Porta murada

La vida rural: servitud. La pagesia ha vist reduïdes les terres comunals. Les terres més fèrtils estan en mans d'una minoria senyorial, i pesa sobre aquesta pagesia l'obligació de prestar servei. No obstant això, les pestes han tingut un efecte inesperat: en assolar la població, les mans per al conreu són molt preuades; la pagesia pren consciència del seu pes en la societat i les elits veuen perillar els seus privilegis. Incentivar la propietat privada i un sistema de salaris, serà la resposta de les elits.
La vida gremial: corporativisme. Els gremis artesans transformen matèries primeres en manufactures. Són amos de les seves eines i determinen, de manera corporativa, els preus dels productes que surten dels seus tallers. Practiquen el suport mutu. A mesura que el salari fa acte de presència, les manufactures es va transformant en mercaderia i els seus mitjans de treball es van privatitzant.
La vida mercantil: les xarxes de comerç i l'acumulació financera. Les famílies comerciants estableixen rutes de llarg abast. Cada vegada s'interessen més pels productes gremials, però amb la política de preus existent no aconsegueixen els guanys desitjats. Si es produeix el bloqueig del mercat rebran propostes per a intentar traslladar la producció manufacturera a les zones rurals.
Religió i poder polític: l'articulació del conjunt. Estem en un context en què les creences religioses impregnen tota activitat social. A través de la institucionalització centralitzada en l’àmbit internacional, el poder eclesiàstic aconsegueix reconeixement i control ideològic. També al caliu de les lectures alternatives de les Sagrades Escriptures s'articulen moviments de contestació. Els estaments es veuran empesos a posicionar-se entre fortes tensions...