En aquest principi de segle XXI hi ha hagut un boom de les STEAM a tots els nivells i ja ningú concep un centre educatiu de secundària sense un laboratori o una aula maker.
Però, com tota innovació educativa, no només és necessari tenir espais i equipaments STEAM sinó que cal revisar també la metodologia que s’ha aplicat fins ara per garantir que aconseguim els objectius desitjats: fomentar la creativitat, el pensament científic i la cooperació.
La metodologia del laboratori escolar ha estat històricament una experiència d’enginyeria inversa on els alumnes no aprenen res sobre ciència ni sobre el mètode científic: el “dia de laboratori” el professor dona un guió que cal llegir i entendre en 10 minuts, seguir els procediments sense entendre’n el motiu i recollir-ne els resultats. A casa els alumnes elaboren un informe intentant endevinar què pretenia aquell experiment i fent quadrar les dades recollides amb els resultats que espera el professor. Una pèrdua de temps i d’esforç per tots.
Per molt que ens sorprengui, a dia d’avui encara hi ha centres educatius que treballen així. Hi ha, però, una altra manera de treure profit al laboratori escolar i les aules de creació, tot i que aquesta requereix un sacrifici: renunciar al nombre d’experiències diferents que els alumnes fan cada trimestre per concentrar-se només en una única experiència de R+D real, donant menys importància al resultat i més al procediment científic.
Hi ha escoles que utilitzen una metodologia, batejada “Flipped-Lab”, que en realitat no és més que una recreació simplificada del que succeeix en un centre d’investigació professional:
El que s’aconsegueix amb aquesta metodologia és que els alumnes siguin capaços d’adquirir coneixements a partir de la seva pròpia experiència i investigar, al seu nivell, com els científics professionals. És un canvi de dinàmica que els implica profundament en la recerca i els motiva molt més: es fan les preguntes per endavant, saben què volen demostrar i la seva creativitat expansiona amb la possibilitat de dissenyar ells mateixos l’experiment.
Els objectius d’aquesta metodologia són clars:
• Que els alumnes experimentin tots els passos del mètode científic.
• Motivar-los perquè ells mateixos assoleixin els coneixements.
• Potenciar la seva curiositat i la creativitat.
• Crear un ambient d’aprenentatge col·laboratiu.
• Aprendre a extreure informació i fer-se preguntes
• Prendre decisions a l’hora de dissenyar un guió per a un experiment científic.
• Treure conclusions, identificar errors i fer-se preguntes in-situ, mentre són al laboratori.
• Premiar l’honestedat demostrant la importància de la veracitat de les dades recollides.
• Aprendre a ser crítics amb els resultats i acceptar l’error o el fracàs, mostrant que no hi ha cap camí “correcte” per arribar al coneixement.
Aquest últim és un dels punts forts d’aquesta metodologia: dona menys importància a una única resposta correcta i permet que els alumnes siguin crítics amb ells mateixos, i fins i tot arribar a conclusions a partir de resultats fallits.
Els alumnes també han d'aprendre a dir «No podem extreure'n conclusions» o «La nostra conclusió és aquesta, encara que va en contra de la nostra intuïció o coneixements prèvis».
Nova estratègia d'impuls digital del Departament d'Educació
Fa uns dies es va presentar al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa l’estratègia d’impuls digital del Departament d’Educació per als propers anys, que inclou una gran dotació econòmica per equipar els laboratoris i aules maker de tots els centres de Catalunya.
Esperem que aquesta dotació vingui acompanyada de formació per al professorat i de recomanacions de metodologies innovadores i idees d’aplicacions reals.
No val res omplir de robots una aula perquè si. Val molt més comprar el material tecnològic que necessitem per a projectes concrets i aplicats: per controlar el reg de l’hort escolar, visualitzar volum del so del menjador, programar el timbre de l’aula, veure en 3D la composició molecular d’un compost químic o desxifrar quines variables modifiquen el període d’un pèndol.
Per això necessitem equipar les aules de creació i els laboratoris amb materials petits i versàtils i també canviar la metodologia que hem fet servir fins ara.
Vols descarregar-te una guia de la metodologia Flipped Lab? Descarrega-la aquí:
