A Catalunya hi conviuen diverses religions i creences, i això és una mostra de la seva rica diversitat cultural. A l’escola, com a exemple d’aquesta diversitat, cada vegada tenim més alumnes i companys de diferents cultures i religions.
No seria bonic poder conèixer allò que pels del nostre voltant és important? Pels alumnes i les seves famílies, pel company amb qui compartim tantes hores…Conèixer per poder compartir.
Sovint la religió a les escoles és un tema tabú, però forma part de la nostra realitat, i en algunes famílies és un pilar importantíssim. Tenir una idea mínima o poder accedir fàcilment a informació sobre les festes i tradicions més destacades de les religions que conviuen al nostre territori és imprescindible per una convivència pacífica. Valors com la tolerància i el respecte van lligades al coneixement.
En aquest article hem fet un recull de les festivitats més rellevants d’algunes de les diferents religions més representatives que conviuen a Catalunya, per tal de donar un recurs als docents i les famílies per comprendre millor les tradicions i valors dels seus companys i amics.
Les festivitats no tenen una data fixe , ja que varien segons la lluna i els diferents calendaris,el calendari religiós de la plataforma religiosa de Gènova, recull totes les festes.
Religions majoritàries a Catalunya
Islam
Ramadà
Data variable. (segons calendari lunar)
Entre el 22 de març i el 21 d'abril
Novè mes del calendari islàmic, en el qual es realitza el dejuni ritual, que és el 4t pilar de l’islam. Durant aquest mes, des de l’albada fins la posta de sol, els musulmans s’abstenen de menjar, de beure, de fumar i de mantenir relacions sexuals. Els infants, les persones que estan de viatge, les dones que tenen menstruació i les que estan embarassades i les persones que estan malaltes estan exemptes de seguir el dejuni. És un període de reflexió espiritual profunda.
És habitual trencar el dejuni en comunitat després de la posta de sol i realitzar pregàries nocturnes.
îd al-fitr
És la festa del trencament del dejuni, celebrada el primer dia del mes islàmic de shawwal. Celebra la superació del dejuni del mes de ramadà.
És habitual que els musulmans iniciin el dia banyant-se i vestint robes noves, i que posteriorment es reuneixin a la mesquita per fer les oracions en comunitat.
Âxûrâ
Data variable.
Aquest any se celebra del 27 al 28 de juliol
Festa islàmica que se celebra el dia 10 del mes de muharram (1r mes del calendari islàmic). És la festa xiïta més important i commemora el martiri de Hussein, nét del profeta Muhàmmad.
És una mostra de dol i una protesta contra tot tipus d’opressió, en què les comunitats xiïtes de tot el món fan processons amb l’objectiu d’empatitzar amb les persones oprimides.
Eid al adha o festa del sacrifici o festa del xai
Variable Al 2024 és el 28 de juny.
També anomenada la gran festa commemora l’aliança d’Abraham amb Déu
Cada any celebren 70 dies després del Ramadà. La festivitat Segons la tradició musulmana, Déu va demanar a Abraham que sacrifiqués el seu fill Ismael (Isaac a la Bíblia) abans d’enviar-li l’àngel Gabriel, que substituirà un xai (o un marrà) per a aquest fill.
Aquest dia, els homes agafen el xai i el maten en direcció la Meca, perquè sigui halal. Normalment per cada família (pare, mare i fills) se’n sacrifica un.
En el cas de no tenir prous recursos per tenir un xai es pot donar almoina i equivaldria al sacrifici. La festa té una durada de tres dies (festius en els països musulmans).
També coincideix amb el pelegrinatge que cada any emprenen milions de musulmans cap a la Meca.
Cristianisme
Hinduisme
Setmana Santa
Data variable.
Entre març i abril
Commemoració cristiana anual de la passió de Crist, és a dir, de l’entrada a Jerusalem, l’últim sopar, el viacrucis, la mort i resurrecció de Jesús de Natzaret. Comença el Diumenge de Rams i finalitza el Diumenge de Resurrecció, encara que la seva celebració sol iniciar-se en diversos llocs el divendres anterior, és a dir, el Divendres de Dolors.
Tots Sants
1 de novembre
Festa dels sants i santes de l’Església. Se celebra en honor de totes les persones que en el si de l’Església catòlica han estat un exemple de vida i de fet cristianes, però que no tenen un dia concret de commemoració. Aquests sants i santes esdevenen figures mediadores entre Déu i els humans. Les pregàries de les cerimònies que se celebren recorden que tots els fidels són cridats a ser sants.
Immaculada Concepció de Maria
8 de desembre
Festivitat que celebra la doctrina segons la qual la Mare de Déu va ser concebuda sense el pecat original, també anomenada Puríssima Concepció.
S’explica que, quan Maria fou concebuda per santa Anna i sant Joaquim, fou preservada del pecat original per voluntat divina. Per aquest motiu, va viure tota la seva vida lliure de pecat.
Aquesta creença històricament va ser molt debatuda entre els teòlegs, fins que l’any 1854 va ser declarada dogma pel papa Pius XI.
Nadal
25 de desembre
Festa cristiana que commemora, des del segle IV, el naixement de Jesucrist i l’encarnació de Déu a la Terra.
Les comunitats cristianes celebren Nadal, però amb matisos diferents: de calendari, de ritus i de pràctiques. És un temps de joia i de compartir en família i comunitat
Epifania / Teofania ortodoxa
6 de gener: calendari gregorià; 19 de gener: calendari julià
A l’Occident: festa dels Reis en record dels mags que varen venir a adorar el Nen Jesús.
A l’Orient: revelació de Jesús com a fill de Déu durant el seu bateig.
Aquesta festa commemora la manifestació de Déu als homes, en la persona de Jesús.
De manera general, per als cristians, aquesta festa es relaciona amb tres episodis de la vida de Jesús que es relaten en els evangelis: la visita dels mags al seu naixement, el seu bateig i el seu primer miracle. No obstant això, el seu significat és significativament diferent a les Esglésies d’Occident i d’Orient.
A les Esglésies d’Occident, es posa l’accent en l’adoració del Nen Jesús pels mags, el nom donat als sacerdots de Persia que no practicaven la religió de la Bíblia. Així, la festa de l’Epifania es centra en un esdeveniment que ressalta l’abast universal del missatge cristià, mentre es vinculen els textos relatius al bateig de Jesús i el miracle de les noces de Canà.
Diwali
Data variable. Entre mitjans d'octubre i mitjans de novembre
Festa de la llum i de la deessa de la prosperitat, Lakxmi, que pot durar entre 3 i 5 dies. És una de les festes més celebrades pel conjunt de les branques i orientacions de l’hinduisme i simbolitza la victòria de la llum sobre la foscor. En algunes regions també se celebra la fi de l’exili de Rama i la seva victòria sobre el dimoni Ravana.
És costum reunir-se amb la família, fer-se regals i estrenar roba nova. A alguns llocs és habitual pintar unes geometries acolorides anomenades rangoli a les entrades de les cases i il·luminar les finestres amb llums d’oli a la nit, on la llum representa la presència de la divinitat.
Holi
Data variable. Al mes de març
També anomenada Festa de la Primavera o Festivals dels Colors, s’ha convertit en una de les celebracions hindús més populars arreu del món.
És la festa més alegre de l’any i és plena de significat: d’una banda, simbolitza la celebració de l’amor i l’inici de l’estació de conreu més fèrtil; i d’altra banda, commemora la victòria del bé sobre el mal, la qual cosa permet a les persones alliberar-se dels errors passats, oblidar les diferències i fer les paus.
Budisme
Vesak
Data variable.
Pleniluni del mes de maig
Festa principal dels budistes, especialment del corrent Theravada, que commemora el naixement, la il·luminació i el parinirvana (l’assoliment definitiu del nirvana) de Buda.
Les formes de celebració del Vesak poden canviar molt segons la regió o el país però la llum hi juga sempre un paper destacat.
Commemoració del bodhi
8 de desembre
Festivitat que commemora el despertar espiritual del Buda, sota l’arbre de la il·luminació.
El dia del Bodhi és celebrat pel budisme de tradició Mahayana. En la tradició zen del Japó s’anomena Rohatsu, que significa “vuitè dia del dotzè mes lunar”. Segons aquesta tradició, Buda assoleix la il·luminació quan l’estrella de l’alba s’aixeca sobre l’horitzó. És habitual que els monestirs zen programin sesshin -retirs de meditació intensiva- d’una setmana i que meditin tota la nit del setè al vuitè dia, la matinada en què es commemora el Bodhi o Rohatsu.
Parinirvana
15 de febrer
Commemoració mahayana de la mort del Buda i de la seva alliberació definitiva als 80 anys d’edat. El dia està dedicat a meditar sobre la naturalesa efímera i il·lusòria del món.Algunes vegades celebrada el 8 de febrer.
Judaisme
Hanukkah
Calendari hebreu: Día 25 de Kislev
Del 7 al 15 de desembre de 2023
També anomenada, Festa de la Dedicació o Festa de les Llums, és la festa que commemora la recuperació del Temple de Jerusalem, l’any 165 aC, després que el rei Antíoc IV Epífanes l’hagués profanat. El Temple fou alliberat pels macabeus i retornat als israelites. Malgrat el saqueig, hi van trobar un petit recipient amb oli, que va permetre encendre la menorà, el canelobre de set braços, i mantenir-lo encès durant 8 dies.
La Hanukkà commemora aquest fet i dura 8 dies. Cada vespre s’encén una espelma d’un canelobre de nou braços anomenat, en hebreu, hanukkiyà.
Pessah
Calendari hebreu: Del 15 al 21 de Nissan
Entre març i abril
És la Pasqua jueva, que commemora el final de l’esclavitud i l’alliberament del poble hebreu d’Egipte. La vetlla de la Péssah es realitza el ritual del séder, un sopar que reuneix tota la família i on es preparen i consumeixen diferents aliments que tenen, tots ells, un caràcter simbòlic.
Cada any, jueus d’arreu del món realitzen peregrinatges a Jerusalem en ocasió de la Péssah.
Festa de xavuot
Cinquanta dies després de Pàscua. El dia 6 de Silvan
Finals de maig, mitjans de juny
Festa del lliurament de la Torà al poble d’Israel i de la recollida dels primers fruits a Israel.
Aquesta festivitat commemora com, set setmanes després de l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte, Déu va anunciar els 10 manaments i va lliurar les Taules de la Llei a Moisès.
Roix Ha-Xanà
1 i 2 de Tixrí
Mitjans de setembre, principis d’octubre
Començament de l’any, la creació del món per part de Déu i el dia del judici. Moment per fer balanç de les accions fetes durant l’any i de demanar perdó per les ofenses.
La celebració comença a la vigília, amb un sopar ritual on es consumeixen diversos aliments simbòlics com les pomes, la mel, les magranes, les pastanagues i la carbassa, entre d’altres. Durant la pregària matinal de l’endemà es fa sonar el xofar, el corn que crida a la meditació. Aquesta celebració marca l’inici d’un període de deu dies de penediment, de reflexió i de purificació personal que acaba amb el dia de l’Expiació, el Yom Kippur. Aquest és el dia festiu més important i sagrat del calendari jueu.
Yom Kippur
25 de setembre Les festes jueves sempre comencen a la posta del sol de la nit anterior.
Dia de la Expiació o del Gran Perdó. És el dia més sagrat i respectat del calendari jueu, dedicat principalment a la pregària, la penitència i el perdó.
Aquest dia representa l’acabament del període conegut com els “deu dies de penitència,” que comença a Rosh Hashanah. Abans de la destrucció del Temple de Jerusalem, era, segons la tradició, l’única ocasió a l’any en què el Gran Sacerdot podia entrar al Sant dels Sants per pronunciar el Nom Ineffable de Déu. Avui dia, la festa de Yom Kippur està dedicada principalment a la pregària i la penitència: els fidels, reconciliats amb els altres, demanen el perdó de Déu. Se’ls prohibeix beure, menjar, realitzar neteges no ritualitzades o tenir relacions conjugals aquest dia.
Sikhisme
Aniversari del naixement del Gurú Nanak
7 de novembre
Commemora el naixement, l’any 1469, del Guru Nanak, fundador del sikhisme i el primer dels seus deu gurús o profetes espirituals.
Si bé els naixements de tots els gurus són dies assenyalats en el sikhisme, l’aniversari del guru Nanak és especialment important. Se celebra durant tres dies durant els quals es realitzen processons, es fan lectures del Guru Granth Sahib i es comparteixen àpats comunitaris i cants sagrats.
Baisakhi
13 o 14 d'abril
Festa sikh de cap d’any, en la qual es commemora la fundació de la comunitat (khalsa). És costum que els sikhs participin en una cercavila i passegin el Gru Granth Sahib (el llibre sant del Sikhisme) en un ambient festiu.
Fe Bahá’í
Ridvan
7 de novembre
Festivitat que commemora la declaració pública de Baháʼu’lláh, fundador de la Fe bahá’í. L’any 1863, Bahá’u’lláh va romandre durant 12 dies en un jardí a la riba del riu Tigris on va proclamar públicament la seva missió com a profeta de Déu.
Cada any, els bahá’ís d’arreu del món recorden aquests 12 dies. El primer, el novè i el dotzè dia d’aquest període festiu es consideren dies sagrats i les persones bahá’ís aturen aturen les seves activitats, sempre que els sigui possible.
El Ridván marca, també, l’inici de l’any administratiu bahá’í. Durant aquest període, cada any, es renoven les assemblees espirituals locals i nacionals bahá’ís d’arreu del món.
Aniversari de la declaració de Báb
23 de maig
Commemora el dia en què, l’any 1844, el Báb (Siyyid Ali Muhammed Shírází) va anunciar a Xiraz (Pèrsia) la seva missió de preparar el camí per a un nou enviat de Déu.
Aquest dia marca l’inici històric del calendari bahá’í i és un dels nou dies sagrats del calendari bahá’í, durant els quals les persones bahà’ís aturen la seva activitat habitual.
