Engranatges

El proletariat: famèlica legió. Després de les despossessions i les proletaritzacions generalitzades de la pagesia europea dels segles XVIII i XIX, masses de població es mouen a la recerca de fonts alternatives de supervivència, a vegades forçadament. La nova classe obrera es veu a mercè de qui controla la propietat dels mitjans de producció. L'esperança de vida del proletariat baixa, a causa de les condicions de treball extremes, als hàbitats miserables, a la massificació insana... Però alerta, la classe dominant encara no coneix la força d'aquestes masses empobrides a mesura que van prenent consciència.
La burgesia: guanys sense fi? En un entorn d'eufòria desmesurada, per les possibilitats que van obrint el coneixement tècnic i la seva aplicació a l'aparell productiu, es demostra que el creixement econòmic és imparable; sembla que la conquesta de la biosfera i la geosfera no té topalls. Dins d'aquesta lògica es concep el proletariat com un recurs més per a explotar. Però aviat aquest poble miserable deixarà de ser un element passiu de la cadena de producció: serà capaç la burgesia de comptar amb el proletariat i arribar a acords? de quina manera? També aquesta burgesia haurà de fer front a formes polítiques que, d'una banda, l'han exclòs del poder, i per una altra mantenen un ordre propici als seus interessos.
Les barricades: antagonisme de classe. En la lluita d'una part que aspira a viure millor, mentre l'altra aspira a una constant acumulació de capital, aflorarà un nou concepte: la Revolució. O tal vegada la burgesia trobarà com «domesticar» el proletariat...