Rutes a Peu

Ruta circular de baixa dificultat des del Pla de Beret tot seguint el curs del riu Noguera Pallaresa.

Iniciarem l’excursió a l’aparcament del Pla de Beret i anirem  tot seguint les indicacions travessant prats de pastura i després endinsant-nos pel bosc. Travessarem diversos torrents i, després de creuar l’Arriu Horcalh, arribarem a la bòrda Es de Cabau. Seguint el camí en poc temps arribem al refugi i al Santuari de Montgarri. Es tracta d’una bonica i senzilla església construïda sobre una antiga ermita romànica del segle XI actualment inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Travessarem el pont i agafarem a la dreta la pista que puja des d’Alós d’Isil. Continuarem el nostre ascens pels boscos d’avet fins arribar de nou al Pla de Beret.

La imatge de la Verge de Montgarri va ser descoberta per un pastor quan un dels seus bous s’agenollava constantment en un mateix lloc. Intrigat, va iniciar una investigació i va quedar sorprès en descobrir la imatge. Aquesta va ser proclamada patrona dels pastors, i en honor seu es va construir una capella. Amb el temps, va ser erigit el Santuari per venerar-la.

La ruta que proposem avui és una excursió molt senzilla d’aproximadament una hora pels voltants de la Bassa d’Oles. Es tracta d’un preciós paratge envoltat d’un bosc d’avet i pi vermell on no és estrany descobrir els rastres de l’abundant fauna que hi habita.

Iniciem la ruta pel camí de l’esquerra del Refugi dera Piusa, des de l’aparcament de la Bassa d’Oles i seguirem la senyalització amb marques grogues i blanques fins a la Bòrda dera Vila. Des d’allà travessarem els prats de pastura que queden a mà dreta fins arribar a una primera cabana rehabilitada que ens servirà de punt de referència per la tornada. Seguirem pels prats de pastura tot apreciant el paissatge i les meravelloses vistes panoràmiques.

A la tornada desfarem el camí fins arribar a la primera cabana que deixarem a mà dreta. Travessarem el bosc de pi vermell fins tornar a la pista que rodeja el llac fins a tornar al punt d’inici.

Ruta circular de baixa dificultat i deal per fer en família on podrem visitar el Saut deth Pish,un dels salts d’aigua més emblemàtics de la Vall d’Aran.

Iniciarem l’itinerari a l’aparcament del Pla des Artiguetes. Creuarem un pont de fusta per on accedirem a la cascada que està dotada d’agafadors. Entre la impressionant cascada i el pintoresc refugi, s’inicia un sender costerut que serpenteja en ziga-zagues. Si anem amb infants una mica més grans o adolescents amb ganes d’aventures podem desviar-nos cap a l’esquerra per on podrem accedir a l’inici de la cascada.

Tot seguint el sender ascendirem pel llom del turó i, entrant per l’esquerra pel Barranc de Siesso, travessarem un bosc de faigs i avets que ens durà al refugi.

Farem el camí de tornada travessant el desguàs del llac per les pedres. Creuarem el bosc de faigs pel vessant oposat i d’allà seguirem la pista forestal fins arribar de nou al punt d’inici.

La vall de l’Artiga de Lin està considerada com un dels paissatges més bonics de la Vall d’Aran. Extensos prats, una vegetació molt diversa, salts d’aigua i altíssims pics de fons fan d’aquesta excursió tota una joia per a la vista.

Iniciarem la ruta al pàrquing dels Uelhs deth Joeu i seguirem el  camí que ens durà al mateix salt d’aigua dels Uelhs deth Joeu, una espectacular cascada amb aigua glaciar de l’Aneto. Si seguim el camí trobarem un pont metal·lic que haurem de travessar i ascendirem per un sender amb esglaons de tronc que passa enmig del bosc. Tot seguint el camí arribarem a un portal de pedra que dóna entrada al Pla dera Artiga de Lin on hi trobarem el riu Barranc donis Puis. Si seguim el sender als peus del Còth deth Hòro hi veurem el Refugi dera Artiga de Lin.

Si optem per fer el recorregut circular baixarem per la ruta asfaltada que ens durà de nou al punt d’inici.

Al llarg del camí d’asfalt hi trobem una zona de pícnic amb barbacoes i taules a la riba del riu, a més d’un refugi-restaurant on podrem fer una parada per recuperar forces tot gaudint de les meravelloses vistes.

Una ruta que ens fa molta il·lusió destacar el dia d’avui és el recent Camí de Ronda de Salou. Un recorregut de gairebé 6.5 km per tota la costa daurada que et permetrà gaudir de les vistes del mar i de la fantàstica ciutat. Un sender que recorre, de punta a punta la ciutat. Des del monument de Pilons (la zona més septentrional de la platja de Llevant) fins a replanells (Cap de Salou).

Històricament, el Camí de Ronda eren utilitzats per vigilar la costa i els pescadors. La recuperació d’aquestes instal·lacions fa que es pugui passejar de nou per punts que feia molts anys que era impossible.

Iniciem el recorregut des de Pilons, on ja les vistes són espectaculars i el monument de la “vela” de l’artista Antoni Roselló ens permet tenir unes boniques fotografies de record. Aquest monument simbolitza la unió entre la terra, el mar i el vent.

Seguim el recorregut, direcció nord i poc després trobarem la Cala Capellans, una famosa cala de Salou que ens indicarà que anem per bon camí. Continuem cap a Platja Llenguadets des d’on podrem observar els búnquers que es van construir durant la Guerra Civil.

Arribem, doncs, a l’últim tram, segurament el més agraït, ja que és la zona de la Platja Llarga, lloc poc turístic i més idíl·lic.

Hem de tenir en compte que tot i que el recorregut és al litoral del mar, hi ha una altura màxima de 77 m respecte al mar. Tot i això, és un recorregut molt adaptable per fer amb família.

RECORDEU!

Que els camins de ronda tenen bona part sense zona d’ombres, per tant, cal portar una bona protecció solar, gorra i aigua per anar-se hidratant.

 

 

Tot i que a la primavera no és època de bolets, hi ha una ruta molt divertida per fer amb la família que ens permetrà viure i veure des d’una altra perspectiva, el magnífic món dels bolets gràcies a la ruta micològica de Poblet.
La ruta que us proposem avui és la ruta llarga, de 6,5 km n’hi ha una altra de més curta, de 3 km).

Així doncs, la Casa Forestal serà el punt de sortida. El recorregut és molt fàcil de seguir, ja que des de bon inici hi trobarem un pal indicador que diu: Itinerari 4 del bosc de Castellfollit.

Us hem de recordar que per tal de poder veure bé els bolets, us heu d’allunyar una mica per tal de tenir una bona perspectiva. També, veient els arbres en perspectiva us ajudarà a tenir la visió perfecta per poder fer una fotografia.


En total, ha fet quatre pintures murals, treballant amb la perspectiva i punt de fuga i usant els arbres vius com a quadre o llenç. Els bolets pintats han estat l’ou de reig, el rovelló, l’apagallums i el fredolic.
Els visitants veuran dibuixades en alguns arbres parts de bolets, que des d’un punt determinat, dibuixen el fong sencer.
A cada un dels bolets, hi ha un panell informatiu que parla i explica les característiques d’aquest bolet en concret. Recordar també que aquesta zona de Tarragona és un punt molt actiu de bolets quan és l’època.

Ordre d’aparició dels bolets pintats.

Ara ja només falta saber si sou més de “Caçar bolets o anar a buscar bolets?”
GENÍS COLELL:
Genís Colell és l’autor de les pintures de bolets al bosc de Poblet. Genís, va ser galardonat dins el marc del projecte Sylvamedv, projecte europeu transnacional liderat pel CTFC, que s’emmarca dins el Programa MED i rep el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El seu principal objectiu és potenciar o afavorir els sistemes de pagament per serveis ambientals (PSA) als boscos del Mediterrani.. Des de 2012, aquests boscos s’han convertit en una ruta de pelegrinatge per tal de veure les pintures de l’autor.

Amb aquest sol, aquestes temperatures i que és primavera, comencen les ganes de fer rutes amb un encant especial. I és que les Coves de Can Riera de Torroella de Llobregat és un d’aquests destins. Un tresor natural que consisteix en una cavitat de pedra argilenca i sinuosa de parets vermelles.

Aquest espectacle està compost per tres coves naturals. La primera és la més fàcil d’arribar-hi i accedir-hi però també la menys impressionant. Les altres dues coves superiors són la raó de ser d’arribar a el cim de la ruta. Una autèntica meravella.

I com s’han format aquestes coves?

Aquestes grutes de parets d’argila han sigut modelades durant segles gràcies a la pluja i el vent, creant aquest espectacle ple de formes capritxoses.

Aquesta ruta que us proposem està a només 30 quilòmetres de Barcelona. És una ruta senzilla i ideal per fer amb la família. És senzilla i molt agradable de fer. Tot i això, cap a la part final de la ruta, ens haurem d’esforçar una mica més a “escalar” per acabar d’arribar.

Comencem doncs la ruta, agafant el camí de l’esquerra de la zona d’aparcament del Camp Municipal Cal Roig en direcció a Collet de Ca Riera. Aquesta ruta no està senyalitzada, però si té un camí molt orientatiu per anar fent. Després de caminar aproximadament una hora i mitja arribem a una zona més abrupta amb amplis mantells de molsa.

La ruta, a mesura que vas guanyant metres a la muntanya, es va “complicant” una mica més. Sempre amb precaució i utilitzant les mans als últims trams. El camí penetra per senderes frondoses plagades d’arbustos, enormes cactus i amplis mantells de molsa.

Un cop arribem a les coves, només ens cal treure la càmera de fotografia i gaudir de les vistes i la sensació d’estar a l’altra punta de món o formar part d’una autèntica pel·lícula de Hollywood.

 

PD. RECORDEU QUE SEMPRE QUE TROBEM UNA VALLA, L’HEM DE TORNAR A DEIXAR TANCADA.

AQUESTA RUTA TÉ LIMITACIONS, CONSULTEU L’ESTAT ABANS DE SORTIR.

A mitjans del mes de març el parc agrari del Baix Llobregat es vesteix de color per donar la benvinguda a la primavera.

Aquesta és una excursió molt senzilla per a tota la família que podem fer a peu i fins i tot en cotxet, ja que és molt planera. Si bé podem fer-la en qualsevol època de l’any, nosaltres recomanem fer-la entre els mesos de març i abril, ja que és quan floreixen els arbres fruiters i podrem veure així el paisatge en tot el seu esplendor. Hi trobarem grans extensions de perers i presseguers entre les plantacions de carxofes.

Hi podem arribar fins i tot en transport públic, ja que l’excursió la iniciarem tot sortint de l’estació de ferrocarrils Colònia Güell. A ma dreta trobarem una rampa per on podrem baixar cap el Parc Agrari. Els camins formen part de l’Anella Verda de Sant Boi.

L’Anella Verda fa un total de 16 kilòmetres. S’inicia a la zona museística i recorre la llera del riu Llobregat i camins forestals fins al parc de la Muntanyeta. Nosaltres però, només en recorrerem un tram, que és el que travessa el Parc Agrari i que son poc més de 3 kilòmetres.

Si voleu aprofitar i completar l’excursió, tot tornant podeu passar de llarg l’estació de ferrocarrils i pujar pel camí de la Torre Salvatana fins arribar a la Colònia Güell.

Si decidim fer la ruta en bicicleta podem aventurar-nos i fer més recorregut de l’Anella Verda fins arribar a l’Ermita de Sant Ramón. Cal tenir en compte però que fa pujada, però les espectaculars vistes que hi ha des d’allà dalt valen la pena l’esforç

Buscar rutes que siguin agraïdes per als més petits no sempre és una feina fàcil. És per això, que en aquest cas, us ho posem fàcil. Una Ruta amb família des del Santuari de la Salut fins a Roques Encantades, un recorregut ple d’història, bones vistes i millor companyia.

I és que les Roques Encantades és un lloc espectacular de la serralada de Collsacabra dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols situades entre el Santuari de La Salut (1.050m) i el Coll de Condreu (el cim més alt de la serralada de Collsacabra).

Aquesta excursió la viurem entre terres d’Osona i la Garrotxa, una bona oportunitat per descobrir nous indrets, noves llegendes i sobretot noves rutes.

Començem el recorregut mirant a l’esquerra de l’església on hi ha un portal, el qual el travessarem i entrarem i ens endinsem a un bosc tot seguint la senyalística gorga d’Itinerannia. El recorregut segueix fins a Collet de l’Arc a 1.070 m on hi trobarem un pal indicador.

Amb unes vistes impressionants dels cingles d’Aiats i Cabrera, continuem caminant fins a arribar a un altre indicador que ens deixarà Roques Encantades (esquerra) i Coll Condreu (dreta). Nosaltres triem Roques Encantades i ens endinsem dins d’una gran fageda. Uns metres més enllà veurem les grans roques encantades cobertes de molsa, verdor amb unes formes molt curioses.

Diu la llegenda:

El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l’estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s’espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que és el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni pregà a Déu que els hi donés un cop de mà. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tan fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai més. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble.

Ara només ens queda tornar cal al Santuari de La Salut per arribar al cotxe. Al costat del Santuari hi ha un Restaurant La Salut. Des de la seva balconada (Mirador Mossèn Jaume Borrell) ,de hi ha una panoràmica impresionant de tot el litoral i és un bon punt per fer parada i recuperar forces.

Com cada 3 de març, Sant Cugat i Barcelona es vesteixen per l’ocasió i es preparen per la festivitat de Sant Medir. Unes festes no exemptes de moltes activitats culturals però també naturals. I és aquí on nosaltres volem reivindicar i convidar-vos a gaudir del parc natural de Collserola amb un ambient de germanor i molta tradició.

 

“Diu la llegenda que Medir era un pagès que vivia a la vall de Gausac (a la serra de Collserola) cap a l’any 303, durant el domini de l’emperador romà Dioclecià. En aquesta època es van iniciar unes fortes persecucions contra els cristians.

El Bisbe Server, constantment assetjat per les autoritats romanes, va haver de fugir de la ciutat i va emprendre el camí tradicional que unia Barcelona amb Sant Cugat del Vallès a través de la serra de Collserola.A mig camí, amb les tropes romanes perseguint-lo, Sever es va trobar el pagès Medir plantant faves. Li va explicar la seva situació i, com que era un home de tan bona fe, va demanar al pagès que si els seus perseguidors preguntaven per ell, els digués la veritat i indiqués cap a on es dirigia.

Quan Sever va seguir el seu camí les faves que plantava Medir van començar a créixer i florir miraculosament. Era una mostra de la beatitud del bisbe.Els perseguidors romans no van trigar a arribar i, quan van interrogar Medir, no es van creure la seva història inversemblant: un bisbe que indicava als seus perseguidors on poden empaitar-lo? Unes faves que brotaven miraculosament? Van pensar que el pagès es mofava d’ells i volia protegir el bisbe i, sentint-se enganyats, se’l van emportar detingut mentre anaven a capturar el bisbe.

Tots dos van ser empresonats i torturats a Sant Cugat del Vallès i Medir hi fou degollat. En memòria de tota aquesta gesta, sant Medir és copatró de Sant Cugat i a Barcelona hi tenia molts devots. En honor del martiri que va sofrir, té una ermita romànica dedicada a la zona on suposadament vivia, a la vall de Gausac.

font

La ruta comença doncs, endinsant-nos al parc natural de Collserola a través d’un camí de terra, perfectament adaptat i ample per anar-hi a peu, en bici i amb carro de nens petits. És més! Atenció que és una ruta freqüentada per cavalls.

La zona d’estacionament i el primer quilòmetre de la ruta és la Ruta al Pi d’en Xandri que també la tenim publicada al nostra Portal. 

Així doncs, passat aquest primer quilòmetre seguim el camí de terra deixant la Torre Negra al costat dreta (amagada entre les canyes i vegetació de la zona) per arribar a Can Borrell (2km), una masia del segle XVIII al bell mig de la vall de Gausach.

Seguim, doncs, la ruta, tot vorejant la riera de Sant Medir i, travessant, varies vegades, el curs de l’aigua. Poc metres després de Can Borrell, podrem veure l’Ermita de Sant Adjutori, una antiga ermita de planta ciruclar. Continuem caminant pel camí de terra i després d’anar-nos enfilant muntanya amunt (poc desnivell, uns 300 m positius) arribarem a l’Ermita de Sant Medir, la nostra destí i punt més alt de la ruta.

Durant el llarg del recorregut trobarem vàries fonts d’aigua natural, si tenim sort i la sequera ens deixa, baixaran amb força abundància.

Iniciem la tornada pel mateix camí que ens ha portat a l´ermita i un cop a Can Borrell continuarem vorejant la riera de Sant Medir fins a arribar al Pi d´en Xandri, un dels pins més vells de Collserola i posterior aquí, ja hem arribat on tenim aparcat el cotxe.

RECOMANACIÓ!

Si no us agrada anar a la muntanya amb molta gent, el dia 3 de març no és el vostre dia per anar a visitar Sant Medir. Fora d’aquest dia, és una ruta molt accessible per anar-hi amb família i que arranca des de Sant Cugat d’una forma progressiva i accessible per a tothom.

El Camí de Ronda és, ha sigut i serà una opció excel·lent els 365 dies de l’any. La ruta del Camí de Ronda és un recorregut per fer a peu que ressegueix l’antic camí de ronda que voreja el litoral de la Costa Brava.

La seva bellesa paisatgística, la flora i l’abrupta geologia de la Costa Brava fa que aquesta ruta sigui un autèntic paradís.

En aquesta ocasió, hem decidit que una bona opció en fer amb família és el tram de Sant Feliu de Guíxols a la platja de Sant Pol.

El recorregut comença al Port Marítim de Sant Feliu de Guíxols. Abans de començar a caminar, podrem veure la prespectiva total de Sant Feliu, la Caseta de Salvament de Nàufrags de l’any 1897 i l’annex del Museu d’Història. Amb aquesta preciosa estampa, comencem! 🙂

Seguint el camí (GR-92) veurem que la gran majoria del recorregut transcorre per corriols estrets, desnivells, pujades i baixades continues, i a vegades una mica tècniques. En algunes ocasions també caminarem per passejos marítims, platges i per trams completament plans.

Trobarem, durant el llarg d’aquest primer tram del recorregut, diferents Miradors. Primer el de les Peixateres i després el de les Triadores (dins d’un quiosc). També veurem precioses urbanitzacions i penya-segats que es convertiran en localitzacions perfectes per les nostres fotografies.

Continuant el Camí de Ronda, arribem a la Cala Molí. A aquesta zona hi ha una opció extra per als més aventurers. Aquí es pot fer una Via Ferrata Cala del Molí a peu de platja que et permet tenir aquelles vistes impossibles d’oblidar (500 metres de Via Ferrata de recorregut)!

Quan hem agafat forces per seguir i tenim totes les fotografies de tots els angles, continuem la ruta entrant a l’Espai d’Interès Natural del Paisatge de la Volta l’Ametller.

Aquest tram ens sorprendrà, ja que canvia totalment la vegetació i, per tant, la perspectiva del que veiem. Les zones frondoses (pins pinyers) i més boscoses es converteixen amb les protagonistes. Aquesta zona rocosa i densa està protegida dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN).

Tot seguit, arribem al punt més alt, el Mirador del Molar al costat de la Punta del Cap de Mort.

Continuem caminant i baixem a l’altura de l’aigua, caminant per les platges com la dels Mussols, la del Peix o del Maset, entre altres. Cert és que aquesta zona és més urbanitzada. Tot i això, no li treu encant a la ruta.

Posterior això, ja arribarem a la platja de Sant Pol i haurem fet ja, el camí d’anada.

La platja de Sant Pol és una badia oberta al mar amb aigües poc profundes. Formada per la deposició de sorres provinents de les dues rieres que desemboquen a la badia: la Riera de Sant Pol i la Riera de S’Agaró.

Una bona opció és fer un bon dinar i continuar cap a casa amb la panxa plena.

Aquesta és una ruta que feia temps que teníem ganes de presentar-vos. I és que el Santuari Mare de Déu de la Roca des de Vilanova d’Escornalbou és una oportunitat impressionant per viure una gran experiència en família.

L’Ermita és una petita capella d’una sola nau, feta amb carreus i en part excavada a la roca, amb capelles laterals. A 294 m d’altitud i damunt d’una roca de pedra sorrenca molt erosionada de color vermellós trobem l’Ermita de la Mare de Déu i la de Sant Ramon.

La ruta s’inicia des de l’estacionament que trobem tot passat el poble de Vilanova d’Escornalbou, al Baix Camp, Tarragona. Just al costat de l’església de Sant Joan (centre poble) trobarem l’inici del camí que ens portarà direcció al santuari (tot seguint el carrer el raval de l’església). Pocs metres després, uns 900 metres, quan veurem una senda a la dreta amb molt de desnivell que ens portarà fins a la Roca de Migdia. Aquí ja trobarem unes cales en format graons a les mateixes roques i unes cordes fixes que ens ajudaran a acabar d’arribar al punt més alt.

En tot moment, i en els trams més complicats, hi ha l’ajuda de cordes o passamans, en format baranes, que ens ajudaran de fer el trajecte més còmode i segur. Anem seguint i continuant enganxats a l’estimball arribarem a les escaletes del Diable i poc després la Cova Foradada. Fins aquí és un recorregut senzill pels adults. Pel que fa als nens, es recomanar anar al darrere per anar-los orientant on anar posant els peus de forma segura.

ATENCIÓ! Si estem en un dia de gran probabilitat de pluja o  ha plogut molt el dia anterior, recomanem no fer la ruta, ja que aquest tipus de pedres rellisquen molt i augmenten les possibilitats de relliscades.

Per acabar el recorregut, pocs metres després, arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Roca des d’on podrem accedir a  l’ermita de Sant Ramon. Aquesta Ermita fa impressió de veure ja que sembla que està en una lluita constant contra la llei de la gravetat. Des del seu mirador, podem veure la llacuna del Camp de Tarragona.

El recorregut no s’ha acabat del tot perquè queda tornar, tenim dues opcions, fer marxa enrere i tornar per on hem vingut o segur recte i acabar amb el circuit circular passant pel mig dels paratges naturals que ens ofereix la zona.

 

El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és un dels llocs amb més encant i màgics de Catalunya. Montserrat (altrament coneguda aquesta zona) té una silueta que difícilment es confon. La importancia religiosa, cultural i espiritual d’aquest indret fa que estigui carregada de simbolisme.

Tota aquesta importància, però, no li treu interès a la gran bellesa i magnitud al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Amb unes roques amb caràcter pròpi, robustes i amb unes agulles sorpenents, Montserrat és un punt de trobada tant per excursionistes intrèpids que busquen noves aventures, com famílies o pelegrins. Un lloc, en definitiva, on tothom hi té cabuda.

Una de les més de 8 excursions que hi ha a Montserrat és des del Monestir de Montserrat fins a Santa Cova. Segurament és una de les excursions més importants i amb més caràcter religiós, ja que diuen que a Santa Cova és on es va trobar l’estàtua de La Moreneta l’any 880. És a partir d’aquesta troballa que es va construir el Monestir de Montserrat.

La ruta que proposem (construida a principis del segle XVIII) s’inicia a l’Abadia de Montserrat, però si l’interès final és Santa Cova i no tenim recursos físics per poder caminar aquests quilòmetres, pots arribar-hi directament amb el funicular de la Santa Cova. 

Així doncs, comencem la ruta. Aquesta ruta comença just al costat de funicular de l’Abadia de Montserrat, unes escales que baixen al costat de la via. Seguim baixant  sempre seguint (important) el camí pavimentat.

Veurem que apareix un sender que ens duu a Collbató, nosaltres seguim el nostre recorregut fins a arribar, ara si, a la capella de Santa Cova.

El camí està perfectament indicat i és d’allò més fàcil. Es converteix en un recorregut ideal per acabar de completar el matí cultural per l’Abadia de Montserrat.

LLEGENDA DE LA MORENETA A SANTA COVA

Segons la llegenda, l’any 880, un dissabte a la tarda, uns pastors van veure baixar del cel una forta llum, acompanyada per una bella melodia. El dissabte següent, la visió es va repetir. Els quatre següents dissabtes els va acompanyar el rector d’Olesa de Montserrat que va poder deixar constància d’aquesta visió.

El bisbe de Manresa, en assabentar de la notícia, va organitzar una visita durant la qual van trobar la Santa Cova en la qual es trobava la Santa Verge, coneguda com la Moreneta. El bisbe Vila va proposar traslladar la imatge a Manresa però, en intentar moure-la, era tan pesada que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fenomen com el desig de la Mare de Déu de quedar-se en aquest lloc i va ordenar construir una capella, que es va convertir en un centre de pelegrinatge.

Un pulmó natural a un pas de Barcelona!

Sembla que l’hivern, hivern, allò que coneixem com a fred de veritat, està arribant a compte gotes. És per això que des del Portal d’Activitats Educatives de Catalunya us recomanem una #rutaenfamilia per aprofitar els magnífics rajos del sol d’hivern amb unes vistes espectaculars.

I és que el Delta del Llobregat és un espai natural ideal. Tant sigui de bon matí com ben entrada la tarda com estiu o hivern.

El Delta del Llobregat és un paisatge protegit per la Xarxa Natural 2000, per la seva riquesa ecològica i paisatgística. Són prop de 1.000 hectàrees entre el massís del Garraf i Montjuïc que conserva una de les zones humides més importants de Catalunya.

Aquesta excursió és apta per anar a peu o amb bicicleta, la qual cosa permetrà a cada membre de la família tirar el seu millor “motor” per acabar la ruta amb bon peu. Comencem la ruta des de l’àrea d’estacionament, seguint el Canal veí de la Bunyola hi ha un camí de vianants- bicicletes.

tot recte i sense pèrdua. Està perfectament senyalitzat. Pocs minuts després (1 km) arribem al Mirador dels Avions del Prat de Llobregat. 

El Mirador està totalment preparat per gaudir de les vistes dels avions que surten i arriben a l’aeroport. El soroll és intens, però ràpidament t’acostumes. No tingueu por, hi ha

Seguim el camí recte, direcció a la platja, fins arribar al final, a la Torre de la Bunyola (20 minuts més uns 1.7km) , una preciosa torre-mirador de fusta que et permet contemplar el Delta des de l’altura i amb perspectiva. Preciós!

Des del Mirador de la Bunyola, podem contemplar al costat dret (mirant al mar) l’Antiga Caserna de la Policia d’aleshores. Un edifici històric en runes, però visitable que data del segle XIX i es va construir per tal de controlar la costa, els pirates i tot el contraban que hi havia.

Si seguim la nostra ruta, arribarem al Mirador del Semàfor, parada final de la nostra primera part del recorregut (450 m més). Un majestuós edifici regentat per una passarel·la de fusta amagada per la immensa vegetació de la zona. Aquest edifici data de l’any 1887 i s’utilitzava per regular el trànsit marítim.

Avui en dia està en ruïnes, però es pot visitar i  fins i tot pujar a dalt de tot.

I aquí s’acaba la nostra ruta, però ara toca tornar. El recorregut serà el mateix però de forma inversa. La recompensa serà arribar a la zona d’estacionament on hi ha una zona infantil uns metres més amunt amb zona de pícnic.

 

El Parc Natural del Montseny és sempre una aposta segura si el que volem és passar una molt bona estona familiar.

En aquesta ocasió, el que us proposem és una ruta familiar al Sot de l’Infern.  Un recorregut perfectament senyalitzat (número 32) que ens permetrà gaudir d’una espectacular panoràmica del Turó de l’Home, el Castanyer Vell que fa d’aquesta zona un lloc molt característic i, finalment,, el soroll de l’aigua ens indicarà que estem arribant el nostre destí.

El Sot de l’Infern ens transmet, en parts igual, solitud en la seva màxima expressió i llibertat. Una sensació increïble per arrancar aquest 2023!

Són un total de 6 km, 3 d’anada i 3 de tornada pel mateix camí. Arranquem pel petit sender que neix al costat del camping tot dirigint-nos al bosc. S’obrirà el camí tot passant les denses alsines. Excavats al marge de la pista trobem dos antics forns de carbonet. El carbonet s’obtenia de les branques primes i dels troncs dels arbustos del sotabosc.

Quan haurem arriba al punt més baix del Sot de l’Infern significa que ja hem arribat al destí. Esperem que quan gaudiu de la ruta per la cascada hi baixi una bona tirada d’aigua!

Els Estanys de Sils són, de fa uns anys ençà, un important Espai Natural de la Catalunya interior. Conté una gran varietat d’hàbitat gràcies a les zones humides, prats inundables i boscos de ribera.

Aquest mosaic ofereix un gran potencial per a la biodiversitat, per aquest motiu l’Estany de Sils s’inclou dins la xarxa d’Espais Naturals Protegits de Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000, que engloba el conjunt d’espais protegits a l’àmbit europeu.

L’Itinerari 2: l’Observatori Vell és la ruta que voreja els límits de l’antic Estany de Sils, abans de la seva dessecació. És una ruta espectacular per fer amb família, cadascú al seu ritme. Les bicicletes i els vianants conviuren sense problema. La ruta és senzilla i sense pèrdua. Ja des de que s’inicia la zona del Parc Natural, les vistes són precioses. El paratge és encantador i la fauna que es pot arribar a trobar impresionant. En aquesta època de l’any, el Bernat Pescaire o la Fotja, entre altres… El recorregut és apte per a tota mena d’usuaris. És gairebé del tot planer i a grans trets ressegueix el perímetre de l’espai natural que li dona nom. Permet una passejada agradable i, si hi ha sort, podreu observar part de la fauna associada als ambients humits de la zona dels estanys.

 

 

Qui no ha anat alguna vegada a caminar i donar la volta a l’Estany de Banyoles? Si ets un dels que si, et proposem descobrir l’Estany a la tardor, és espectacular. Si ets dels que no  hi has anat mai. És el teu moment. no t’ho pensis dos cops!!

I és que per fer la volta a l’estany de Banyoles a peu o en bici és una delicia: el camí que està perfectament delimitat i senyalitzat. Són farem 6.280 metres. Aquest és el recorregut total i complet, i el podem fer caminant a pas viu, corrents o en bicicleta. El fet que el carril bici i el carril peatonal conviuen perfectament, fa que tota la família pugui fer el recorregut i cadascú vagi equipat com més li convingui.

El fet de que el recorregut sigui molt senzill i planer ens permet contemplar nombrosos i variats punts d’interès, tant naturals com culturals.

L’excursió comença al costat del Club Natació Banyoles i durant tot el recorregut transita per l’interior de l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles. Comencem a caminar en direcció nord, amb l’estany a l’esquerra i el parc de la Draga a la dreta.

Més endavant, caminem sobre una passarel·la de fusta, que fa de mirador sobre l’estany. El punt d’interès següent és el paratge de Coromina, on hi ha la font del Rector, i tot seguit passem sota l’església romànica de Santa Maria de Porqueres.

Ara ja ens trobem a la cara sud de l’Estany, després d’haver deixat enrere l’estanyol del Vilar. Passem pel paratge dels Desmais i la font de la Filosa, abans d’accedir al Front de l’Estany, zona de bars, pesqueres, restaurants i xalets, i tornar al punt de sortida.

El Prat de Cadí és un dels racons més bonics i espectaculars de la Cerdanya. S’ha convertit en una de les excursions per excel·lència per moltes famílies a l’hora de conèixer la cara nord de la Serra del Cadí, al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

El Prat de Cadí és, amb els seus 1.826 metres d’altitud, un dels llocs més especials dels pirineus. Pocs indrets són comparables a la seva bellesa.

La ruta s’inicia al Coll de Pallers, on hem deixat el cotxe. Aquí podrem fer una primera parada a les taules de picnic que hi ha amb unes vistes espectaculars. Agafem forces i comencem. A la mateixa zona de pàrking hi trobarem el primer hi trobarem el primer dels rètols indicadors del Pla de Cadí. Les franges blanques i vermelles del PR C-121 ens marquen la ruta a seguir.

Iniciem la ruta amb unes petites escales i, més amunt, seguint la carena que forma la serra de Mataplana, es troba el coll de Reineres. És aquí on tindrem la primera panoràmica de la paret de la Serra del Cadí, un bon lloc per fer una foto i tenir un bonic record.

Seguim guanyant alçada fins arribar al Collet Roig, tot havent passat per trams de roca, enmig de pi roig i alguna altra clariana. Deixem el coll enrere i encarem el que serà l’últim tram de la ruta abans d’arribar al nostre destí. És un corriol que puja lleugerament i que circula pel sotabosc.

I per fi, de sobte, s’obre un prat: enorme, verd, amb un sol espatarrant que el fa encara més bonic … El Prat del Cadí. De fons, una majestuosa pared vertical de la cara nord de la Serra del Cadí.

Ara només queda gaudir de les vistes, de la companyia, carregar forces i tornar abans que el cansament sigui massa visible i no ens deixi tornar pel nostre propi peu cap a Pla de Pallers.

Aquesta ruta ens porta fins a la Font d’en Gurb per un camí fàcil i curtet que va paral·lelament a l’antiga carretera de St Hilari cap a Vic.

És ideal per fer-la en qualsevol moment de l’any, però especialment a la tardor, quan trobarem milers de castanyes entre la fullaraca i sortirem amb els cistells ben plens!

Les Guilleries són un dels millors llocs de Catalunya per anar a collir castanyes, i prop de St Hilari n’hi ha molts aneu ben calçats perquè el camí pot ser moll en algun punt.

El nom de Font d’en Gurb neix del domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font.

Aquesta ruta és molt utlitzada per la gent de Sant Hilari Sacalm, com a passejada diària o com una ruta en família. Té un accés fàcil i és molt agradable gràcies a la seva zona ombrívola prop del rierol Sot de la Barraca.

Durant tot el recorregut, podrem gaudir d’unes increibles vistes del bosc, del poble de Sant Hilari Sacalm així com també de totes les aromes, àrbres i plantes que conformen aquest peculiar paratge. Una característica singular que fa d’aquest camí una ruta molt agradable gràcies al constant soroll de l’aigua caient rierol avall.

La Fageda d’en Jordà és un famós bosc de Faigs, de fet, el més gran d’Europa, crescut sobre de la lava del volcà Croscat, un dels més de 40 que formen la zona volcànica de la Garrotxa (Girona). Tot i que qualsevol època és bona per visitar aquest preciós paratge natural, és ara, a la tardor, el moment àlgid per a visitar-ho, per l’espectacular varietat de colors que ens ofereix.

És una excursió totalment aconsellable a nivell familiar. Els petits de casa podran gaudir d’una ruta preciosa i d’una multitud d’activitats per aprofitar la sortida.

La Fageda s’estén al llarg de tres municipis: Olot, Santa Pau i les Preses. La una ruta circular, anomenada Sender de Joan Maragall i que fa un total d’uns 10 quilòmetres. No obstant, tot i ser més llarg, la seva dificultat no és molt elevada, ja que és bastant pla i només té una mica de desnivell en la pujada de l’església romànica de Sant Miquel de Sacat i en la pujada al cràter de Santa Margarida.

Sortim de l’aparcament i travessem la carretera; a l’altra banda, trobem les escales que donen accés a la Fageda d’en Jordà. Poc abans de baixar-les, trobem a mà dreta el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on podem llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc.

Un cop baixades les escales, el sender s’endinsa de seguida a la Fageda i ens duu al peu d’un gran tossol, al qual donem la volta completament, i després tornem a l’aparcament pel mateix camí pel qual hem vingut.

Tot i això, sempre hi ha l’opció de gaudir de l’experiència des d’un carruatge tirat per cavalls perxerons per uns 10 euros i que conté, a part d’una hora de recorregut per dins la Fageda, d’una explicació de la flora i la fauna de la zona. Aquesta activitat es contracta a la mateixa àrea de Can Serra o a través del mail: reserves@activitats garrotxa.com.

Dins la Fageda, a més, i aprofitant el dia, podem visitar la fàbrica de la Fageda d’en Jordà, famosa per la qualitat dels seus productes i per ser de les primeres empreses catalanes que va contractar a treballadors en situació d’especial vulnerabilitat. Val i molt la pena, fer una visita a la Cooperativa, sobretot si vas amb nens, ja que per un preu de 5,50 euros els adults i uns 2,5 els nens, pots visitar la granja i conèixer les vaques, les sales prepart, els vedells i a la sala de munyir. A més, t’expliquen el procés de fabricació dels iogurts, lactis i melmelades i pots fer finalment una degustació.

La ruta de la Font de la Formiga és una lineal molt senzilla totalment apta per a famílies amb infants. Son només 2,5 km però podem anar i tornar pel mateix camí. Passarem per paratges rics en vegetació de bosc humit i de ribera, castanyers i, si tenim sort podrem també gaudir de la fauna local (esquirols, teixons o, fins i tot, alguna guineu)

En la nostra excursió al llarg del Torrent del Gavatx hi trobarem diverses fonts. I és que Sant Hilari de Sacalm rep el sobrenom de “La Vila de les 100 fonts” per la gran quantitat que havia repartides prop de la vila i pel bosc del seu municipi i per la riquesa d’aigua que conté el seu subsòl.

Iniciarem la ruta al Pla de Vernet i seguirem tot recte per les indicacions que trobarem de color violeta. Passarem per la Font del Vern, la Font del Gavatx i finalment per la Font de la Formiga, tot fonts naturals.

Si ens allarguem una mica més, tot seguint el corriol que crea la Font de la Formiga trobarem el Salt d’aigua de Sant Martí, també conegut com el Salt de la Font de la Formiga. Depenent de l’època de l’any i si ha plogut o no recentment podrem fins i tot remullar-nos una mica els peus amb l’aigua del rierol.

Aquesta setmana us convidem de nou a fer una excursió per la Cerdanya, per un indret d’una gran riquesa natural i un elevat valor paisatgístic. Aquest cop però, es tracta d’una ruta un pèl més exigent del que acostumem a fer però que de ben segur farà gaudir els infants més grans visitant els estanys d’origen glacial i la fauna i flora típica de l’alta muntanya pirinenca.

Iniciarem la ruta al refugi de Pradell, un refugi de muntanya a 2.115m d’alçada situat al municipi de Lles de Cerdanya, on s’hi arriba per la pista que va de Cap de Rec a les Pollineres i els Llacs de la Pera. Es tracta d’un refugi tancat però que, si volem, hi podrem accedir demanat les claus al refugi Cap del Rec o directament a l’ajuntament de Lles de Cerdanya.

Al costat del refugi hi trobarem un petit espai on aparcar el cotxe.

Iniciarem el camí de pujada seguint les indicacions i els senyals grocs amb el número 19, en direcció a la Tossa Plana de Lles. Després de passar per un tram de bosc alpí de pi negre i neret, arribarem al pla de les Someres. Una pujada curta però de mitja intensitat i amb pedres, que valdrà la pena quan veiem les espectaculars vistes que ens hi trobarem de les muralles calcàries de la cara nord de la serra del Cadí. Un cop arribats a l’alçada de l’estany conegut amb el nom de “la Bassota”, hi passem per sobre per pujar fins a l’estany gran de Setut.

 

Iniciarem la ruta a Lles, un petit poble situat a la comarca de la Cerdanya davant de la majestuosa Serra del Cadí.

El camí que seguirem és molt senzill i de baixada, perfecte per a fer en família. Seguirem el sender 42 que trobarem a la dreta de la fonda Domingo. No haurem de patir amb les indicacions, ja que tot el camí el trobarem ben indicat amb marques grogues.

Al llarg del recorregut hi trobarem antigues bordes que ens recordaran l’activitat ramadera de la zona i les parets de pedra, records de l’activitat agrícola del passat, on fa anys hi havia rics conreus i camps de vinyes. Es tracta a més, d’una excursió que travessa espessos boscos de roure que ens proporcionaran prou ombra com per a fer-la en mesos de més calor.

Creuarem la carretera d’Aranser i, una mica més endavant, trobarem el Pont del Diable, un pont de pedra protegit com a Bé Cultural d’Interès Local que ens permetrà creuar el riu del Molí. En l’arxiu que trobareu en la columna de la dreta d’aquest article podreu trobar una mica més d’informació sobre la llegenda que envolta aquest pont.

Continuarem el camí tot seguint la baixada d’un petit rierol i, en poca estona arribarem al poble de Mussa (o Músser). A la plaça del poble trobarem una font d’aigua potable on podrem omplir les nostres cantimplores i refrescar-nos una mica.

Mussa és un poblet meravellós que encara conserva l’encant i els costums de molts anys enrere amb les cases de pedra, una plaça major d’estil medieval, patis interiors molt ben conservats i l’Església romànica de Santa Maria amb data del segle XII.

A l’Alt Empordà, al sud-est del Cap de Creus, hi trobem el Cap Norfeu. Una llengua de terra a la badía de Roses d’aproximadament 2 km formant una estreta península que separa les platges de Cala Montjoi i Cala Jòncols. Es tracta d’un dels espais amb major valor mediambiental de tot el Parc Natural del Cap de Creus i es troba sota protecció integral, terrestre i marina, per la gran riquesa natural del paratge i del medi submarí.

 

Els vents de la zona l’han anat erosionat amb el temps deixant-nos amb grans penya-segats i gran quantitat de petites coves. Hi podem trobar també  les illes Mòniques, uns illots rocosos, amb formes que recorden les siluetes d’animals, entre les quals destaquen el Cavall Bernat i el Gat.

El Cap Norfeu rep el seu nom per l’heroi de la mitologia grega Orfeu. La llegenda conta que Orfeu va naufragar a l’illot del Gat i quan va parar la tempesta es va quedar tan meravellat del paissatge que va veure que va començar a tocar la lira. Les muntanyes enamorades per la seva música es van anar apropant creant així el Cap de Norfeu permetent així que l’Orfeu pugués saltar a terra ferma.

Iniciarem la nostra ruta al pàrquing del Coll de Canadell. Per arribar-hi agafarem la carretera que va a Cala Montjoi i farem un parell de quilòmetres de pista de terra on veurem que s’inicia la senyalització del camí.

Primer pujarem fins la Torre de Norfeu, un baluard construït com a defensa contra els corsaris el s. XVI avui en dia ja en ruines.

Seguint la ruta arribarem a la punta de Cap Gros i al Mirador Norfeu, des d’on tindrem unes vistes meravelloses del Mediterrani. Seguirem per la Punta de la Trona per a, finalment, arribar de nou a la Torre Norfeu.

Es tracta d’una ruta circular molt senzilla i apta per a tots els públics. Si bé hi ha algunes zones rocoses on hem de vigilar, creiem que és una excursió que podem gaudir grans i petits. Això si, no hi trobarem resguard del sol així que recomanem dur barret, protecció solar i aigua.

Recomanem també aprofitar l’excursió per fer un bany en qualsevol de les seves cales més properes (cala Jòncols, Montjoi, Canadell…)

Al municipi de Sardenes, entre Besalú i Olot, a l’Alta Garrotxa, trobem aquesta ruta prou senzilla per a fer en família i molt recomanada quan arriba la calor, on una bona remullada sempre és d’agraïr. Val a dir però, que es tracta d’una ruta molt freqüentada sobretot els mesos d’estiu, així que recomanem anar-hi ben d’hora per tal de poder-la gaudir al màxim.

Ermita de Sant AniolComençarem la ruta deixant el cotxe a l’aparcament públic que hi ha a 50 metres passat el camping de Sardenes. Per aparcar-hi però, des del 12 de març i fins l’1 de novembre de 2022, cal reserva prèvia que es pot fer a través de la pàgina web del Consorci de l’Alta Garrotxa  i serà necessari indicar la matrícula del vehicle i el dia concret de la visita. L’aparcament disposa de 100 places i la reserva té un preu públic general de 5,56€

Des de l’aparcament anirem caminant fins el pont medieval d’en Valentí tot seguint les indicacions de la xarxa de senders Itinerànnia. Un cop creuat el riu, el camí es bifurca. Seguirem pel camí que voreja la riera de Sant Aniol fins arribar a la petita presa de Gomarell que haurem de creuar. En aquest punt caldrà parar atenció per a no lliscar amb les roques si no duem calçat adequat. En aquesta bassa no és permès el bany.

Creuarem el pont penjat de fusta i seguirem per qualsevol dels dos camins que hi trobarem a la bifurcació, ja que ambdós ens duen fins l’ermita de Sant Aniol, un preciós edifici romànic del segle XI declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1983. Aquí recomanem fer una petita parada per tal de gaudir del paratge i la seva vegetació.

Com a curiositat direm que tant per l’interior com per l’exterior de l’esglesia s’hi accedeix a una cripta. Es tracta d’una capella subterrània excavada en la roca, coneguda amb el nom de la cova de l’Abat. D’un dels seus murs hi brolla aigua, a la qual se li atribueixen propietats curatives per a molts mals.

Havent recarregat forces seguirem recte pel camí. Uns metres més amunt trobarem la font de pedra de Sant Aniol i, si seguim, trobarem diversos gorgs i basses on poder-nos remullar.

El més bonic de tots és el Gorg Blau, una ampla bassa amb espectacular salt d’aigua i amb aigua molt fresca i cristal·lina ideal per banyar-nos. Si, seguim el camí una mica més amunt hi trobarem també l’impressionant Salt del Brull.

Per a tornar podrem fer-ho pel mateix camí per on hem vingut, o seguint la ruta de Talaixà que trobarem indicada amb marques blanques i vermelles del GR11 un cop arribem a l’ermita.

Entre Igualada i Santa Coloma de Queralt s’hi troba un dels pobles més antics de l’Anoia: Sant Martí de Tous. Una vila amb un nucli antic de carrers estrets que ens transporta al passat, ple de festes tradicionals, capital del Festival de Llegendes de Catalunya i amb paratges naturals que val molt la pena visitar.

Un d’aquests paratges és l’engorjat de la Fou, un congost amb un salt d’aigua on ens podrem refrescar situat dins l’espai Natural Protegit de la Serra de Miralles-Queralt.

Arribats a Sant Martí de Tous seguirem les indicacions que ens duen al Centre Hípic La Fou. Des d’allà, seguirem per la carretera de terra que ens indica “La Fou” agafant el camí de l’esquerra. Allà hi trobarem una esplanada on hi podrem deixar el cotxe.

A peu seguirem pel camí principal on hi trobarem dues indicacions. Primer agafarem el camí que que baixa cap a La Fou que ens durà al salt d’aigua. Un paratge preciós on, depenent de si ha plogut recentment o no, hi trobarem més o menys aigua, però que de totes maneres val la pena visitar per veure i gaudir de la seva vegetació.

El salt d’aigua canalitza l’excedent d’aigua de la muntanya i, en el seu recorregut,  crea un conjunt rierols creant un oasi humit que destaca enmig d’aquesta població de secà.

Tornem enrera, pel camí on hem trobat les indicacions i en aquesta ocasió anirem per l’altre camí que ens durà a La Cova del Diable, una espectacular cova natural amb una escletxa de tres metres de longitud.

Seguint la riera, tot travessant la densa vegetació, hi trobarem La Font de La Fou, una font amb forma de cap d’animal on podrem refrescar-nos abans d’emprendre de nou el camí de tornada. Aquesta part del camí pot ser una mica més complicada depenent de si ha plogut o no recentment. És un camí pedregós on és possible que haguem de travessar la riera amb aigua o trams enfangats per a poder seguir.

Tornarem al cotxe pel mateix camí per on hem vingut. Si tenim ganes de seguir la jornada una molt bona opció és seguir pel mateix camí de terra pel qual hem vingut amb el cotxe i arribarem al Santuari de Sentfores, on hi ha unes taules de picnic on podrem dinar envoltats de natura i amb unes vistes precioses.

Si visitem Sant Martí de Tous el primer cap de setmana de juny podrem aprofitar l’excursió per a gaudir del Festival de Llegendes de Catalunya, un esdeveniment molt especial que aplega centenars de persones encuriosides per conèixer les llegendes més populars locals però també de la resta de Catalunya.

L’estany de Montcortès és un lloc màgic situat entre el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. És un paratge bellíssim de gran interès geològic, ja que és un dels pocs estanys del país amb aigües d’orígen càrstic i no graciar, és a dir, les seves aigües provenen d’una font interna subterrània, no tenen cap riu que l’alimenti, a l’igual que l’estany de Banyoles.

La ruta la iniciarem a Peramea, un poble pintoresc flanquejat per una gran pedra, la Pedra del Castell. Prendrem el camí de l’itinerari històric del pla de les Corts des de la Plaça de l’Om per la única carretera del poble i al cap de pocs minuts arribarem a la font de Sant Cristòfol amb vistes a la serra de la Geganta Adormida, la serra de Peracalç.

Al cap d’un quart d’hora caminant per la pista arribarem a la creu de terme, el que antigament assenyalava els límits entre es termes de Peramea i Pujol. Seguirem per la carretera asfaltada fins a trobar el camí de Cortscastell. Un petit poblet de només quatre habitants on podrem visitar l’església romànica de Santa Anna del segle XII.

A través d’un camí estret passant sortirem del poble en direcció al poble de Montcortès i poc després arribarem finalment a l’estany de Montcortès.

Un cop a l’estany podem optar per fer una volta entorn a l’estany, una excursió curteta i molt planera que afegiria 45 minuts a la nostra ruta i així poder gaudir del reflexe de les muntanyes a les aigues de l’estany i avistar la gran varietat d’aus com l’ànec collverd, l’àguila pescadora o la becuda. Un lloc magnífic i molt tranquil on podrem aprofitar per fer-hi un picnic.

A la tornada us recomanem que us atureu a gaudir del poble de Peramea i feu una volta pels seus camins de pedra. Des d’allà podreu també visitar l’església de Sant Cristòfol, la torre dels Colomers, la roca del Castell, el pont i l’Era d’Ortega, on hi ha un centre d’informació i des d’on s’hi fan visites guiades i activitats i tallers per als més menuts.

Una de les grans celebracions que s’hi fan cada any al Japó és el Hanami, un gran festival per gaudir de la bellesa de la floració dels cirerers.

A casa nostra també tenim l’oportunitat de gaudir d’aquest espectacle de la natura a escassos 20 minuts de Barcelona, visitant els camps de cirerers de Sant Climent de Llobregat. I és que aquest poble del Baix Llobregat és un dels més importants de Catalunya pel que fa a la producció de cireres.

Nosaltres vam tenir l’oportunitat d’anar-hi el cap de setmana passat i ja hi vam trobar molts cirerers en flor però el seu màxim esplendor és a principis del mes d’abril. Fins i tot, per aquelles dates, els mateixos pagesos del municipi fan visites en grup guiades. Així que per a les properes setmanes us recomanem aquesta ruta on de ben segur gaudireu grans i petits.

Per poder gaudir de les cireres però, caldrà esperar fins el mes de maig. Cada diumenge de maig a la plaça de la Vila hi ha mercat de pagès on s’hi poden comprar cireres i a finals de mes hi té lloc la Fira de la Cirera.

Començarem la ruta des del centre de Sant Climent i anirem direcció la masia de Can Molins. A l’arribar a la riera creuarem el pont i seguirem el camí que voreja la masia. Al revolt girarem cap a l’esquerra i només haurem de seguir el camí que puja cap el Montbaig. Als pocs metres, començarem ja a veure els camps de cirerers.

Hi ha un tram que fa molta pujada i el camí és pedregós. Si bé la resta de la ruta és bastant planera no recomanem fer l’excursió amb el cotxet.

Als peus de l’ermita de Sant Ramon, si agafem algún dels camins cap a la dreta arribarem a l’ermita, però si seguim recte arribarem a l’estret de les Roques i al pont que travessa la carretera entre Sant Climent i Sant Boi, trobant-nos a mà dreta amb una barraca de pedra seca.

Creuarem el pont i, si anem cap a dalt la carena i agafem el camí que queda a mà esquerre, tornarem cap a Sant Climent.

Dins el Parc de la Serralada Litoral, entre la Roca del Vallès i Òrrius, s’hi troba la Zona Arqueològica de Céllecs o de Can Gol, una gran concentració de jaciments megalítics datats entre el Neolític Final (2500 aC) i l’Edat de Coure (1800 aC), i les restes d’un poblat ibèric.

Al final de carrer la Ruta Prehistòrica (tots els carrers de la zona tenen noms relacionats amb el jaciment arqueològic!), a la urbanització La Pineda de Vilanova del Vallès, trobarem una petita placeta circular on hi podrem aparcar el cotxe. 

Al turó de Can Gol hi trobem el primer monument, és el dòlmen de Can Gol I. Es troba però dins un jardí particular i costa una mica de veure. Aquest és l’únic que no te plafó informatiu.

Baixant pel carrer per on hem vingut, girant a mà dreta pujarem pel carrer de la Roca Foradada i seguirem el camí PR-C 36 amb marques blanques i grogues. L’excursió està perfectament assenyalada així com els diferents monuments històrics i les seves explicacions. La primera part de la ruta es fa seguint una pista de terra bastant planera molt senzilla. Arribarem a una petita clariana on a l’esquerra hi trobarem el dòlmen de Can Gol II i a la dreta la Roca Foradada.

Tornarem al camí principal, avançarem uns 500 metres i a mà dreta, seguint un camí hi trobarem la Pedra de les Orenetes. Originariament podíen apreciar-s’hi sobre la pedra de granit un conjunt de pintures rupestres. En l’actualitat però, moltes s’han malmès i només és possible veure’n un parell. 

Un metres a l’esquerra, després de tornar al camí principal, trobarem la Pedra de les Creus, una roca de granit amb nombroses creus medievals i altres símbols gravats a la part de dalt. 

A partir d’aquí el camí fa pujada i es torna més pedregós. A la dreta del camí, a 600 metres trobem el Plat del Molí, i més endavant el dòlmen de Céllecs o Cabana del Moro.

Aquí finalitzarem la excursió, que correspondria a la “Ruta Prehistòrica I”. Si encara ens queden ganes de més podem continuar i fer una visita a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes o al poblat ibèric de Céllecs. El poblat però, es troba en molt mal estat de conservació i està envoltat de molta vegetació amb el que només s’hi poden apreciar algunes restes de la muralla i algunes estances.

Nosaltres us recomanem aprofitar i fer una visita al Bosc Màgic d’Òrrius, del qual ja vam parlar en l’article “6 boscos artístics per a visitar en família” del nostre blog.

 

*Fotografies: Miguel Muñoz https://bit.ly/3tNd5k3

El Camí de la Sèquia és un camí planer que transcorre paral·lel a la sèquia, un canal construït al segle XIV per dur aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa. El canal va permetre el creixement de Manresa i el desenvolupament agrari de bona part del Pla de Bages acabant amb els problemes de sequera del territori. La sèquia travessa boscos, camps de regadiu, aiguamolls, boscos de ribera, alsinars i rouredes d’alt interès paisatgístic.

El recorregut total del camí de la Sèquia és de 26 km des de Balsareny fins el Parc de l’Agulla de Manresa i es pot fer en ambdues direccions. En aquesta ocasió us presentem una ruta una mica més curta d’uns 8km per a fer a peu amb els més petits, tot i que també es podria fer en bicicleta, fins els aiguamolls de la Bòbila.

Deixarem el cotxe en qualsevol de les múltiples zones d’aparcament properes al Parc de l’Agulla de Manresa i seguirem la sèquia fins arribar al pont del Mas de Sant Iscle, un llogaret medieval amb una esglesia romànica. Davant l’esglesia hi trobem una ampla zona de picnic molt agradable.

Creuarem el pont i ens endinsarem en els camps de conreu de vinyes i oliveres i seguirem el camí que hi ha senyalitzat cap els aiguamolls de la Bòbila.

Els aiguamolls van ser creats fa uns vint anys per un grup ecologista local on abans hi havia una bòbila. Ara són un espai d’interès natural on podem trobar una gran diversitat d’organismes i són clau per a la preservació de diferents espècies d’amfibis i reptils. Durant la temporada migratòria és habitual veure-hi tota mena d’aus i, fins i tot, podem veure’ls des d’una de les dues torres d’aguait que hi ha als aiguamolls. També hi trobarem panells informatius i una aula de camp.

Des d’aquí podrem tornar pel mateix camí per on hem vingut fent així una ruta circular fins arribar de nou al Parc de l’Agulla, on podrem acabar la jornada gaudint de les zones de joc o menjant qualsevol cosa al Berenador o la Guingueta.

L’excursió pel Bosc encantat de Gurb és un petit recorregut per un bosc planer que voreja el Torrent del Sitjar, ideal per gaudir amb els petits de la casa.

Es tracta d’una ruta de nivell fàcil i plena de màgia i sorpreses pels infants. Durant l’excursió trobareu nombroses figures tallades en fusta obra del Grup Fem Camí, que representen animals de tota mena, éssers fantàstics com fades i dracs, famosos monuments com una portalada de la Sagrada Família, cartells amb frases que conviden a reflexionar, un forn d’obra… No totes les figures es descobreixen a simple vista, n’hi ha que s’amaguen entre les plantes o que estan penjant dels arbres! Als nens els hi encantarà anar descobrint tots els habitants que té aquest bosc.

El recorregut no és circular així que si voleu veure totes les figures del bosc, a la figura del drac de Komodo haureu d’agafar el camí de la dreta i després retrocedir. Si voleu anar a la zona de pícnic, heu d’agafar el camí de l’esquerra del drac, on acaba el bosc.

Des de la zona de pícnic podeu completar la visita amb la pujada al Castell de Gurb (a 845m d’alçada) i visitar la Creu de Gurb, però l’excursió es complica pels més petits. Es tracta d’un cim dins de la llista dels “100 cims essencials” de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. El castell data del s. IX i va ser construït com a punt de vigilància. Actualment, només hi trobareu les bases dels murs de la torre central. El camí fa pujada i el terreny és irregular amb un fort desnivell. Una vegada a dalt, les vistes de la plana de Vic són espectaculars. Trobareu una taula d’orientació on podreu consultar tots els pobles i muntanyes que es veuen des del mirador, entre d’altres el Montseny, el Pedraforca i Montserrat.

En el camí trobareu la Font de Sant Roc. L’aigua no és potable, així que recomanem que porteu la vostra cantimplora plena.

En els mesos d’estiu, el Torrent de Sitjar acostuma a estar sec.

L’activitat agrícola a Collserola està en perill d’extinció, pocs són ja els que s’atreveixen a dur-hi a terme aquest tipus d’activitat, però és vital per l’equilibri del seu ecosistema. Els espais oberts limiten el creixement d’espècies invasores i propicien la biodiversitat floral, afavorint la feina dels insectes pol·linitzadors. Alhora també fan de tallafocs, frenant les expansions descontrolades dels incendis, un dels problemes que més temen aquells que viuen prop de zones boscoses. I no hem d’oblidar que Collserola és un gran pulmó verd, un entorn natural clau per la qualitat de vida dels habitants de l’àrea metropolitana.

En aquesta ruta hem decidit donar a conèixer la tasca dels agricultors de Collserola, en concret de la cooperativa La Rural de Collserola. Dins aquesta cooperativa, a més a més, es du a terme un projecte preciós anomenat l’Ateneu de La Rural: Un espai de trobada per a infants i famílies dins l’entorn de la natura amb una mirada de cura i respecte vers l’infant i l’entorn. 

Aquesta és una ruta circular que transcorre entre Valldoreix i La Floresta. És curta, molt senzilla i ofereix la possibilitat de realitzar diverses activitats segons el que ens vingui de gust. Podem fer-la en bicileta, a peu i fins i tot amb cotxet.

Proposem iniciar la ruta a La Floresta, districte residencial de Sant Cugat del Vallès. Si venim en transport públic baixarem a la parada de FGC de La Floresta, a 10 minuts del carrer de Can Pagan que serà el nostre punt de partida. Si venim en cotxe podrem aparcar còmodament en el parking públic situat just abans d’arribar a l’Escola La Floresta. 

Seguint el camí de Can Pagan, travessant les cadenes, trobarem un petit sender que transcorre paral·lel al Torrent d’en Llobet i que travessa un petit bosc on podrem trobar-hi àlbers, pollancres, plàtans, grans exemplar de pi blanc i algun pinyoner. Aquest és l’únic punt on, segons les condicions climatològiques, és possible que ens trobem amb una mica de fang i ens dificulti lleument l’ús del cotxet. En aquest cas aconsellem anar pel mateix camí que farem servir a la tornada i que és una mica més ample i assoleiat. Ambdós camins ens duran al mateix punt, el Club Esportiu de Valldoreix.

Creuarem el carrer de Goya i seguirem pel mateix camí que ens durà als camps de La Rural. Des d’aquest punt, si el cel està clar, al fons tindrem unes vistes meravelloses de Montserrat.

Seguirem pel camí de Can Badal, un camí de sorra tot vorejant els camps agraris que formava part dels camins ramaders per on es feia la transhumància. Allà hi trobarem la Masia de Can Badal, una de les poques masies que encara queden en peu a Valldoreix representatives del passat agrícola de la zona.

Si tenim sort i no han sortit a pasturar, podrem visitar les cabres i veurem la tasca tan meticulosa que fan desbrossant els terrenys i menjant-se les collites de temporades passades. 

Un cop arribem al carrer Pont seguirem uns 5 minuts pel camí de sorra que voreja els camps iniciant així el nostre camí de tornada. Posteriorment girarem a mà esquerra pel carrer Colònia Montserrat i baixarem per Pintor Romero on trobarem la porta d’entrada al recinte de La Rural. 

Recomanem fer la ruta un dissabte al matí, que és el dia que hi ha mercat dins de La Rural així, a més de passejar-hi, també podrem comprar la seva fruta i verdura així com altres productes de productors locals que hi fan paradeta.

 

Sortint de La Rural a mà dreta trobarem el carrer Marcos Redondo, girem cap a la dreta per Mercè Capsir i arribarem de nou al carrer de Goya que haurem de creuar per trobar el camí de tornada.

Aquestes coves són un preciós paratge soterrat a la Catalunya Central que compten amb 1.148 m de profunditat. Durant la visita, es poden recórrer 180,55 metres dins de l’espai amb forma de L.

Per arribar-hi us recomanem fer una  ruta circular començant al mig del poble de Collsuspina on trobem força indicadors que ens porten cap a la pista dels Plans d’Espinoi. Creuarem la granja del mateix nom i seguirem la pista  fins a cal Toll.

 

 

Tot el passeig és preciós, planer i amb una miqueta de baixada, passant enmig del bosc. Creuerem rierols i veurem casetes d’ocell als arbres. Si fem el camí durant l’hivern veurem els gorgs glaçats i donarà peu a explicar el cicle de l’aigua i com aquesta canvia la configuració del riu, de les roques…

En 1h aproximadament arribarem a les coves del Toll per fer una immersió total a la prehistòria. Aquesta cova, travessada per un curs d’aigua, és una de les més riques pel que fa a la troballa de fauna del Quaternari a tot Europa, durant la glaciació WÜRM: hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard…

Restes de foc i uns pocs sílex corresponents al Mosterià ens demostren la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat) a la comarca del Moianès.

S’hi han trobat restes d’elefant, lleó, hiena, ós, rinoceront, etc. i restes humanes de diferents períodes des del paleolític mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat) fins a l’edat de bronze. Dins la cova podreu veure alguns cranis!

L’accés a la Cova principal és guiat i es poden comprar les entrades a la caseta informativa a l’entrada del recinte. Les entrades costen entre 5 i 7€ i els més menuts entren gratuïtament. Hi ha descomptes amb molts carnets: biblioteques, carnet jove, tmés… L’entrada serveix també pel museu de Moià, on podreu veure les restes recuperades al jaciment. L’horari de les visites a la cova és de 10.30 a 15h a l’hivern i fins les 19h la resta de l’any. També fan visites escolars.

La visita guiadala realitzen especialistes en arqueologia i geologia i està molt ben preparada. Petits i grans gaudeixen molt de les explicacions i del passeig dins la cova. Després de la visita guiada a la Cova del Toll podem seguir lliurement pel recinte exterior: la cova de la Teixonera, la cova Morta i la recreació del poblat neolític. El recinte exterior és gratuït i podreu trobar panells informatius dels esdeveniments geològics i socials que han succeit en aquest territori.

Després de la visita seguim el camí i sortirem per la caseta d’informació situada al final de l’aparcament. Des d’allà agafarem el corriol que puja vora el torrent del Gomar. Seguim corriol amunt vora el torrent, gaudim del seu entorn verd i humit sota la baga de Picanyol fins trobar l’encreuament de la pista, les fites ens indiquen que hem de pendre la pista cap a l’esquerra amunt fins el Pla Violer que ens torna a Collsuspina.

Aquí podeu veure la ruta a wikiloc

El Castell de Burriac, anteriorment anomenat de Sant Vicenç es troba al turó de Burriac a Cabrera de Mar, tocant a Cabrils i Argentona. És un castell de l’època feudal i gràcies a la seva situació elevada el podem veure des de casi tot el Maresme central i des d’ell ens oferirà una panoràmica impressionant de tot el territori.

Comencem a pujar cap a la muntanya, pel camí ample seguint les indicacions cap al castell.

Al cap d’uns quants centenars de metres i en pujada, trobem el monòlit, erigit el 1980, per commemorar l’alliberament de les viles veïnes, finalitzant en aquests indrets l’època feudal, l’any 1480, pel rei Ferran II. El baró de Cabrera, Pere Joan Ferrer, va vendre les terres a la Corona i als ajuntaments per 8000 florins.

Des d’aquí tenim l’opció de seguir pujant pel camí indicat fins al castell de Burriac, a 401m, o des del monòlit girar a la dreta i ascendir cap al castell per les roques (és més complicat tècnicament, però els infants solen passar-s’ho molt bé escalant).

Dins el castell trobarem diferents cartells on ens expliquen les seves parts i la història de la zona, i passejant podrem tenir unes magnífiques vistes de tot el Maresme el mar i fins i tot Barcelona i el Vallès.

El Castell data del 1017 aproximadament i fou construït sobre una torre de defensa romana (Castrum), que així mateix va ser construïda sobre d’un poblat iber datat al segle II a.C.

Tornem a baixar fins a un encreuament de camins, on un cartell ens indica la Creu d’Abella, un monòlit amb una creu de ferro que marca un encreuament de camins. Els camins amples van cap a Cabrils, a l’esquerra puja un petit sender, que agafem i ens endinsa per un bosquet, fins a trobar novament un camí ample apte per cotxes, el creuem i trobem una zona que serveix de pàrquing de cotxes on hi ha una esplanada amb alguna cabanya i d’on surt un corriol que es fica al bosc. Al cap de poc s’enfila fins al Turó de l’Infern, amb una columna de pedra, és a 324m, lloc on abans penjaven els malfactors i delinqüents i on trobem les marques a la pedra de l’antiga estructura.

Baixem una mica pel caminet amb rocs, fins a la Torre de les Antenes, les vorejarem i després de pujar unes roques arribarem a la Creu de Montcabrer a 313m, que consta des de 1565 on, en un tub de vidre hi havia posades les relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. L’any 1726 es va fer miques, des d’aleshores va ser substituïda per una creu de ferro canviada diverses vegades per diferents causes. Per sota hi ha la Cova de les Encantades.

Refem el camí per tornar al camí ample de cotxes, que, agafant-lo en direcció al castell de Burriac ens portarà fins al Pàrquing de la Font Picant, on hem deixat el cotxe.

Les Escletxes del Papiol estan situades al Baix Llobregat, dins l’entorn del Parc Natural de Collserola. Són una singular formació d’escletxes molt estretes formades a la roca calcària de la muntanya i que s’han originat gràcies al desplaçament de blocs de roca fragmentada, formant una mena de laberint entre grans passadissos rocosos. Està molt a prop del puig Madrona, d’una alçària de 341 metres i ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès.

Al Papiol s’hi pot arribar en transport públic (tren o autobús). Si ens desplacem en transport privat, un cop arribem al Papiol cal agafar la BV-1466, creuar tot el poble en direcció al cementiri i continuar pel carrer de l’Carme. De seguida es visualitzen les indicacions de les escletxes fins arribar al punt de partida (indicat amb un cartell de la Diputació de Barcelona- vegeu la foto).

Un cop arribem, ascendirem direcció a la torre d’electricitat que visualitzarem i en pocs minut ja serem a les Escletxes. Si hi anem amb nens, haurem de vigilar, ja que algunes de les esquerdes són profundes (6-10 metres) i si plou, són relliscoses.

La primera que veiem, és la més gran, anomenada “La Rambla” i sovint s’hi poden trobar persones que hi practiquen escalada.

Les altres estan més amagades, però seguint els camins traçats pels excursionistes, podem intuir les seves entrades. Algunes, a més, estan marcades amb un punt de pintura de color blau.

Al cim hi ha una torre de vigilància d’incendis de 16 metres d’alçària i una mica més avall s’hi troba l’ermita de la Salut del Papiol, a tocar de Valldoreix. Des de l’ermita fins al cim del puig hi ha un corriol força dret, però gran part del camí és molt accessible i dalt del turó hi ha constància d’un poblat ibèric.

A Molins de Rei, a tan sols 15 minuts de Barcelona, ​​pots gaudir d’aquesta ruta senderista d’1 hora. És perfecta per als nens i nenes que s’inicien en el senderisme o per fer una petita escapadeta durant el matí.

Situem la ruta dins el Parc de Collserola i començarem seguint el curs de la riera de Vallvidrera pel barri de La Rierada de Molins de Rei.

Durant el camí, apte per a cotxets,  hi trobarem masies antigues, rodes de molí i molta vegetació pròpia de les zones humides com alzines, pins i alguns roures. El trajecte és fàcil per fer amb criatures, encara que també hi ha molta gent corrent o en bicicleta.

El conegut com a salt d’aigua de la Reclosa de la Rierada forma una cascada de quasi cinc metres.

Ruta circular de 12,7 km de longitud que travessa la frontera per recórrer els indrets per on milers de republicans van exiliar-se durant la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’una excursió de distància i desnivell moderat pels boscos del massís de les Salines a l’Empordà.

 

Per començar podem visitar el monument de l’Exili situat a l’entrada del poble i posteriorment ens dirigim cap a la font de l’Amor. Seguim les marques blanques i vermelles del GR 11 que voreja el poble pel nord, fins arribar al carrer Illes (dreta).

Pugem amunt pel carrer asfaltat fins que retrobem la carretera que uneix La Vajol amb el coll de Manrella. Just abans d’enllaçar amb aquesta carretera, agafem un corriol a l’esquerra en direcció N-O, que segueix en paral·lel a la carretera per un bosc de castanyers.

Seguim el corriol per dins del bosc fins a un restaurant a tocar de la carretera i continuem cap a l’esquerra, en direcció Nord, fins que trobem el camí del coll de Lli. Deixem la carretera i continuem per una pista que ens endinsa per les Salines – Bassegoda. Seguim aquest camí per dins d’un bosc amb arbres caducifolis i sureres. Passem per la font del Cucut i per unes pastures per arribar al coll de Lli.

Deixem la pista i agafem un corriol fins a un tancat pel bestiar i un plafó explicatiu dels Espais de la Memòria. Travessem el coll i entrem en territori francès. Comencem a baixar per la pista que travessa el tancat de bestiar seguint uns senyals de pintura groga.

Més avall, després d’enllaçar amb una altra pista, ens trobem una porta que ens barra el pas. Deixem la pista i agafem el corriol que baixa cap a l’esquerra i que ens condueix a l’hostal dels Trabucaires, just a l’entrada del petit poble francès de Les Illes.

Seguim pel carrer Major, passem pel davant d’un monument als fugitius francesos de la Segona Guerra Mundial i arribem al final del carrer, on trobem una font amb unes taules.

Continuem cap a la dreta, on hi ha la placeta Lluís Companys i el monument als combatents republicans espanyols.

Comencem a pujar en direcció a La Vajol per la carretera, i en un revolt, on s’acaba l’asfalt, deixem el camí de La Vajol i seguim recte, tot fent drecera. Tornem a enllaçar amb el camí una mica més amunt.

Continuem ara per l’ample pista i arribem al coll de Manrella, on trobem el monument a Lluís Companys.

Deixem enrere el coll i, sense adonar-nos-en, travessem de nou la frontera cap a territori català. A partir d’aquí seguim els senyals d’Itinerànnia. Baixem per la carretera asfaltada un centenar de metres i agafem un camí a l’esquerra fins que trobem un rètol.

Seguim les indicacions de La Vajol, en direcció Sud, primer per una castanyeda i, més avall, per un bosc típicament mediterrani dominat per l’alzinar.

Continuem baixant per la pista, passem pel costat de la font de Can Quera i, uns 300 metres més avall, trobem una pista secundària a la dreta. Deixem la pista principal i girem a la dreta per tal d’anar a buscar un corriol uns metres més amunt. Prenem el corriol i seguim els senyals de pintura groga, passem per darrera de Can Capelleres i enllacem amb la carretera de La Vajol al coll de Manrella.

Travessem la carretera i arribem a La Vajol pel carrer Lluís Companys. A la cruïlla continuem recte pel carrer de la Generalitat. Al capdavall del carrer girem a la dreta i continuem pel camí del cementiri, que passem, i pugem fins a la font de Sant Silvestre, on trobem el mirador de l’Empordà.

Seguim la carretera cap a l’esquerra en direcció a ponent durant 1,5 km, passem pel costat de les pastures de Can Barris i trobem un rètol a l’esquerra que ens indica el camí cap a la mina Canta, per on gira també el sender de gran recorregut GR 11.

Seguim el camí de carro i arribem a l’edifici – refugi de Mina Canta.

Només ens queda desfer el camí fins al cementiri i continuar cap al poble per acabar el recorregut a l’aparcament de l’entrada de La Vajol.

La volta a l’estany de Banyoles és un dels passejos més coneguts de la zona, tan pels visitants, com pels propis banyolins i banyolines.

Es tracta d’un itinerari circular i de dificultat baixa senyalitzat com a recorregut número 1.
Tot fent aquest passeig, que dóna la volta completa a l’estany de Banyoles, podem gaudir de la gran riquesa natural i paisatgística tot endinsant-nos als miradors i estanyols de la zona.

L’Estany de Banyoles és l’estany natural més gran de Catalunya. També és l’origen i principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat màxima és d’uns 40 o 45 m, tot i que hi ha llocs on s’ha descobert embuts de sorgència que arriben als 120 m de profunditat.

Començarem la Ruta on està situada la Oficina de Turisme de Banyoles i seguirem el camí pla que dona la volta a l’Estany, passant pels diferents punts d’interès com:

 

 

Les pesqueres: A tot el voltant de l’estany trobarem diferents pesqueres, edificis construit dins de l’estany. Tos són de diferents estils arquitectònics.

 

 

 

 

 

Estanyol del Vilar: És l’estanyol més conegut de la comarca. Es troba just a la riba sud de l’Estany.

 

Església de Santa Maria de Porqueres: Església romànica situada al municipi de Porqueres reconstru¨da a finals del segle XII.

 

 

La Draga: Gran parc al costat de l’Estany, inaugurat amb motiu de les Olimpíades de Barcelona 92. Alberga el Pavelló Municipal d’Esports i el poblat Neolític de la Draga.

 

Mirador de la Torre del Rem: Mirador construït el 2004 amb motiu de la celebració del Campionat del Món de Rem a Banyoles, es veu pràcticament la totalitat de l’estany, especialment la zona nord i les muntanyes que l’envolten.

La Caseta de Fusta: Situada al nord de l’Estany, s’accedeix a la zona de bany (de juny a setembre)

Prèviament havent fet una visita a la platja dels Eucaliptus, en posem en marxa sortint del Càmping Eucaliptus cap al camí de sorra que va entre les dunes, amb el mar a mà esquerra.
La ruta pel terreny és plana fins que un canal que ve de la Tancada ens barra el pas, ens desviem una mica a la dreta passant per un pont que hi ha al costat d’una estació de bombeig, i el camí ens retorna al camí que havíem deixat, i que tira recte fins on es perd de vista.

A mesura que avancem arribem a la platja de l’Aluet que ens queda a l’esquerra i a la dreta el moll del Trabucador amb la badia dels Alfacs, amb Sant Carles de la Ràpita l’altre cantó, a partir d’aquí anirem avançant per la Barra del Trabucador, entre les dues aigües.

El camí és planer, de sorra, força compacte tot i que podem trobar algun tros tou a causa de la humitat, però en general és de bon fer.

A l’arribar a l’inici de la punta de la Banya, a partir d’aquí no està permès passar, ja que és una Reserva Natural Parcial, a la dreta marxa el camí cap a les salines de la Trinitat, amb accés reservat als treballadors, a l’esquerra podem anar fins al mar. Per retornar al punt d’inici, la Platja dels Eucaliptus desfarem el camí.

  • Recomanem fer l’excursió aviat per veure sortir el sol des de la platja o tard per veure la posta.
  • Evitar dies posteriors a fortes pluges o temporals (sobretot si es fa amb bicicleta) per evitar trobar la sorra massa tova.

Sortim del poble per la part baixa cap el riu. Al cap d’una estona veurem una fita de pedres a la nostra esquerra que ens senyala un corriol que davalla en diagonal i que ens porta fins a una pista. En aquest corriol trobem un tub negre d’aigua que ens acompanyarà durant la major part del camí (aquest tub ve de la font freda i és el que abasteix d’aigua al poble de Tòrrec) . Un cop arribem a la pista, la creuem, i continuem per un corriol que segueix davallant fins desembocar a un camí més ample
Seguim el camí a la dreta però immediatament a pocs metres prendrem un corriol que surt a l’esquerra i que, tot seguint les fites, baixa fins al barranc de les Planes o de la Pudor. El tub negre creua el barranc de forma elevada sobre el riuet entre dues bigues de ciment. Buscarem el punt de més comoditat per creuar uns metres més amunt. A l’altra banda, seguim un sender força ben marcat que gira a l’esquerra i va guanyant altura suaument, envoltant el serrat del Botiger, fins a un trencall, on triarem el de la dreta, que s’endinsa en el barranc de Fontfreda. A l’altre banda veurem la gran balma amb la casa de la Vansa. El camí va davallant suaument i s’endinsa en la vegetació fins arribar a baix del barranc de Fontfreda on el creuarem i, ja a l’altre costat, anem a buscar amunt i a l’esquerra, un corriol que transcorre pel peu de la cinglera i que ens portarà a La Cova de La Vansa.

Allà hi trobarem un antic corral amb porta de fusta, i més endabant, un portal de pedra, entrada a l’antic habitatge. Només entrar hi ha el celler, l’estable i el forn de pa. Una placeta distribueix els diverdos espais i l’edifici principal veiem una habitació menuda amb una llar de foc i la sala principal, amb la pila de la cuina i una escala que duu a les habitacions del pis superior.

És recomanable passar una estona observant les estances, per fer-nos una idea de com era viure a la Vansa, tanmateix pensar que havia estat una casa rica, amb servents i pastor propi.

El camí de tornada l’iniciem al prendre un camí que neix sota la casa, que baixa fins a trobar un corriol que, sovint força emboscat, ens condueix fins a l’esperó del cingle del serrat de la Vansa. A la dreta a uns 10 metres del corriol, s’endevinen entre la boscana unes filades de pedres envaïdes per la vegetació. Es tracta de les restes de l’església de la Mare de Deu de Gràcia de la Vansa.
Ara davallem en direcció a la confluència del barranc de Tartera amb el de Fontfreda i creuem aquest últim, entre uns petits gorgs.. Ara ens enfilem fins arribar de nou a la bifurcació just abans de l’esperó del barranc de les Planes. Poc més enllà de la bifurcació hem d’estar atents a una fita a la dreta que ens assenyala el descens sense camí evident fins al llit del riu de Tòrrec on trobarem uns gorgs amb unes tolles que inviten a refrescar-nos..
Creuem a l’altre marge del riu de Tòrrec i seguim avançant ara ja còmodament per planells herbosos tot seguint el curs del riu fins a un revolt d’aquest. Creuem el riu i travessem un camp per anar a buscar una pista que seguirem a l’esquerra tot guanyant alçada. Arribarem a una bifurcació i seguirem una pista secundària a la dreta la qual, tot passant pel costat de camps de conreu, ens conduirà de nou fins al poble de Tòrrec.

 

• Porteu llanterna per poder explorar totes les estances de les cases de la cova de la Vansa.

• En els mesos d’estiu (Juny-Juliol) porteu-vos banyador per poder gaudir d’un bany i refrescar-vos en les magnífiques tolles que es formen als gorgs.

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner de més de 200 anys, mesura 25 metres d’alçada i 23 de diàmetre copa. Aquest arbre està situat a la vall de Gausac que uneix Sant Cugat amb Barcelona i es diu Pi d’en Xandri perquè abans les terres eren d’un pastor que es deia Xandri.

Al voltant del Pi hi ha moltes rutes a peu i en bicicleta, ben senyalitzades i de nivell molt fàcil.

La principal ruta surt des de la plaça de Rotary internacional. Creuarem la cadena que impedeix l’accés a vehicles i seguirem el camí principal. A 500 metres aproximadament, a mà esquerra trobarem el Pi. Si seguim el camí podem arribar a la masia de Can Borrell, el Pantà de Can Borrell, l’Ermita de Sant Medir o fins i tot fins a Barcelona.

La tornada la podem fer desfent el camí o agafant alguns dels senders que surten del camí principal i que converteixen la sortida en cíclica.

  • Els caps de setmana a mig matí sol estar molt transitada, i es fa difícil circular amb bicicleta.
  • Una ruta ideal per fer amb nens en un matí o tarda
  • Hi ha una hípica al peu de parc on es poden realitzar activitats amb cavalls i ponis o veure els animals de granja.