L'estructura de la matèria. De Rutherford a l'ALBA
L’alumnat utilitzarà un model analògic (similar als utilitzats històricament en el descobriment de l’estructura interna de l’àtom) en el qual haurà d’esbrinar la forma d’un objecte a partir de les trajectòries degudes als xocs de bales amb la mateixa. En aquest apartat es tractaran algunes lleis d’òptica (angle de sortida igual al angle d’entrada, la tangent com a solució de xocs amb superfícies corbades).
A continuació, s’utilitzarà una simulació digital en la qual es reprodueix l’experiment de Rutherford que va portar al descobriment del nucli de l’àtom i a la revisió del model de Thompson, que era el vigent i considerat com a vàlid a l’època.
De manera menys profunda, es tracta també la naturalesa de les ciències experimentals. S’incideix, per exemple, en que la ciència no explica veritats absolutes, ja que la ciència està en constant revisió i evolució. També es planteja el fet que un model que no explica els nous descobriments no és un model no vàlid, en tot cas, és un model que no és complet, ja que s’ha de completar amb les explicacions de les noves evidències.
Finalment, s’espera que l’alumnat entengui, tot i que no de manera específica, el funcionament dels diferents tipus d’acceleradors existents i, en particular, el que tenim més a prop: l’ALBA, ja que utilitzen estratègies similars per conèixer l’estructura de diferents substàncies.