Thauma (un poema escènic)
L’artista resident del Teatre Lliure Magda Puig investiga sobre el concepte thauma –sorpresa, meravella– que Aristòtil defineix com l’origen del coneixement i la filosofia.
Comprenent que un dels problemes més grans que afecten el subjecte contemporani és la desafecció davant el que ens envolta i que la sorpresa comporta un trencament amb el món, una escissió, un sentiment radical d’estranyesa davant de la realitat coneguda, aquesta peça vol treballar sobre la matèria i les possibilitats que ens brinda el cub escènic per generar escenes d’astorament.
Thauma és un poema escènic i lúdic. Una peça per descobrir un punt de vista diferent de les coses assumides. Qüestionar-se sobre allò assumit és preguntarse, no només pels objectes que ens envolten, sinó també per com apareixen i a quines regles estan subjectes. Per tant, això ens porta a indagar sobre la percepció i a jugar amb elements com la gravetat, les proporcions, la perspectiva, els colors i les formes i els mecanismes que fan que els nostre cap ompli els forats d’allò que no veiem.
Thauma apel·la a l’humor, a la bellesa, a allò rudimentari, handmade, sorprenent, quotidià i que encara no hem vist. Entén el teatre com un lloc per al joc de percepcions i crea escenes sense paraules, ni categories, ni tot allò que ens resulta familiar i quotidià, per accedir a una mirada que no llegeix l’escena, sinó que la mira o la contempla: una mirada de l’espectador/a curiosa i lúdica, amb aquella sensació de mirar per primera vegada alguna cosa, de descobrir i sorprendre’s.
Thauma és un poema escènic i lúdic. Una peça per descobrir un punt de vista diferent de les coses assumides. Qüestionar-se sobre allò assumit és preguntarse, no només pels objectes que ens envolten, sinó també per com apareixen i a quines regles estan subjectes. Per tant, això ens porta a indagar sobre la percepció i a jugar amb elements com la gravetat, les proporcions, la perspectiva, els colors i les formes i els mecanismes que fan que els nostre cap ompli els forats d’allò que no veiem.
Thauma apel·la a l’humor, a la bellesa, a allò rudimentari, handmade, sorprenent, quotidià i que encara no hem vist. Entén el teatre com un lloc per al joc de percepcions i crea escenes sense paraules, ni categories, ni tot allò que ens resulta familiar i quotidià, per accedir a una mirada que no llegeix l’escena, sinó que la mira o la contempla: una mirada de l’espectador/a curiosa i lúdica, amb aquella sensació de mirar per primera vegada alguna cosa, de descobrir i sorprendre’s.
Última actualització: 19/07/23
ACTIVITATS DESTACADES
