Camins de sal

La vida tribal: autogestió. Partint de les necessitats més bàsiques i de relacions igualitàries, les tribus van practicant una economia basada en la subsistència: ramaderia, agricultura i recol·lecció. Coneixeran la fragilitat que a vegades mostra el sistema davant adversitats climàtiques i/o de patògens diversos. Hauran de gestionar les reserves i tractar de no passar fam. També hauran de decidir sobre la realització d'esforços suplementaris: construir murades o sostenir petites flotes.
Marc de relacions entre tribus: cultura comuna. La tribu forma part d'una xarxa de relacions que es manifesta al llarg de la sessió, on es donen les següents pràctiques: evitar l'endogàmia; suport mutu i reciprocitat en cas de dificultats; canal de circulació de materials, idees; i realització d'iniciatives... Tot un camp per a explorar l'abast dels principis de cooperació envers competició, i confiança envers temor. Les ancianes, designades al començament, assumiran una posició prominent en determinades circumstàncies.
Obertura del sistema tribal: intercanvis i migracions. La Mediterrània es revela com un nexe entre cultures. Des dels intercanvis esporàdics, basats en el «port de comerç», i l'entrada de materials exòtics (metalls, vi, sal a gran escala...) es passa a la fundació d'una colònia cartaginesa. Es va percebent llavors l'alteració de la societat tradicional amb una mescla d'entusiasme i desconfiança, segons els grups i el desplegament concret de l'activitat. La colònia només voldrà tenir tractes amb “els homes”, iniciant una discriminació que potser no serà acceptada…