Fa uns mesos, des del Portal d’Activitats Educatives de Catalunya publicavem el comunicat L’impacte invisible de silenciar el territori com a espai d’aprenentatge, en defensa de l’educació en l’entorn com a eina essencial d’aprenentatge, equitat i arrelament.
Aquest mes d’octubre hem recollit dades de 94 entitats adherides (museus, equipaments i professionals d’arreu del país per elaborar l’Informe d’impacte de la crisi de les sortides i colònies escolars (Curs 2026-2027).
La manca de contractació d’activitats per part dels centres educatius públics ha provocat una caiguda del 72,62% de les reserves escolars respecte a un curs normal. Darrere d’aquest percentatge hi ha una ferida pedagògica i social profunda: milers d’alumnes es queden sense activitats que en un curs normal haurien fet. Són prop de mig milió d’infants i joves a qui estem privant d’oportunitats que en molts casos son úniques. L’impacte en l’equitat és immens. Mentre aquest any les escoles concertades i privades continuen fent sortides, colònies i viatges educatius, milers d’alumnes d’escola pública no ho faran.
Les entitats se senten menyspreades per aquells dels qui sempre han anat de la mà: elles son les que organitzen els crèdits de síntesi, les sortides vinculades als projectes d’aula, les convivències anuals o les que donen suport als treballs de recerca.
La situació econòmica, a més, és crítica. Només en aquesta mostra de 94 entitats, la pèrdua econòmica estimada s’enfila fins als 9,65 milions d’euros. Darrere d’aquesta xifra hi ha petits projectes educatius, cases de colònies, granges escola, companyies teatrals, divulgadors científics i educadors ambientals que sempre han fet costat als centres educatius i que avui es veuen abocats a ERE, ERTO, acomiadaments i tancaments temporals. Si aquest teixit desapareix, quan es vulgui tornar a sortir de l’escola, potser ja no quedarà ningú per obrir la porta.
Aquest informe s’ha traslladat formalment als Departaments d’Educació i Formació Professional, d’Empresa i Treball, i de Joventut de la Generalitat de Catalunya. No es tracta només de salvar un sector; es tracta de protegir un dret fonamental de l’alumnat. Cal un posicionament institucional clar que reconegui el caràcter curricular i insubstituïble de les sortides, línies d’ajut d’emergència per evitar el desmantellament dels equipaments i una taula de treball on les entitats d’educació en l’entorn siguem reconegudes com el que som: part imprescindible de la comunitat educativa.









