Pageses i pagesos del segle XXI
Escolar
Coneix el món de la granja observant animals i conreus, descobrint el cicle vital de la vaca lletera i experimentant les diferències de sabors, olors i textures dels aliments.
Aquesta visita té com a finalitat apropar l’alumnat al món rural i al cicle de la llet adaptats al segle XXI mitjançant una experiència vivencial on es farà un recorregut per diferents espais d’una granja lletera.
La visita s’estructura en diferents estacions que formen part del recorregut per la granja:
1. La Meteorologia: Amb l’ajuda d’una estació meteorològica s’explica quin paper jugar el temps meteorològic dins del procés de la llet. Es parla de la importància de fer un bon seguiment i interpretació de les dades meteorològiques ja que això ens ajudarà a cuidar millor dels nostres conreus i en conseqüència podrem oferir un menjar de qualitat per als nostres animals. Tot seguit, es presenten alguns dels aparells que formen part d’una estació meteorològica i s’explica com funcionen. En aquest moment, s’inicia una petit dinàmica on els alumnes han de posar-se en la pell d’un ramader que necessita saber dades del temps que fa a la seva granja. Amb l’ajuda d’un termòmetre els alumnes hauran de mesurar la temperatura ambiental, també hauran de mesurar la precipitació que hi ha dins del pluviòmetre (prèviament i abans de començar la visita s’haurà posat aigua dins d’aquest aparell) i amb l’anemòmetre i amb l’ajuda d’una brúixola hauran de saber quina és la direcció i velocitat del vent. Després i depenent del nivell educatiu del grup, el guia presentarà un petit problema que els alumnes hauran de resoldre. Exemple: avui el pagès necessitava que els seus camps rebessin 50 litres d’aigua. Amb la precipitació que hi ha dins del pluviòmetres (32 litres) en faria prou? Quants litres més necessitaria? Tenint en compte els núvols que tenim avui i la direcció del vent, creieu que podem esperar pluja durant les properes hores?
2. De camí al plafó de “Els Camps” passem per les sitges, els espais de la granja on el ramader guarda part del menjar de la vaca per tenir-lo disponible durant tot l’any. En aquest punt s’explica la relació tan important que hi ha entre la meteorologia (punt anterior) i la producció del menjar per les vaques lleteres. Els alumnes aquí agafaran alguns pots hermètics amb mostres de farratge ensitjat i seguirem el nostre camí fins arribar al plafó “Els camps”. En aquest moment es presentaran altres mètodes per preservar el menjar com per exemple les bales de fenc/palla, s’observaran les diferències organolèptiques entre elles i també s’explicarà l’equilibri entre el nombre de camps i vaques que ha d’existir a una granja que segueix un model de producció sostenible. Es segueix explicant com és de variada l’alimentació de les vaques amb l’ajuda del plafó, les targetes amb imatges del seu aliment, les llavors i les jardineres amb exemples de conreus que tenim en aquell espai.
Quan el grup s’endinsa al bosc mediterrani abans de l’entrada a la granja, es dur a terme la dinàmica “vaca contenta, vaca que remuga”.
3. Un cop a la granja, el grup coneix les vaques de Llet Nostra, observant-ne els colors, la mida, els moviments i els sons que fan. Aquest moment permet parlar del seu dia a dia, de com se les cuida i de la importància dels animals en l’entorn on ens trobem. En aquest punt s’explica com s’organitzen els estables on viuen les vaques, es parla del terme “recría” o “vedella braua” i quin és el moment vital d’aquestes vaques en comparació amb una vaca lletera (adulta). També s’explica què son les identificacions que porten els animals a les orelles i es demana la participació dels alumnes per trobar vaques que siguin germanes (comparteixen els mateixos noms) i també que, per exemple, indiquin quina vaca va néixer X dia del mes. Tota aquesta informació la troben al cròtal de l’animal.
La visita segueix amb l’entrada al CCILLET, on els infants visualitzen l’audiovisual immersiu i interactiu.
Finalment, la visita es tanca amb el tast organolèptic a cegues on els alumnes han de posar a prova els seus sentits per intentar esbrinar quins son els gots amb la llet sencera, desnatada o sense lactosa. Prèviament s’ha fet una explicació sobre quines son les qualitats i particularitats de la llet de vaca Llet Nostra. En acabar el tast, tothom es convidat a tastar les postres de la casa: flams, iogurts, crema catalana...
La visita s’estructura en diferents estacions que formen part del recorregut per la granja:
1. La Meteorologia: Amb l’ajuda d’una estació meteorològica s’explica quin paper jugar el temps meteorològic dins del procés de la llet. Es parla de la importància de fer un bon seguiment i interpretació de les dades meteorològiques ja que això ens ajudarà a cuidar millor dels nostres conreus i en conseqüència podrem oferir un menjar de qualitat per als nostres animals. Tot seguit, es presenten alguns dels aparells que formen part d’una estació meteorològica i s’explica com funcionen. En aquest moment, s’inicia una petit dinàmica on els alumnes han de posar-se en la pell d’un ramader que necessita saber dades del temps que fa a la seva granja. Amb l’ajuda d’un termòmetre els alumnes hauran de mesurar la temperatura ambiental, també hauran de mesurar la precipitació que hi ha dins del pluviòmetre (prèviament i abans de començar la visita s’haurà posat aigua dins d’aquest aparell) i amb l’anemòmetre i amb l’ajuda d’una brúixola hauran de saber quina és la direcció i velocitat del vent. Després i depenent del nivell educatiu del grup, el guia presentarà un petit problema que els alumnes hauran de resoldre. Exemple: avui el pagès necessitava que els seus camps rebessin 50 litres d’aigua. Amb la precipitació que hi ha dins del pluviòmetres (32 litres) en faria prou? Quants litres més necessitaria? Tenint en compte els núvols que tenim avui i la direcció del vent, creieu que podem esperar pluja durant les properes hores?
2. De camí al plafó de “Els Camps” passem per les sitges, els espais de la granja on el ramader guarda part del menjar de la vaca per tenir-lo disponible durant tot l’any. En aquest punt s’explica la relació tan important que hi ha entre la meteorologia (punt anterior) i la producció del menjar per les vaques lleteres. Els alumnes aquí agafaran alguns pots hermètics amb mostres de farratge ensitjat i seguirem el nostre camí fins arribar al plafó “Els camps”. En aquest moment es presentaran altres mètodes per preservar el menjar com per exemple les bales de fenc/palla, s’observaran les diferències organolèptiques entre elles i també s’explicarà l’equilibri entre el nombre de camps i vaques que ha d’existir a una granja que segueix un model de producció sostenible. Es segueix explicant com és de variada l’alimentació de les vaques amb l’ajuda del plafó, les targetes amb imatges del seu aliment, les llavors i les jardineres amb exemples de conreus que tenim en aquell espai.
Quan el grup s’endinsa al bosc mediterrani abans de l’entrada a la granja, es dur a terme la dinàmica “vaca contenta, vaca que remuga”.
3. Un cop a la granja, el grup coneix les vaques de Llet Nostra, observant-ne els colors, la mida, els moviments i els sons que fan. Aquest moment permet parlar del seu dia a dia, de com se les cuida i de la importància dels animals en l’entorn on ens trobem. En aquest punt s’explica com s’organitzen els estables on viuen les vaques, es parla del terme “recría” o “vedella braua” i quin és el moment vital d’aquestes vaques en comparació amb una vaca lletera (adulta). També s’explica què son les identificacions que porten els animals a les orelles i es demana la participació dels alumnes per trobar vaques que siguin germanes (comparteixen els mateixos noms) i també que, per exemple, indiquin quina vaca va néixer X dia del mes. Tota aquesta informació la troben al cròtal de l’animal.
La visita segueix amb l’entrada al CCILLET, on els infants visualitzen l’audiovisual immersiu i interactiu.
Finalment, la visita es tanca amb el tast organolèptic a cegues on els alumnes han de posar a prova els seus sentits per intentar esbrinar quins son els gots amb la llet sencera, desnatada o sense lactosa. Prèviament s’ha fet una explicació sobre quines son les qualitats i particularitats de la llet de vaca Llet Nostra. En acabar el tast, tothom es convidat a tastar les postres de la casa: flams, iogurts, crema catalana...
Última actualització: 21/08/26
