Proyecto Helen Keller
La companyia gallega Chévere s’endinsa en la personalitat de l’activista nord-americana Helen Keller, pionera de la lluita per la igualtat, la justícia social i la dissidència en ple ‘miracle americà’
Helen Keller és una dona nord-americana que des dels dinou mesos de vida va quedar sorda i cega i impossibilitada per parlar a causa d’una malaltia. Keller es va convertir en una celebritat mundial en ser la primera persona sordcega d’obtenir un títol universitari al 1904. La seva vida va ser fixada en la memòria col·lectiva com un exemple de superació i la majoria dels seus escrits van acabar rescatats com a simples aforismes motivacionals. Però el grup Chévere no vol centrar-se en la seva història de superació personal sinó que vol partir dels seus escrits més polítics, publicats sobretot entre 1909 i 1924, per intentar entendre millor i qüestionar el nostre present i la visió imperialista del món. En aquests textos reflexiona sobre temes com l’intervencionisme nord-americà en les guerres europees, el capitalisme armamentista, la lluita de les dones per aconseguir els seus drets, la injustícia social en el capitalisme, la necessitat de redistribuir la riquesa i, per descomptat, els drets de les persones amb discapacitats.
Aquest també és un projecte sobre la rebel·lia i la dissidència. Potser el principal impediment d’Helen Keller no va ser la pèrdua de la vista i l’oïda, sinó pertànyer a una societat dissenyada per a qui pot veure-hi i sentir-hi, en què allò marginal, anòmal, dissident, té poca cabuda. Com qualsevol exemplar que posa en qüestió l’ordre hegemònic, Helen Keller era perillosa per al poder. El seu pensament radical i la dimensió crítica de la seva vida són també un exemple de rebel·lia davant de l’anomenat miracle americà. Un exemple de dissidència anticapitalista que desborda la lògica del miracle en col·locar-se al costat dels més vulnerables. Però aquest també és un treball sobre el llenguatge que vol qüestionar la incomunicació entre persones oients i no oients, entre persones normals i persones diferents, integrant en l’obra mateix la llengua parlada, la llengua de signes i el sistema protàctil.
La companyia teatral Chévere és una companyia gallega d’agitació teatral amb 30 anys d’experiència que ha sabut mantenir amb naturalitat una proposta de creació pròpia tan irreverent com genuïna i un sòlid compromís social, polític i cultural. Han treballat a l’Estat espanyol, Portugal, Europa, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. L’any 2014 van rebre el Premio Nacional de Teatro. Al Teatre Lliure n’hem pogut veure N.E.V.E.R.M.O.R.E. i Curva España.
Aquest també és un projecte sobre la rebel·lia i la dissidència. Potser el principal impediment d’Helen Keller no va ser la pèrdua de la vista i l’oïda, sinó pertànyer a una societat dissenyada per a qui pot veure-hi i sentir-hi, en què allò marginal, anòmal, dissident, té poca cabuda. Com qualsevol exemplar que posa en qüestió l’ordre hegemònic, Helen Keller era perillosa per al poder. El seu pensament radical i la dimensió crítica de la seva vida són també un exemple de rebel·lia davant de l’anomenat miracle americà. Un exemple de dissidència anticapitalista que desborda la lògica del miracle en col·locar-se al costat dels més vulnerables. Però aquest també és un treball sobre el llenguatge que vol qüestionar la incomunicació entre persones oients i no oients, entre persones normals i persones diferents, integrant en l’obra mateix la llengua parlada, la llengua de signes i el sistema protàctil.
La companyia teatral Chévere és una companyia gallega d’agitació teatral amb 30 anys d’experiència que ha sabut mantenir amb naturalitat una proposta de creació pròpia tan irreverent com genuïna i un sòlid compromís social, polític i cultural. Han treballat a l’Estat espanyol, Portugal, Europa, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. L’any 2014 van rebre el Premio Nacional de Teatro. Al Teatre Lliure n’hem pogut veure N.E.V.E.R.M.O.R.E. i Curva España.
Última actualització: 19/07/23
