Rutes a Peu

Aquestes coves són un preciós paratge soterrat a la Catalunya Central que compten amb 1.148 m de profunditat. Durant la visita, es poden recórrer 180,55 metres dins de l’espai amb forma de L.

Per arribar-hi farem una ruta circular començant al mig del poble de Collsuspina on trobem força indicadors que ens porten cap a la pista dels Plans d’Espinoi. Creuarem la granja del mateix nom i seguirem la pista  fins a cal Toll.

Arribarem a les coves del Toll per connectar-nos amb el paleolítc. Aquesta cova, travessada per un curs d’aigua, és una de les més riques pel que fa a la troballa de fauna del Quaternari a tot Europa, durant la glaciació WÜRM: hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard…

Restes de foc i uns pocs sílex corresponents al Mosterià ens demostren la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat) a la comarca del Moianès.

S’hi han trobat restes d’elefant, lleó, hiena, ós, rinoceront, etc. i restes humanes de diferents períodes des del paleolític mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat) fins a l’edat de bronze. Les troballes, les podem veure al Museu Arqueològic i Palentològic situat a la casa natal de Rafael Casanova a Moià.

Després de la visita a la Cova del Toll podem visitar la cova de la Teixonera i la cova Morta i fer una visita a la recreació del poblat prehistòric.

Seguirem camí i sortirem per la caseta d’informació situada al final de l’aparcament. Des d’allà agafarem el corriol que puja vora el torrent del Gomar. Seguim corriol amunt vora el torrent, gaudim del seu entorn verd i humit sota la baga de Picanyol fins trobar l’encreuament de la pista, les fites ens indiquen que hem de pendre la pista cap a l’esquerra amunt fins el Pla Violer que ens torna a Collsuspina.

El Castell de Burriac, anteriorment anomenat de Sant Vicenç es troba al turó de Burriac a Cabrera de Mar, tocant a Cabrils i Argentona. És un castell de l’època feudal i gràcies a la seva situació elevada el podem veure des de casi tot el Maresme central i des d’ell ens oferirà una panoràmica impressionant de tot el territori.

Comencem a pujar cap a la muntanya, pel camí ample seguint les indicacions cap al castell.

Al cap d’uns quants centenars de metres i en pujada, trobem el monòlit, erigit el 1980, per commemorar l’alliberament de les viles veïnes, finalitzant en aquests indrets l’època feudal, l’any 1480, pel rei Ferran II. El baró de Cabrera, Pere Joan Ferrer, va vendre les terres a la Corona i als ajuntaments per 8000 florins.

 

Des d’aquí tenim l’opció de seguir pujant pel camí indicat fins al castell de Burriac, a 401m, o des del monòlit girar a la dreta i ascendir cap al castell per les roques (és més complicat tècnicament, però els infants solen passar-s’ho molt bé escalant).

Dins el castell trobarem diferents cartells on ens expliquen les seves parts i la història de la zona, i passejant podrem tenir unes magnífiques vistes de tot el Maresme el mar i fins i tot Barcelona i el Vallès.

El Castell data del 1017 aproximadament i fou construït sobre una torre de defensa romana (Castrum), que així mateix va ser construïda sobre d’un poblat iber datat al segle II a.C.

 

Tornem a baixar fins a un encreuament de camins, on un cartell ens indica la Creu d’Abella, un monòlit amb una creu de ferro que marca un encreuament de camins. Els camins amples van cap a Cabrils, a l’esquerra puja un petit sender, que agafem i ens endinsa per un bosquet, fins a trobar novament un camí ample apte per cotxes, el creuem i trobem una zona que serveix de pàrquing de cotxes on hi ha una esplanada amb alguna cabanya i d’on surt un corriol que es fica al bosc. Al cap de poc s’enfila fins al Turó de l’Infern, amb una columna de pedra, és a 324m, lloc on abans penjaven els malfactors i delinqüents i on trobem les marques a la pedra de l’antiga estructura.

 

Baixem una mica pel caminet amb rocs, fins a la Torre de les Antenes, les vorejarem i després de pujar unes roques arribarem a la Creu de Montcabrer a 313m, que consta des de 1565 on, en un tub de vidre hi havia posades les relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. L’any 1726 es va fer miques, des d’aleshores va ser substituïda per una creu de ferro canviada diverses vegades per diferents causes. Per sota hi ha la Cova de les Encantades.

Refem el camí per tornar al camí ample de cotxes, que, agafant-lo en direcció al castell de Burriac ens portarà fins al Pàrquing de la Font Picant, on hem deixat el cotxe.

Les Escletxes del Papiol estan situades al Baix Llobregat, dins l’entorn del Parc Natural de Collserola. Són una singular formació d’escletxes molt estretes formades a la roca calcària de la muntanya i que s’han originat gràcies al desplaçament de blocs de roca fragmentada, formant una mena de laberint entre grans passadissos rocosos. Està molt a prop del puig Madrona, d’una alçària de 341 metres i ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès.

Al Papiol s’hi pot arribar en transport públic (tren o autobús). Si ens desplacem en transport privat, un cop arribem al Papiol cal agafar la BV-1466, creuar tot el poble en direcció al cementiri i continuar pel carrer de l’Carme. De seguida es visualitzen les indicacions de les escletxes fins arribar al punt de partida (indicat amb un cartell de la Diputació de Barcelona- vegeu la foto).

Un cop arribem, ascendirem direcció a la torre d’electricitat que visualitzarem i en pocs minut ja serem a les Escletxes. Si hi anem amb nens, haurem de vigilar, ja que algunes de les esquerdes són profundes (6-10 metres) i si plou, són relliscoses.

La primera que veiem, és la més gran, anomenada “La Rambla” i sovint s’hi poden trobar persones que hi practiquen escalada.

Les altres estan més amagades, però seguint els camins traçats pels excursionistes, podem intuir les seves entrades. Algunes, a més, estan marcades amb un punt de pintura de color blau.

Al cim hi ha una torre de vigilància d’incendis de 16 metres d’alçària i una mica més avall s’hi troba l’ermita de la Salut del Papiol, a tocar de Valldoreix. Des de l’ermita fins al cim del puig hi ha un corriol força dret, però gran part del camí és molt accessible i dalt del turó hi ha constància d’un poblat ibèric.

A Molins de Rei a tan sols 15 minuts de Barcelona, ​​pots gaudir d’aquesta ruta senderista d’1 hora amb bany fresquet inclòs. És perfecta per als nens i nenes que s’inicien en el senderisme o per fer una petita escapadeta durant el matí.

Situem la ruta dins el Parc de Collserola i començarem seguint curs de la riera de Vallvidrera, coneguda a la zona de La Floresta (Sant Cugat) com La Rierada.

Durant el camí, apte per a cotxets,  hi trobarem masies antigues, rodes de molí i molta vegetació pròpia de les zones humides com alzines, pins i alguns roures. El trajecte és fàcil per fer amb criatures, encara que també hi ha molta gent corrent o en bicicleta.

El conegut com a salt de l’aigua de la Reclosa de la Rierada forma una cascada de quasi cinc metres.

Ruta circular de 12,7 km de longitud que travessa la frontera per recórrer els indrets per on milers de republicans van exiliar-se durant la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’una excursió de distància i desnivell moderat pels boscos del massís de les Salines a l’Empordà.

 

Per començar podem visitar el monument de l’Exili situat a l’entrada del poble i posteriorment ens dirigim cap a la font de l’Amor. Seguim les marques blanques i vermelles del GR 11 que voreja el poble pel nord, fins arribar al carrer Illes (dreta).

Pugem amunt pel carrer asfaltat fins que retrobem la carretera que uneix La Vajol amb el coll de Manrella. Just abans d’enllaçar amb aquesta carretera, agafem un corriol a l’esquerra en direcció N-O, que segueix en paral·lel a la carretera per un bosc de castanyers.

Seguim el corriol per dins del bosc fins a un restaurant a tocar de la carretera i continuem cap a l’esquerra, en direcció Nord, fins que trobem el camí del coll de Lli. Deixem la carretera i continuem per una pista que ens endinsa per les Salines – Bassegoda. Seguim aquest camí per dins d’un bosc amb arbres caducifolis i sureres. Passem per la font del Cucut i per unes pastures per arribar al coll de Lli.

Deixem la pista i agafem un corriol fins a un tancat pel bestiar i un plafó explicatiu dels Espais de la Memòria. Travessem el coll i entrem en territori francès. Comencem a baixar per la pista que travessa el tancat de bestiar seguint uns senyals de pintura groga.

Més avall, després d’enllaçar amb una altra pista, ens trobem una porta que ens barra el pas. Deixem la pista i agafem el corriol que baixa cap a l’esquerra i que ens condueix a l’hostal dels Trabucaires, just a l’entrada del petit poble francès de Les Illes.

Seguim pel carrer Major, passem pel davant d’un monument als fugitius francesos de la Segona Guerra Mundial i arribem al final del carrer, on trobem una font amb unes taules.

Continuem cap a la dreta, on hi ha la placeta Lluís Companys i el monument als combatents republicans espanyols.

Comencem a pujar en direcció a La Vajol per la carretera, i en un revolt, on s’acaba l’asfalt, deixem el camí de La Vajol i seguim recte, tot fent drecera. Tornem a enllaçar amb el camí una mica més amunt.

Continuem ara per l’ample pista i arribem al coll de Manrella, on trobem el monument a Lluís Companys.

Deixem enrere el coll i, sense adonar-nos-en, travessem de nou la frontera cap a territori català. A partir d’aquí seguim els senyals d’Itinerànnia. Baixem per la carretera asfaltada un centenar de metres i agafem un camí a l’esquerra fins que trobem un rètol.

Seguim les indicacions de La Vajol, en direcció Sud, primer per una castanyeda i, més avall, per un bosc típicament mediterrani dominat per l’alzinar.

Continuem baixant per la pista, passem pel costat de la font de Can Quera i, uns 300 metres més avall, trobem una pista secundària a la dreta. Deixem la pista principal i girem a la dreta per tal d’anar a buscar un corriol uns metres més amunt. Prenem el corriol i seguim els senyals de pintura groga, passem per darrera de Can Capelleres i enllacem amb la carretera de La Vajol al coll de Manrella.

Travessem la carretera i arribem a La Vajol pel carrer Lluís Companys. A la cruïlla continuem recte pel carrer de la Generalitat. Al capdavall del carrer girem a la dreta i continuem pel camí del cementiri, que passem, i pugem fins a la font de Sant Silvestre, on trobem el mirador de l’Empordà.

Seguim la carretera cap a l’esquerra en direcció a ponent durant 1,5 km, passem pel costat de les pastures de Can Barris i trobem un rètol a l’esquerra que ens indica el camí cap a la mina Canta, per on gira també el sender de gran recorregut GR 11.

Seguim el camí de carro i arribem a l’edifici – refugi de Mina Canta.

Només ens queda desfer el camí fins al cementiri i continuar cap al poble per acabar el recorregut a l’aparcament de l’entrada de La Vajol.

La volta a l’estany de Banyoles és un dels passejos més coneguts de la zona, tan pels visitants, com pels propis banyolins i banyolines.

Es tracta d’un itinerari circular i de dificultat baixa senyalitzat com a recorregut número 1.
Tot fent aquest passeig, que dóna la volta completa a l’estany de Banyoles, podem gaudir de la gran riquesa natural i paisatgística tot endinsant-nos als miradors i estanyols de la zona.

L’Estany de Banyoles és l’estany natural més gran de Catalunya. També és l’origen i principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat màxima és d’uns 40 o 45 m, tot i que hi ha llocs on s’ha descobert embuts de sorgència que arriben als 120 m de profunditat.

Començarem la Ruta on està situada la Oficina de Turisme de Banyoles i seguirem el camí pla que dona la volta a l’Estany, passant pels diferents punts d’interès com:

 

 

Les pesqueres: A tot el voltant de l’estany trobarem diferents pesqueres, edificis construit dins de l’estany. Tos són de diferents estils arquitectònics.

 

 

 

 

 

Estanyol del Vilar: És l’estanyol més conegut de la comarca. Es troba just a la riba sud de l’Estany.

 

Església de Santa Maria de Porqueres: Església romànica situada al municipi de Porqueres reconstru¨da a finals del segle XII.

 

 

La Draga: Gran parc al costat de l’Estany, inaugurat amb motiu de les Olimpíades de Barcelona 92. Alberga el Pavelló Municipal d’Esports i el poblat Neolític de la Draga.

 

Mirador de la Torre del Rem: Mirador construït el 2004 amb motiu de la celebració del Campionat del Món de Rem a Banyoles, es veu pràcticament la totalitat de l’estany, especialment la zona nord i les muntanyes que l’envolten.

La Caseta de Fusta: Situada al nord de l’Estany, s’accedeix a la zona de bany (de juny a setembre)

Prèviament havent fet una visita a la platja dels Eucaliptus, en posem en marxa sortint del Càmping Eucaliptus cap al camí de sorra que va entre les dunes, amb el mar a mà esquerra.
La ruta pel terreny és plana fins que un canal que ve de la Tancada ens barra el pas, ens desviem una mica a la dreta passant per un pont que hi ha al costat d’una estació de bombeig, i el camí ens retorna al camí que havíem deixat, i que tira recte fins on es perd de vista.

A mesura que avancem arribem a la platja de l’Aluet que ens queda a l’esquerra i a la dreta el moll del Trabucador amb la badia dels Alfacs, amb Sant Carles de la Ràpita l’altre cantó, a partir d’aquí anirem avançant per la Barra del Trabucador, entre les dues aigües.

El camí és planer, de sorra, força compacte tot i que podem trobar algun tros tou a causa de la humitat, però en general és de bon fer.

A l’arribar a l’inici de la punta de la Banya, a partir d’aquí no està permès passar, ja que és una Reserva Natural Parcial, a la dreta marxa el camí cap a les salines de la Trinitat, amb accés reservat als treballadors, a l’esquerra podem anar fins al mar. Per retornar al punt d’inici, la Platja dels Eucaliptus desfarem el camí.

  • Recomanem fer l’excursió aviat per veure sortir el sol des de la platja o tard per veure la posta.
  • Evitar dies posteriors a fortes pluges o temporals (sobretot si es fa amb bicicleta) per evitar trobar la sorra massa tova.

Sortim del poble per la part baixa cap el riu. Al cap d’una estona veurem una fita de pedres a la nostra esquerra que ens senyala un corriol que davalla en diagonal i que ens porta fins a una pista. En aquest corriol trobem un tub negre d’aigua que ens acompanyarà durant la major part del camí (aquest tub ve de la font freda i és el que abasteix d’aigua al poble de Tòrrec) . Un cop arribem a la pista, la creuem, i continuem per un corriol que segueix davallant fins desembocar a un camí més ample
Seguim el camí a la dreta però immediatament a pocs metres prendrem un corriol que surt a l’esquerra i que, tot seguint les fites, baixa fins al barranc de les Planes o de la Pudor. El tub negre creua el barranc de forma elevada sobre el riuet entre dues bigues de ciment. Buscarem el punt de més comoditat per creuar uns metres més amunt. A l’altra banda, seguim un sender força ben marcat que gira a l’esquerra i va guanyant altura suaument, envoltant el serrat del Botiger, fins a un trencall, on triarem el de la dreta, que s’endinsa en el barranc de Fontfreda. A l’altre banda veurem la gran balma amb la casa de la Vansa. El camí va davallant suaument i s’endinsa en la vegetació fins arribar a baix del barranc de Fontfreda on el creuarem i, ja a l’altre costat, anem a buscar amunt i a l’esquerra, un corriol que transcorre pel peu de la cinglera i que ens portarà a La Cova de La Vansa.

Allà hi trobarem un antic corral amb porta de fusta, i més endabant, un portal de pedra, entrada a l’antic habitatge. Només entrar hi ha el celler, l’estable i el forn de pa. Una placeta distribueix els diverdos espais i l’edifici principal veiem una habitació menuda amb una llar de foc i la sala principal, amb la pila de la cuina i una escala que duu a les habitacions del pis superior.

És recomanable passar una estona observant les estances, per fer-nos una idea de com era viure a la Vansa, tanmateix pensar que havia estat una casa rica, amb servents i pastor propi.

El camí de tornada l’iniciem al prendre un camí que neix sota la casa, que baixa fins a trobar un corriol que, sovint força emboscat, ens condueix fins a l’esperó del cingle del serrat de la Vansa. A la dreta a uns 10 metres del corriol, s’endevinen entre la boscana unes filades de pedres envaïdes per la vegetació. Es tracta de les restes de l’església de la Mare de Deu de Gràcia de la Vansa.
Ara davallem en direcció a la confluència del barranc de Tartera amb el de Fontfreda i creuem aquest últim, entre uns petits gorgs.. Ara ens enfilem fins arribar de nou a la bifurcació just abans de l’esperó del barranc de les Planes. Poc més enllà de la bifurcació hem d’estar atents a una fita a la dreta que ens assenyala el descens sense camí evident fins al llit del riu de Tòrrec on trobarem uns gorgs amb unes tolles que inviten a refrescar-nos..
Creuem a l’altre marge del riu de Tòrrec i seguim avançant ara ja còmodament per planells herbosos tot seguint el curs del riu fins a un revolt d’aquest. Creuem el riu i travessem un camp per anar a buscar una pista que seguirem a l’esquerra tot guanyant alçada. Arribarem a una bifurcació i seguirem una pista secundària a la dreta la qual, tot passant pel costat de camps de conreu, ens conduirà de nou fins al poble de Tòrrec.

 

• Porteu llanterna per poder explorar totes les estances de les cases de la cova de la Vansa.

• En els mesos d’estiu (Juny-Juliol) porteu-vos banyador per poder gaudir d’un bany i refrescar-vos en les magnífiques tolles que es formen als gorgs.

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner de més de 200 anys, mesura 25 metres d’alçada i 23 de diàmetre copa. Aquest arbre està situat a la vall de Gausac que uneix Sant Cugat amb Barcelona i es diu Pi d’en Xandri perquè abans les terres eren d’un pastor que es deia Xandri.

Al voltant del Pi hi ha moltes rutes a peu i en bicicleta, ben senyalitzades i de nivell molt fàcil.

La principal ruta surt des de la plaça de Rotary internacional. Creuarem la cadena que impedeix l’accés a vehicles i seguirem el camí principal. A 500 metres aproximadament, a mà esquerra trobarem el Pi. Si seguim el camí podem arribar a la masia de Can Borrell, el Pantà de Can Borrell, l’Ermita de Sant Medir o fins i tot fins a Barcelona.

La tornada la podem fer desfent el camí o agafant alguns dels senders que surten del camí principal i que converteixen la sortida en cíclica.

  • Els caps de setmana a mig matí sol estar molt transitada, i es fa difícil circular amb bicicleta.
  • Una ruta ideal per fer amb nens en un matí o tarda
  • Hi ha una hípica al peu de parc on es poden realitzar activitats amb cavalls i ponis o veure els animals de granja.