Visita guiada al Centre de l'Exili Cultural Català d'Agullana i al búnquer de Palau.
El Museu Memorial de l'Exili us proposa una visita guiada gratuïta per a famílies al centre de l'Exili Cultural Català d'Agullana i al búnquer de Palau.
L'activitat es du a terme el tercer diumenge de cada mes a les 10h a Agullana i acaba a les 13h. Cal reserva prèvia al telèfon del Museu; 92556533 o al correu info@museuexili.cat on us donarem conformitat de la reserva.
El projecte de realitzar una exposició permanent sobre l'exili cultural català al municipi d'Agullana arrenca del 2010, quan es va presentar un primer document elaborat pel comissari Enric Pujol i el dissenyador i artista Marcel Dalmau. Des d'un primer moment va comptar amb el suport de l'Ajuntament, però fins fa poc no ha estat financerament possible, gràcies a l'interès muncipal i a un ajut del Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER)
Per què Agullana?
Les raons per tal d'ubicar-lo al municipi d'Agullana són òbvies, ja que fou un dels punts més emblemàtics del gran èxode republicà del 1939. Només cal pensar en el mític Mas Perxés, que allotjà durant la gran reculada republicana els principals responables polítics del govern de la Generalitat, amb Lluís Companys al capdavant, i una bona part de la intel·lectualitat de l'època. Aquest mas i el nom del municipi d'Agullana foren immortalitzats per l'intel·lectual i polític Antoni Rovira i Virgili en la seva obra Els darrers dies de la Catalunya republicana, un dels primers testimonis de l'èxode català republicà.
Conveni amb el Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera
En el municipi veí de La Jonquera ja fa uns anys que s'ha inaugurat el Museu Memorial de l'Exili (MUME). La bona entesa existent ha de permetre una activació de les potencialitat de tots dos centres. El MUME és bàsicament centrat en el vessant político-social del fenomen. Així el tractament de l'aspecte cultural que es fa a Agullana és un complement ideal per a tothom que ja hagi assistit al museu de La Jonquera. I a la inversa. Per això s'ha fet un conveni de col·laboració i assessorament que afavoreix les dues parts.
Situació
L'exposició permanent ocupa tota la primera planta d'un edifici situat en el lloc més cèntric de la població, la Plaça Major, davant de l'església. Actualment a la planta baixa de l'esmentada edificació hi ha ubicada una exposició permanent dedicada a una troballa arqueològica excepcional: la necròpolis de l'època de transició del bronze al ferro de Can Bech de Baix. La circumstància d'acollir a la planta inferior una mostra representativa del nostre passat més llunyà i a la planta superior una exposició permanent referida a la nostra història contemporània constitueix sens dubte un incentiu pedagògic de primeríssim ordre a l'hora d'explicar la nostra història, sobretot pel que fa a un públic escolar.
Objectiu
L'objectiu bàsic és de crear un espai d'exposició permanent que esdevingui un referent per al conjunt català. De tal manera que aquesta instal·lació cultural esdevigui un pol d'atracció que contribueixi al desenvolupament de la població.
Públic
El destinatari principal del centre ha de ser el que anomenem “gran públic”, ja que el que es pretén és donar a conèixer la importància i transcendència de l'exili cultural al màxim de gent possible. Tanmateix, el centre posseirà un doble nivell de lectura: elemental i més especialitzat. Per això s'ofereix una informació “a la carta”, segons l'interès de cadascú.
L'exposició. Recursos museístics
El nou espai d'exposició disposa de diferents recursos, des de documents d'època fins a mitjans audiovisuals, per donar una visió general de la qüestió que sigui summament atractiva i assequible per al gran públic.
Tres filmacions
En aquest sentit, cal remarcar les tres filmacions fetes pel realitzador Gerard Bagué, centrades en tres qüestions fonamentals. La primera, que té com a títol el mateix de l'exposició, L'exili cultural català de 1939, recull l'opinió de diferents especialistes sobre la importància i les característiques generals que tingué. La segona, titulada L'exili literari: Testimoniatge, reflexió, creació... és una petita antologia de textos escollits dels autors més importats que es veu complementada per les fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. La tercera, Art exiliat, és un repàs dels artistes plàstics catalans que millor van recollir, en la pròpia obra, l'experiència de l'exili o que més en van quedar afectats (J. Franch Clapers, J. Subirats, Josep Bartolí, Carles Fontserè, Josep Renau, Helios Gómez, Joaquim Vicens Gironella, Virgili Batlle, Joan Jordà...). Si sumem la durada de les tres filmacions, que es presenten en diferents àmbits de l'exposició, ens resulta una projecció que supera els 60 minuts
Artistes actuals
També s'ha tingut en compte la mirada que diferents artistes actuals han tingut de l'exili i per això s'han integrat a l'exposició obres d'Isabel Banal, Sandra Genís, Georges Bartolí, Alfred Mauve, Joan Barbarà i Miquel Duran.
Àmbit 1: Instal·lació
Aquest espai introductori permet que el públic, des del moment que puja l'escala, ja es trobi immergit en la temàtica que ens ocupa. És una instal·lació que utilitza una potent imatge extreta d'una portada de la revista Ressorgiment (obra de Francesc Domingo) a la paret frontal i la reproducció de diferents portades de llibres editats a l'exili en les partes laterals (extretes de la Biblioteca del Port de la Selva. Fons Hipòlit Nadal Mallol). Un cop pujada l'escala, una gran vitrina amb armes d'època, vol evidenciar que, un cop acabada la guerra, fou la cultura que es convertí en la gran eina de resistència, en detriment de les armes.
Àmbit 2: L'Albera, territori d'exili
En el replà, l'espai és dedicat al territori que acull l'exposició. Un mapa de banda i banda de l'Albera mostra els principals noms que van tenir a veure amb el tema que ens ocupa. A la vitrina, es dedica una atenció especial a Mas Perxés, amb una foto d'Alfred Mauve i testimonis d'escriptors rellevants. Una instal·lació de les escultures d'Isabel Banal completa l'àmbit.
Àmbit 3: Un exili fructífer
Els plafons estan dedicats a explicar les principals etapes de l'exili cultural. Les frases de la part alta de la paret, que també es troben a la resta d'àmbits, serveixen de reforç. A la primera pantalla que trobem s'hi pot veure la primera gravació, la dedicada a les característiques generals. A les vitrines, hi ha exemplars originals de les principals publicacions de l'exili
Àmbit 4: Ensenyament, ciències socials i pensament
La idea principal ens la dóna el text que encapçala l'àmbit: A l'exili va marxar la “flor i nata” de la intel·lectualitat catalana, que era ben conscient de l'intent de genocidi cultural que el franquisme volia imposar. Un dels sectors més afectats fou el de l'ensenyament. No en va, la renovació i catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de l'etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs, metges, intel·lectuals... van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren i van poder rebre la influència directa dels corrents renovadors sorgits després de la Segona Guerra Mundial. A les vitrines s'ha pogut aconseguir material realitzat pels mestres que van fer classe a una gran quantitat d'adults reclosos en els camps de concentració francesos
Àmbit 5: Arts i lletres
Una secció d'aquest àmbit està dedicada a la literatura d'exili, que comptà amb autors/es i obres de primeríssima línia (Pompeu Fabra, Josep Carner, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, J. Amat- Piniella, Bladé Desumvila, Xavier Benguerel...). En el monitor de l'entrada s'hi mostra la gravació antològica que hem esmentat al principi. En els plafons i vitrines s'ha procurat mostrar l'excel·lent maridatge que va existir entre escriptos i artistes plàstics.
En la gran pantalla de la paret del fons de la sala s'hi projecta la tercera de les gravacions realitzades, la dedicada a l'art exiliat. En la paret del costat, en vitrina, hi ha dibuixos originals de Josep Narro, Molné i Guasp. En un espai cantoner de la sala hi ha un petit apartat dedicat a la música, on despuntà la figura de Pau Casals.
El projecte de realitzar una exposició permanent sobre l'exili cultural català al municipi d'Agullana arrenca del 2010, quan es va presentar un primer document elaborat pel comissari Enric Pujol i el dissenyador i artista Marcel Dalmau. Des d'un primer moment va comptar amb el suport de l'Ajuntament, però fins fa poc no ha estat financerament possible, gràcies a l'interès muncipal i a un ajut del Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER)
Per què Agullana?
Les raons per tal d'ubicar-lo al municipi d'Agullana són òbvies, ja que fou un dels punts més emblemàtics del gran èxode republicà del 1939. Només cal pensar en el mític Mas Perxés, que allotjà durant la gran reculada republicana els principals responables polítics del govern de la Generalitat, amb Lluís Companys al capdavant, i una bona part de la intel·lectualitat de l'època. Aquest mas i el nom del municipi d'Agullana foren immortalitzats per l'intel·lectual i polític Antoni Rovira i Virgili en la seva obra Els darrers dies de la Catalunya republicana, un dels primers testimonis de l'èxode català republicà.
Conveni amb el Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera
En el municipi veí de La Jonquera ja fa uns anys que s'ha inaugurat el Museu Memorial de l'Exili (MUME). La bona entesa existent ha de permetre una activació de les potencialitat de tots dos centres. El MUME és bàsicament centrat en el vessant político-social del fenomen. Així el tractament de l'aspecte cultural que es fa a Agullana és un complement ideal per a tothom que ja hagi assistit al museu de La Jonquera. I a la inversa. Per això s'ha fet un conveni de col·laboració i assessorament que afavoreix les dues parts.
Situació
L'exposició permanent ocupa tota la primera planta d'un edifici situat en el lloc més cèntric de la població, la Plaça Major, davant de l'església. Actualment a la planta baixa de l'esmentada edificació hi ha ubicada una exposició permanent dedicada a una troballa arqueològica excepcional: la necròpolis de l'època de transició del bronze al ferro de Can Bech de Baix. La circumstància d'acollir a la planta inferior una mostra representativa del nostre passat més llunyà i a la planta superior una exposició permanent referida a la nostra història contemporània constitueix sens dubte un incentiu pedagògic de primeríssim ordre a l'hora d'explicar la nostra història, sobretot pel que fa a un públic escolar.
Objectiu
L'objectiu bàsic és de crear un espai d'exposició permanent que esdevingui un referent per al conjunt català. De tal manera que aquesta instal·lació cultural esdevigui un pol d'atracció que contribueixi al desenvolupament de la població.
Públic
El destinatari principal del centre ha de ser el que anomenem “gran públic”, ja que el que es pretén és donar a conèixer la importància i transcendència de l'exili cultural al màxim de gent possible. Tanmateix, el centre posseirà un doble nivell de lectura: elemental i més especialitzat. Per això s'ofereix una informació “a la carta”, segons l'interès de cadascú.
L'exposició. Recursos museístics
El nou espai d'exposició disposa de diferents recursos, des de documents d'època fins a mitjans audiovisuals, per donar una visió general de la qüestió que sigui summament atractiva i assequible per al gran públic.
Tres filmacions
En aquest sentit, cal remarcar les tres filmacions fetes pel realitzador Gerard Bagué, centrades en tres qüestions fonamentals. La primera, que té com a títol el mateix de l'exposició, L'exili cultural català de 1939, recull l'opinió de diferents especialistes sobre la importància i les característiques generals que tingué. La segona, titulada L'exili literari: Testimoniatge, reflexió, creació... és una petita antologia de textos escollits dels autors més importats que es veu complementada per les fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. La tercera, Art exiliat, és un repàs dels artistes plàstics catalans que millor van recollir, en la pròpia obra, l'experiència de l'exili o que més en van quedar afectats (J. Franch Clapers, J. Subirats, Josep Bartolí, Carles Fontserè, Josep Renau, Helios Gómez, Joaquim Vicens Gironella, Virgili Batlle, Joan Jordà...). Si sumem la durada de les tres filmacions, que es presenten en diferents àmbits de l'exposició, ens resulta una projecció que supera els 60 minuts
Artistes actuals
També s'ha tingut en compte la mirada que diferents artistes actuals han tingut de l'exili i per això s'han integrat a l'exposició obres d'Isabel Banal, Sandra Genís, Georges Bartolí, Alfred Mauve, Joan Barbarà i Miquel Duran.
Àmbit 1: Instal·lació
Aquest espai introductori permet que el públic, des del moment que puja l'escala, ja es trobi immergit en la temàtica que ens ocupa. És una instal·lació que utilitza una potent imatge extreta d'una portada de la revista Ressorgiment (obra de Francesc Domingo) a la paret frontal i la reproducció de diferents portades de llibres editats a l'exili en les partes laterals (extretes de la Biblioteca del Port de la Selva. Fons Hipòlit Nadal Mallol). Un cop pujada l'escala, una gran vitrina amb armes d'època, vol evidenciar que, un cop acabada la guerra, fou la cultura que es convertí en la gran eina de resistència, en detriment de les armes.
Àmbit 2: L'Albera, territori d'exili
En el replà, l'espai és dedicat al territori que acull l'exposició. Un mapa de banda i banda de l'Albera mostra els principals noms que van tenir a veure amb el tema que ens ocupa. A la vitrina, es dedica una atenció especial a Mas Perxés, amb una foto d'Alfred Mauve i testimonis d'escriptors rellevants. Una instal·lació de les escultures d'Isabel Banal completa l'àmbit.
Àmbit 3: Un exili fructífer
Els plafons estan dedicats a explicar les principals etapes de l'exili cultural. Les frases de la part alta de la paret, que també es troben a la resta d'àmbits, serveixen de reforç. A la primera pantalla que trobem s'hi pot veure la primera gravació, la dedicada a les característiques generals. A les vitrines, hi ha exemplars originals de les principals publicacions de l'exili
Àmbit 4: Ensenyament, ciències socials i pensament
La idea principal ens la dóna el text que encapçala l'àmbit: A l'exili va marxar la “flor i nata” de la intel·lectualitat catalana, que era ben conscient de l'intent de genocidi cultural que el franquisme volia imposar. Un dels sectors més afectats fou el de l'ensenyament. No en va, la renovació i catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de l'etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs, metges, intel·lectuals... van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren i van poder rebre la influència directa dels corrents renovadors sorgits després de la Segona Guerra Mundial. A les vitrines s'ha pogut aconseguir material realitzat pels mestres que van fer classe a una gran quantitat d'adults reclosos en els camps de concentració francesos
Àmbit 5: Arts i lletres
Una secció d'aquest àmbit està dedicada a la literatura d'exili, que comptà amb autors/es i obres de primeríssima línia (Pompeu Fabra, Josep Carner, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, J. Amat- Piniella, Bladé Desumvila, Xavier Benguerel...). En el monitor de l'entrada s'hi mostra la gravació antològica que hem esmentat al principi. En els plafons i vitrines s'ha procurat mostrar l'excel·lent maridatge que va existir entre escriptos i artistes plàstics.
En la gran pantalla de la paret del fons de la sala s'hi projecta la tercera de les gravacions realitzades, la dedicada a l'art exiliat. En la paret del costat, en vitrina, hi ha dibuixos originals de Josep Narro, Molné i Guasp. En un espai cantoner de la sala hi ha un petit apartat dedicat a la música, on despuntà la figura de Pau Casals.
Última actualització: 25/10/24
ACTIVITATS DESTACADES
