Al novembre de 2023, una iniciativa va prendre volada al cor del Poblenou de Barcelona, proposant un canvi de paradigma respecte a la relació dels preadolescents i la tecnologia mòbil. “Adolescència lliure de mòbil” va néixer amb l’objectiu de desafiar un consens social profundament enquistat: la normalització de l’ús massiu dels smartphones entre els adolescents, sovint donats com a regal en la transició de primària a secundària. Les xifres parlen per si soles, el 85% dels nens entre 12 i 14 anys tenen un telèfon mòbil propi, segons les dades de l’INE. Aquesta tendència a una edat cada vegada més primerenca planteja interrogants essencials: Què ens motiva com a pares i mares a proporcionar-lo? A quina necessitat respon?
En una enquesta realitzada al Poblenou, un 63,5% de les famílies expressaven el seu desig que els seus fills esperessin fins als 16 anys per tenir un mòbil, una edat que contrasta fortament amb la realitat, ja que el 89% de les famílies amb fills secundària ja l’havien donat als 12 anys o abans. Aquesta diferencia entre el desig i la realitat il·lustra clarament la influència omnipresent d’una tecnologia digital que ha pres les regnes de la nostra vida social, fins i tot en contra d’allò que voldríem. No fem allò que voldríem fer.
Un 63,5% de les famílies expressen el desig que els seus fills esperin fins als 16 anys per a tenir un mòbil.
Hi ha una base científica sòlida que sustenta aquesta preocupació. Un informe recent de la Societat Catalana de Pediatria ha posat de manifest les conseqüències negatives de l’ús excessiu dels dispositius mòbils en la salut i el benestar dels joves. S’ha demostrat que l’abús del mòbil afecta negativament el desenvolupament saludable, contribueix al malestar emocional i augmenta els trastorns mentals entre els adolescents. Aquestes constatacions científiques ens porten a reavaluar críticament les nostres pràctiques actuals i a considerar alternatives més saludables.
Una de les propostes és l’exigència que els espais educatius siguin lliures de mòbil. Aquesta mesura, lluny de ser una reacció antitecnològica, busca recentrar la tecnologia digital en un lloc més apropiat. A més, l’argument de retardar l’edat d’obtenció del mòbil fins als 16 anys no implica una ignorància de la importància de l’educació digital. De fet, fins a aquesta edat, els esforços educatius s’haurien de centrar en ensenyar un ús responsable de la tecnologia i per això no hi ha cap necessitat de disposar d’un dispositiu propi a la butxaca.
L'abús del mòbil afecta negativament el desenvolupament saludable, contribueix al malestar emocional i augmenta els trastorns mentals entre els adolescents
Les investigacions han demostrat que la simple presència de smartphones pot reduir el rendiment atencional bàsic, mentre que la prohibició de l’ús dels mòbils a l’aula ha donat lloc a una millora significativa de la convivència i el rendiment escolar. Això posa de manifest la necessitat urgent d’una regulació més estricta i d’un canvi de paradigma en relació amb l’ús dels dispositius mòbils.
En definitiva, l’escalada de l’ús dels smartphones entre els adolescents planteja una crisi que no es pot ignorar. Les evidències científiques són clares: els riscos associats a l’ús excessiu dels mòbils superen de llarg els seus possibles beneficis. Com a societat, tenim la responsabilitat de protegir el benestar i el futur dels nostres joves, i això inclou prendre mesures significatives per alliberar-los de la tirania del mòbil. El moviment “Adolescència lliure de mòbil” és una crida a la acció per a que les famílies prenguem les regnes i marquem un nou consens social que no vegi com a raonable entregar un smartphone adolescents de 12, 13 o 14 anys. I això depèn exclusivament de nosaltres.
recursos per a escoles i afas
Xavier Casanovas
Matemàtic i doctor en Filosofia, professor de la Càtedra d'Ètica d'IQS a la Universitat Ramon Llull. Membre impulsor de la iniciativa Adolescència Lliure de Mòbil
