Rutes a Peu

Pàgina en construcció. La tindreu disponible ben aviat!

Disculpeu les molèsties. 

Ruta que comença i acaba a l’Oficina de Turisme de la Vall de Lord. Segueix les fonts més importants dels voltants de Sant Llorenç de Morunys resseguint els corriols.

Al inicial la ruta, trobem l’església parroquial, el claustre i el Museu de la Vall de Lord, a tocar La Oficina de turisme, d’allà sortim en direcció nord-oest seguint per la costa de Galliners, integrada en el massís muntanyós del Port del Comte i sseguirem la ruta n5.

Primer trobarem la font del Cap de Rec i, passats 2 km, la font del Llevador. A continuació, després d’un descens pronunciat, arribarem pràcticament fins a la vall del riu Cardener, al municipi de la Coma i la Pedra. És aquí on hi ha la font de la Puda, font d’aigües sulfuroses a causa de la dissolució subterrània de vetes de guix presents a la zona. Com bé indica el seu nom, sovint les aigües que brollen de la font presenten una forta olor. La font està acompanyada d’una petita bassa que recull les seves aigües i en la qual s’hi pot fer una remullada. Aquestes aigües, utilitzades amb moderació, presenten diversos beneficis per la pell i la circulació.

La ruta retorna a Sant Llorenç de Morunys.

 

  • Possibilitat de refrescar-se a la Font Puda durant els mesos d’estiu

La volta a l’estany de Banyoles és un dels passejos més coneguts de la zona, tan pels visitants, com pels propis banyolins i banyolines.

Es tracta d’un itinerari circular i de dificultat baixa senyalitzat com a recorregut número 1.
Tot fent aquest passeig, que dóna la volta completa a l’estany de Banyoles, podem gaudir de la gran riquesa natural i paisatgística tot endinsant-nos als miradors i estanyols de la zona.

L’Estany de Banyoles és l’estany natural més gran de Catalunya. També és l’origen i principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat màxima és d’uns 40 o 45 m, tot i que hi ha llocs on s’ha descobert embuts de sorgència que arriben als 120 m de profunditat.

Començarem la Ruta on està situada la Oficina de Turisme de Banyoles i seguirem el camí pla que dona la volta a l’Estany, passant pels diferents punts d’interès com:

 

 

Les pesqueres: A tot el voltant de l’estany trobarem diferents pesqueres, edificis construit dins de l’estany. Tos són de diferents estils arquitectònics.

 

 

 

 

 

Estanyol del Vilar: És l’estanyol més conegut de la comarca. Es troba just a la riba sud de l’Estany.

 

Església de Santa Maria de Porqueres: Església romànica situada al municipi de Porqueres reconstru¨da a finals del segle XII.

 

 

La Draga: Gran parc al costat de l’Estany, inaugurat amb motiu de les Olimpíades de Barcelona 92. Alberga el Pavelló Municipal d’Esports i el poblat Neolític de la Draga.

 

Mirador de la Torre del Rem: Mirador construït el 2004 amb motiu de la celebració del Campionat del Món de Rem a Banyoles, es veu pràcticament la totalitat de l’estany, especialment la zona nord i les muntanyes que l’envolten.

La Caseta de Fusta: Situada al nord de l’Estany, s’accedeix a la zona de bany (de juny a setembre)

Prèviament havent fet una visita a la platja dels Eucaliptus, en posem en marxa sortint del Càmping Eucaliptus cap al camí de sorra que va entre les dunes, amb el mar a mà esquerra.
La ruta pel terreny és plana fins que un canal que ve de la Tancada ens barra el pas, ens desviem una mica a la dreta passant per un pont que hi ha al costat d’una estació de bombeig, i el camí ens retorna al camí que havíem deixat, i que tira recte fins on es perd de vista.

A mesura que avancem arribem a la platja de l’Aluet que ens queda a l’esquerra i a la dreta el moll del Trabucador amb la badia dels Alfacs, amb Sant Carles de la Ràpita l’altre cantó, a partir d’aquí anirem avançant per la Barra del Trabucador, entre les dues aigües.

El camí és planer, de sorra, força compacte tot i que podem trobar algun tros tou a causa de la humitat, però en general és de bon fer.

A l’arribar a l’inici de la punta de la Banya, a partir d’aquí no està permès passar, ja que és una Reserva Natural Parcial, a la dreta marxa el camí cap a les salines de la Trinitat, amb accés reservat als treballadors, a l’esquerra podem anar fins al mar. Per retornar al punt d’inici, la Platja dels Eucaliptus desfarem el camí.

  • Recomanem fer l’excursió aviat per veure sortir el sol des de la platja o tard per veure la posta.
  • Evitar dies posteriors a fortes pluges o temporals (sobretot si es fa amb bicicleta) per evitar trobar la sorra massa tova.

Sortim del poble per la part baixa cap el riu. Al cap d’una estona veurem una fita de pedres a la nostra esquerra que ens senyala un corriol que davalla en diagonal i que ens porta fins a una pista. En aquest corriol trobem un tub negre d’aigua que ens acompanyarà durant la major part del camí (aquest tub ve de la font freda i és el que abasteix d’aigua al poble de Tòrrec) . Un cop arribem a la pista, la creuem, i continuem per un corriol que segueix davallant fins desembocar a un camí més ample
Seguim el camí a la dreta però immediatament a pocs metres prendrem un corriol que surt a l’esquerra i que, tot seguint les fites, baixa fins al barranc de les Planes o de la Pudor. El tub negre creua el barranc de forma elevada sobre el riuet entre dues bigues de ciment. Buscarem el punt de més comoditat per creuar uns metres més amunt. A l’altra banda, seguim un sender força ben marcat que gira a l’esquerra i va guanyant altura suaument, envoltant el serrat del Botiger, fins a un trencall, on triarem el de la dreta, que s’endinsa en el barranc de Fontfreda. A l’altre banda veurem la gran balma amb la casa de la Vansa. El camí va davallant suaument i s’endinsa en la vegetació fins arribar a baix del barranc de Fontfreda on el creuarem i, ja a l’altre costat, anem a buscar amunt i a l’esquerra, un corriol que transcorre pel peu de la cinglera i que ens portarà a La Cova de La Vansa.

Allà hi trobarem un antic corral amb porta de fusta, i més endabant, un portal de pedra, entrada a l’antic habitatge. Només entrar hi ha el celler, l’estable i el forn de pa. Una placeta distribueix els diverdos espais i l’edifici principal veiem una habitació menuda amb una llar de foc i la sala principal, amb la pila de la cuina i una escala que duu a les habitacions del pis superior.

És recomanable passar una estona observant les estances, per fer-nos una idea de com era viure a la Vansa, tanmateix pensar que havia estat una casa rica, amb servents i pastor propi.

El camí de tornada l’iniciem al prendre un camí que neix sota la casa, que baixa fins a trobar un corriol que, sovint força emboscat, ens condueix fins a l’esperó del cingle del serrat de la Vansa. A la dreta a uns 10 metres del corriol, s’endevinen entre la boscana unes filades de pedres envaïdes per la vegetació. Es tracta de les restes de l’església de la Mare de Deu de Gràcia de la Vansa.
Ara davallem en direcció a la confluència del barranc de Tartera amb el de Fontfreda i creuem aquest últim, entre uns petits gorgs.. Ara ens enfilem fins arribar de nou a la bifurcació just abans de l’esperó del barranc de les Planes. Poc més enllà de la bifurcació hem d’estar atents a una fita a la dreta que ens assenyala el descens sense camí evident fins al llit del riu de Tòrrec on trobarem uns gorgs amb unes tolles que inviten a refrescar-nos..
Creuem a l’altre marge del riu de Tòrrec i seguim avançant ara ja còmodament per planells herbosos tot seguint el curs del riu fins a un revolt d’aquest. Creuem el riu i travessem un camp per anar a buscar una pista que seguirem a l’esquerra tot guanyant alçada. Arribarem a una bifurcació i seguirem una pista secundària a la dreta la qual, tot passant pel costat de camps de conreu, ens conduirà de nou fins al poble de Tòrrec.

 

• Porteu llanterna per poder explorar totes les estances de les cases de la cova de la Vansa.

• En els mesos d’estiu (Juny-Juliol) porteu-vos banyador per poder gaudir d’un bany i refrescar-vos en les magnífiques tolles que es formen als gorgs.

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner de més de 200 anys, mesura 25 metres d’alçada i 23 de diàmetre copa. Aquest arbre està situat a la vall de Gausac que uneix Sant Cugat amb Barcelona i es diu Pi d’en Xandri perquè abans les terres eren d’un pastor que es deia Xandri.

Al voltant del Pi hi ha moltes rutes a peu i en bicicleta, ben senyalitzades i de nivell molt fàcil.

La principal ruta surt des de la plaça de Rotary internacional. Creuarem la cadena que impedeix l’accés a vehicles i seguirem el camí principal. A 500 metres aproximadament, a mà esquerra trobarem el Pi. Si seguim el camí podem arribar a la masia de Can Borrell, el Pantà de Can Borrell, l’Ermita de Sant Medir o fins i tot fins a Barcelona.

La tornada la podem fer desfent el camí o agafant alguns dels senders que surten del camí principal i que converteixen la sortida en cíclica.

  • Els caps de setmana a mig matí sol estar molt transitada, i es fa difícil circular amb bicicleta.
  • Una ruta ideal per fer amb nens en un matí o tarda
  • Hi ha una hípica al peu de parc on es poden realitzar activitats amb cavalls i ponis o veure els animals de granja.