Rutes en bicicleta

La Pirinexus és una ruta circular de 353km que recorre el nord de la província de Girona i els Pirineus Orientals. L’itinerari combina camins rurals i carreteres poc transitades amb les Vies Verdes del Ferro i el Carrilet així com alguns trams de l’Eurovel 8. Al llarg del recorregut, s’hi poden descobrir ciutats i pobles amb molt d’encant tant espanyols com francesos i gaudir de la diversitat. Tot i tenir alguns trams molt senzills i aptes per a famílies amb nens petits, per tal de fer la ruta en la seva totalitat cal tenir una bona preparació física i experiència en diferents tipus de terreny.

En aquest cas però, hem seleccionat un dels trams més senzills i que, a més de ser apte per a famílies amb infants, ens permet fer diverses parades per gaudir de la bellesa i riquesa cultural del tram. Es tracta del tram anomenat Baix Empordà, 33 quilòmetres de camins majoritàriament planers i ben cuidats que discorren entre Bellcaire i Sant Feliu de Guíxols.

Inciarem l’excrusió al poble de Bellcaire, seu del castell dels comptes d’Empúries.  Vorejant el massís del Montgrí i travessant terres de conreus arribarem a Torroella de Montgrí. Allà recomanem fer la nostra primera parada i visitar el Museu de la Mediterrània, un espai didàctic, participatiu i interactiu on es mostra la diversitat natural i cultural mediterrània.

Continuant la ruta, travessarem el riu Ter i, a 1,3 quilòmetres a l’oest de Fontclara, si ens desviem per la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà, arribem a Peratallada, un preciós poble declarat conjunt històric i artístic i que encara conserva el seu aspecte feudal. Allà podreu gaudir de la bellesa dels seus carrerons medievals, fer una visita a l’esglesia de Sant Esteve o descansar a l’ombra de la Plaça de les Voltes.

Tornarem a agafar la ruta Pirinexus que ens durà per Sant Feliu de Boada, Pals, Torrent i Palafrugell. Allà, la ruta segueix per la via verda anomenada Ruta del Tren Petit. Una carretera que soterra una part del que havía estat la via fèrria de l’anomenat tren petit que antigament connectava Palamós amb Girona.

Passarem per Palamós, a través de la C-253 arribarem a Platja d’Aro i finalment arribarem al nostre punt final, el poble pesquer de Sant Feliu de Guíxols.

El Camí del Riu és una ruta tranquil·la i molt senzilla que segueix el marge del riu Segre. Des del Parc de la Mitjana de Lleida, seguint el marge dret del riu arribarem a als Aiguamolls de Rufea, uns aiguamolls artificials de gran interès ecològic i social, i a l’ermita de Butsènit, un espai protegit com a bé cultural d’interès local.

Podem fer la ruta tant a peu com en bicicleta, tot i que per a fer-la amb infants nosaltres recomanem aquest últim mitjà ja que son gairebé 17 km.

Iniciarem la ruta al Parc de la Mitjana, considerat com el pulmó verd de Lleida. Té una extensió de més de 90 hectàrees i es troba dins un extens bosc de ribera, una àrea natural sorpenent i humida molt freqüentada per les famílies.

Dins el parc hi trobem La Carbonera, una àrea de lleure amb una ampla zona de picnic, i el Centre d’Interpretació de la Mitjana, que ofereix visites guiades i acull una exposició permanent i audiovisual sobre el parc.

Tot seguint el marge dret del riu Segre podrem descobrir el seu valor com a corredor ecològic i territorial. Podrem observar el bell paisatge de ribera format per xops, àlbers, verns i freixes i gran quantitat de fauna, sobretot aus com ara ànecs coll-verd, gallinetes d’aigua, martinets blancs i el bernats pescaires.

Un cop arribem als Aiguamolls de Rufea hi trobarem llacunes i observatoris amb unes vistes privilegiades on podrem observar els animals sense ser vistos.

 

El Camí de la Sèquia és un camí planer que transcorre paral·lel a la sèquia, un canal construït al segle XIV per dur aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa. El canal va permetre el creixement de Manresa i el desenvolupament agrari de bona part del Pla de Bages acabant amb els problemes de sequera del territori. La sèquia travessa boscos, camps de regadiu, aiguamolls, boscos de ribera, alsinars i rouredes d’alt interès paisatgístic.

El recorregut total del camí de la Sèquia és de 26 km des de Balsareny fins el Parc de l’Agulla de Manresa i es pot fer en ambdues direccions però, sobretot si aneu amb petits, nosaltres us recomanem aquesta direcció per a que el poc desnivell que hi ha sigui de baixada.

Tot seguint el curs de la Sèquia pasarem pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages travessant camps de conreus de vinyes i oliveres.

Gairebé arribant al punt final del recorregut s’hi troba el Mas de Sant Iscle, un llogaret medieval amb una esglesia romànica. Davant l’esglesia hi trobem una ampla zona de picnic molt agradable.

El recorregut finalitza al Parc de l’Agulla, on podrem acabar la jornada gaudint de les zones de joc o menjant qualsevol cosa al Berenador o la Guingueta.

L’activitat agrícola a Collserola està en perill d’extinció, pocs són ja els que s’atreveixen a dur-hi a terme aquest tipus d’activitat, però és vital per l’equilibri del seu ecosistema. Els espais oberts limiten el creixement d’espècies invasores i propicien la biodiversitat floral, afavorint la feina dels insectes pol·linitzadors. Alhora també fan de tallafocs, frenant les expansions descontrolades dels incendis, un dels problemes que més temen aquells que viuen prop de zones boscoses. I no hem d’oblidar que Collserola és un gran pulmó verd, un entorn natural clau per la qualitat de vida dels habitants de l’àrea metropolitana.

En aquesta ruta hem decidit donar a conèixer la tasca dels agricultors de Collserola, en concret de la cooperativa La Rural de Collserola. Dins aquesta cooperativa, a més a més, es du a terme un projecte preciós anomenat l’Ateneu de La Rural: Un espai de trobada per a infants i famílies dins l’entorn de la natura amb una mirada de cura i respecte vers l’infant i l’entorn. 

Aquesta és una ruta circular que transcorre entre Valldoreix i La Floresta. És curta, molt senzilla i ofereix la possibilitat de realitzar diverses activitats segons el que ens vingui de gust. Podem fer-la en bicileta, a peu i fins i tot amb cotxet.

Proposem iniciar la ruta a La Floresta, districte residencial de Sant Cugat del Vallès. Si venim en transport públic baixarem a la parada de FGC de La Floresta, a 10 minuts del carrer de Can Pagan que serà el nostre punt de partida. Si venim en cotxe podrem aparcar còmodament en el parking públic situat just abans d’arribar a l’Escola La Floresta. 

Seguint el camí de Can Pagan, travessant les cadenes, trobarem un petit sender que transcorre paral·lel al Torrent d’en Llobet i que travessa un petit bosc on podrem trobar-hi àlbers, pollancres, plàtans, grans exemplar de pi blanc i algun pinyoner. Aquest és l’únic punt on, segons les condicions climatològiques, és possible que ens trobem amb una mica de fang i ens dificulti lleument l’ús del cotxet. En aquest cas aconsellem anar pel mateix camí que farem servir a la tornada i que és una mica més ample i assoleiat. Ambdós camins ens duran al mateix punt, el Club Esportiu de Valldoreix.

Creuarem el carrer de Goya i seguirem pel mateix camí que ens durà als camps de La Rural. Des d’aquest punt, si el cel està clar, al fons tindrem unes vistes meravelloses de Montserrat.

Seguirem pel camí de Can Badal, un camí de sorra tot vorejant els camps agraris que formava part dels camins ramaders per on es feia la transhumància. Allà hi trobarem la Masia de Can Badal, una de les poques masies que encara queden en peu a Valldoreix representatives del passat agrícola de la zona.

Si tenim sort i no han sortit a pasturar, podrem visitar les cabres i veurem la tasca tan meticulosa que fan desbrossant els terrenys i menjant-se les collites de temporades passades. 

Un cop arribem al carrer Pont seguirem uns 5 minuts pel camí de sorra que voreja els camps iniciant així el nostre camí de tornada. Posteriorment girarem a mà esquerra pel carrer Colònia Montserrat i baixarem per Pintor Romero on trobarem la porta d’entrada al recinte de La Rural. 

Recomanem fer la ruta un dissabte al matí, que és el dia que hi ha mercat dins de La Rural així, a més de passejar-hi, també podrem comprar la seva fruta i verdura així com altres productes de productors locals que hi fan paradeta.

 

Sortint de La Rural a mà dreta trobarem el carrer Marcos Redondo, girem cap a la dreta per Mercè Capsir i arribarem de nou al carrer de Goya que haurem de creuar per trobar el camí de tornada.

El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener, que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès, no lluny del límit amb la del Bages.


Forma part del conjunt d’embassaments de la conca del riu Llobregat. Fou construït entre els anys 1949 i 1954. S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener) per a la construcció del pantà damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua. Amb una presa de 59,5 m d’alçada i una longitud de coronació de 311 m, té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.

Proposem fer una ruta circular en bicicleta pel voltant del pantà̀, seguint el camí́ que es va obrir per a fer els treballs de construcció́ i manteniment de l’embassament. El recorregut és bastant planer però en alguns petits trams fa pujada i baixada. És una ruta es ideal per a fer en bicicleta durant un dia sencer i parar a dinar en alguna de les platges del voltant del pantà.

Iniciem la ruta al pàrquing del costat de la presa, on hi arribem des de la C-55 de Cardona a Solsona o la C-26 de Navès a Solsona. Travessem la presa i agafem la pista que surt a l’esquerra, deixant la carretera a la dreta.

La pista conserva en alguns trams l’antic asfalt. Passem la zona d’embarcacions que deixem a l’esquerra i continuem la pista amunt. Girem a la dreta seguint l’entrada del torrent d’Albereda que desemboca al pantà i tornem per l’altra ribera. Mica en mica anem guanyant alçada allunyant-nos de l’aigua fins que la pista desemboca a una antiga carretera que seguim a l’esquerra. A uns 100 m tenim un STOP. Ens incorporem a la carretera C-26 cap a l’esquerra direcció Solsona. Passem una guixera sobre el pantà.

Pocs metres més endavant, passem el pont i agafem a la dreta una pista de terra que surt avall cap al riu. Seguirem la pista de terra que passa per sota el pont i va pel costat del riu fins a l’embassament.

El camí es fa molt agradable i planer. A la nostra dreta hi trobarem camps de pastures i alguna masia.

Arribem a la desembocadura de la rasa Perpètua que ens porta a la dreta allunyant-nos del pantà. Travessada la rasa tornem arran de l’aigua i continuem baixant fins a trobar un pal indicador. Trobarem també les marques del GR3. Passarem per Cal Colilles i per l’ermita de Sant Ponç abans d’arribar de nou al punt de sortida.

Acabarem la ruta a La Caseta del Pantà, un xiringuito situat a la vora del pantà, lloc ideal per prendre quelcom refrescant, el premi ideal pels que han acabat l’excursió. Allà mateix també es poden llogar uns kayaks i gaudir d’una capbussada tot aprofitant les plataformes de fusta situades a la vora del pantà. Hi ha inclòs plataformes per tirar-te al llac.

La ruta es pot començar i acabar també al costat del Molí del Pont, al kilòmetre 100 de la carretera C-26 entre Solsona i Navès.

Destacar que hi ha un petit tram de la ruta que s’ha de fer per la carretera, però no hi passen massa cotxes. De fet si es fa el recorregut amb criatures petites, es pot tranquil·lament amb un petit remolc on portar els més petits.


Durant tot el recorregut hi ha platgetes, roques on saltar cap al pantà i hi ha moltes zones d’ombra perquè hi ha molta vegetació al voltant del pantà i es poden veure peixos, capgrossos, ocells i granotes. Ideal per fer-la durant la primavera, l’estiu o la tardor.

De tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure submergida algunes restes malmeses de les parets de l’església de Sant Ponç, que fou abandonada a causa de la construcció de l’embassament, i fou suplerta per una nova capella bastida prop de la presa.

Ruta que comença i acaba a l’Oficina de Turisme de la Vall de Lord. Segueix les fonts més importants dels voltants de Sant Llorenç de Morunys resseguint els corriols.

Al inicial la ruta, trobem l’església parroquial, el claustre i el Museu de la Vall de Lord, a tocar La Oficina de turisme, d’allà sortim en direcció nord-oest seguint per la costa de Galliners, integrada en el massís muntanyós del Port del Comte i sseguirem la ruta n5.

Primer trobarem la font del Cap de Rec i, passats 2 km, la font del Llevador. A continuació, després d’un descens pronunciat, arribarem pràcticament fins a la vall del riu Cardener, al municipi de la Coma i la Pedra. És aquí on hi ha la font de la Puda, font d’aigües sulfuroses a causa de la dissolució subterrània de vetes de guix presents a la zona. Com bé indica el seu nom, sovint les aigües que brollen de la font presenten una forta olor. La font està acompanyada d’una petita bassa que recull les seves aigües i en la qual s’hi pot fer una remullada. Aquestes aigües, utilitzades amb moderació, presenten diversos beneficis per la pell i la circulació.

La ruta retorna a Sant Llorenç de Morunys.

 

  • Possibilitat de refrescar-se a la Font Puda durant els mesos d’estiu

La volta a l’estany de Banyoles és un dels passejos més coneguts de la zona, tan pels visitants, com pels propis banyolins i banyolines.

Es tracta d’un itinerari circular i de dificultat baixa senyalitzat com a recorregut número 1.
Tot fent aquest passeig, que dóna la volta completa a l’estany de Banyoles, podem gaudir de la gran riquesa natural i paisatgística tot endinsant-nos als miradors i estanyols de la zona.

L’Estany de Banyoles és l’estany natural més gran de Catalunya. També és l’origen i principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat màxima és d’uns 40 o 45 m, tot i que hi ha llocs on s’ha descobert embuts de sorgència que arriben als 120 m de profunditat.

Començarem la Ruta on està situada la Oficina de Turisme de Banyoles i seguirem el camí pla que dona la volta a l’Estany, passant pels diferents punts d’interès com:

 

 

Les pesqueres: A tot el voltant de l’estany trobarem diferents pesqueres, edificis construit dins de l’estany. Tos són de diferents estils arquitectònics.

 

 

 

 

 

Estanyol del Vilar: És l’estanyol més conegut de la comarca. Es troba just a la riba sud de l’Estany.

 

Església de Santa Maria de Porqueres: Església romànica situada al municipi de Porqueres reconstru¨da a finals del segle XII.

 

 

La Draga: Gran parc al costat de l’Estany, inaugurat amb motiu de les Olimpíades de Barcelona 92. Alberga el Pavelló Municipal d’Esports i el poblat Neolític de la Draga.

 

Mirador de la Torre del Rem: Mirador construït el 2004 amb motiu de la celebració del Campionat del Món de Rem a Banyoles, es veu pràcticament la totalitat de l’estany, especialment la zona nord i les muntanyes que l’envolten.

La Caseta de Fusta: Situada al nord de l’Estany, s’accedeix a la zona de bany (de juny a setembre)

Prèviament havent fet una visita a la platja dels Eucaliptus, en posem en marxa sortint del Càmping Eucaliptus cap al camí de sorra que va entre les dunes, amb el mar a mà esquerra.
La ruta pel terreny és plana fins que un canal que ve de la Tancada ens barra el pas, ens desviem una mica a la dreta passant per un pont que hi ha al costat d’una estació de bombeig, i el camí ens retorna al camí que havíem deixat, i que tira recte fins on es perd de vista.

A mesura que avancem arribem a la platja de l’Aluet que ens queda a l’esquerra i a la dreta el moll del Trabucador amb la badia dels Alfacs, amb Sant Carles de la Ràpita l’altre cantó, a partir d’aquí anirem avançant per la Barra del Trabucador, entre les dues aigües.

El camí és planer, de sorra, força compacte tot i que podem trobar algun tros tou a causa de la humitat, però en general és de bon fer.

A l’arribar a l’inici de la punta de la Banya, a partir d’aquí no està permès passar, ja que és una Reserva Natural Parcial, a la dreta marxa el camí cap a les salines de la Trinitat, amb accés reservat als treballadors, a l’esquerra podem anar fins al mar. Per retornar al punt d’inici, la Platja dels Eucaliptus desfarem el camí.

  • Recomanem fer l’excursió aviat per veure sortir el sol des de la platja o tard per veure la posta.
  • Evitar dies posteriors a fortes pluges o temporals (sobretot si es fa amb bicicleta) per evitar trobar la sorra massa tova.

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner de més de 200 anys, mesura 25 metres d’alçada i 23 de diàmetre copa. Aquest arbre està situat a la vall de Gausac que uneix Sant Cugat amb Barcelona i es diu Pi d’en Xandri perquè abans les terres eren d’un pastor que es deia Xandri.

Al voltant del Pi hi ha moltes rutes a peu i en bicicleta, ben senyalitzades i de nivell molt fàcil.

La principal ruta surt des de la plaça de Rotary internacional. Creuarem la cadena que impedeix l’accés a vehicles i seguirem el camí principal. A 500 metres aproximadament, a mà esquerra trobarem el Pi. Si seguim el camí podem arribar a la masia de Can Borrell, el Pantà de Can Borrell, l’Ermita de Sant Medir o fins i tot fins a Barcelona.

La tornada la podem fer desfent el camí o agafant alguns dels senders que surten del camí principal i que converteixen la sortida en cíclica.

  • Els caps de setmana a mig matí sol estar molt transitada, i es fa difícil circular amb bicicleta.
  • Una ruta ideal per fer amb nens en un matí o tarda
  • Hi ha una hípica al peu de parc on es poden realitzar activitats amb cavalls i ponis o veure els animals de granja.