A Catalunya conviuen diverses religions i creences, i això és una mostra de la seva rica diversitat cultural. A l’escola, com a exemple d’aquesta diversitat, cada vegada tenim més alumnes i companys de diferents cultures i religions.
No seria bonic poder conèixer allò que pels del nostre voltant és important? Pels alumnes i les seves famílies, pel company amb qui compartim tantes hores?
Sovint la religió a les escoles és un tema tabú, però forma part de la nostra realitat, i en algunes famílies és un pilar importantíssim.
Tenir una idea mínima o poder accedir fàcilment a informació sobre les festes i tradicions més importants de les religions que conviuen al nostre territori és imprescindible per una convivència pacífica. Valors com la tolerància i el respecte van de la mà del coneixement.
En aquest article hem fet un recull de les festivitats més importants de les diferents religions que conviuen a Catalunya, per tal de donar un recurs als docents i les famílies per comprendre millor les tradicions i valors dels seus companys i amics.
La Gran Quaresma
Més d’allà
Església orienal
Període previ a la Pasqua, en què els cristians es preparen practicant l’oració, el dejuni i la penitència.
Fe Bahá’í
Dinovè mes del calendari bahá’í, en el qual es realitza el dejuni ritual durant el qual no es pot beure ni menjar res des de la sortida del sol fins la posta.
Paganisme
Celebració de l’equinocci de primavera.
Les comunitats Asarú el celebren amb imatges de conills, ous i flors, i aconsellen rebre l’alba amb els braços estesos.
Pel Moviment de la Deessa és un moment d’activació i de creixement, en el qual s’honra l’equilibri de la vida
Fe bahá’í
Comença l’any 180, després de la proclamació del Bab, l’any 1.844
Ramadà
Islam
Novè mes del calendari islàmic, en el qual es realitza el dejuni ritual, que és el quart pilar de l’islam. Durant aquest mes, des de l’albada fins la posta de sol, els musulmans s’abstenen de menjar, de beure, de fumar i de mantenir relacions sexuals. Els infants, les persones que estan de viatge, les dones que tenen menstruació i les que estan embarassades i les persones que estan malaltes estan exemptes de seguir el dejuni. És un període de reflexió espiritual profunda.
És habitual trencar el dejuni en comunitat després de la posta de sol i realitzar pregàries nocturnes.
Data variable:
La data pot variar un o dos dies en funció de l’observació de la lluna.
SETMANA SANTA
SOPAR DEL SENYOR
Cristianisme
La Setmana Santa és la commemoració cristiana anual de la passió de Crist, és a dir, de l’entrada a Jerusalem, l’últim sopar, el viacrucis, la mort i resurrecció de Jesús de Natzaret. Comença el Diumenge de Rams i finalitza el Diumenge de Resurrecció, encara que la seva celebració sol iniciar-se en diversos llocs el divendres anterior, és a dir, el Divendres de Dolores. La data de la celebració és variable: entre març i abril.
Testimonis Cristians de Jehovà
Acte de record de la mort i resurrecció de Jesús, en mostra d’agraïment. Se celebra el dia 14 del mes de nissan, seons el mètode que segueixen els Testimonis Cristians de Jehovà per comptar els dies i els mesos tal i com es feia en l’època de Jesucrist.
Inici de la celebració:
La celebració comença al moment de la posta de sol.
PESSAH
DIUMENGE DE RAMS (CALENDARI JULIÀ)
Judaisme
És la Pasqua jueva, que commemora el final de l’esclavitud i l’alliberament del poble hebreu d’Egipte. La vetlla de la Péssah es realitza el ritual del séder, un sopar que reuneix tota la família i on es preparen i consumeixen diferents aliments que tenen, tots ells, un caràcter simbòlic.
Cada any, jueus d’arreu del món realitzen peregrinatges a Jerusalem en ocasió de la Péssah.
Inici de la festivitat
Aquesta festivitat inicia a la posta de sol de la vigília.
Església oriental
Recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles, on va ser rebut per molts fidels que brandaven branques de llorer i palmes. Marca l’inici de la Setmana Santa
PASQUA
DIVENDRES SANT (CALENDARI JULIÀ)
Cristianisme
Festivitat cristiana que commemora la resurrecció de Jesucrist tres dies després d’haver estat crucificat.
Esglésies orientals
Divendres de la Setmana Santa, en el qual els cristians commemoren la mort de Jesucrist.
LAYLAT AL-QADR
BAISAKHI
Islam
Commemoració de la nit en què Déu va revelar l’Alcorà a Muhammad, en els darrers dies del mes de ramadà. Els musulmans dediquen aquesta nit a resar i a llegir l’Alcorà.
També es coneix amb el nom de Nit del Destí o Nit de la Revelació.
Data variable:
La data pot variar un o dos dies en funció de l’observació de la llun
Sikhisme
Festa sikh de cap d’any, en la qual es commemora la fundació de la comunitat (khalsa). És costum que els sikhs participin en una cercavila i passegin el Gru Granth Sahib en un ambient festiu.
RIDVAN
Fe bahá’í
Festivitat que commemora la declaració pública de Baháʼu’lláh, fundador de la Fe bahá’í. L’any 1863, Bahá’u’lláh va romandre durant 12 dies en un jardí a la riba del riu Tigris on va proclamar públicament la seva missió com a profeta de Déu.
Cada any, els bahá’ís d’arreu del món recorden aquests 12 dies. El primer, el novè i el dotzè dia d’aquest període festiu es consideren dies sagrats i les persones bahá’ís aturen aturen les seves activitats, sempre que els sigui possible.
El Ridván marca, també, l’inici de l’any administratiu bahá’í. Durant aquest període, cada any, es renoven les assemblees espirituals locals i nacionals bahá’ís d’arreu del món.
Dies sagrats:
El primer dia de Ridvan (21 d’abril), el novè (29 d’abril) i el dotzè (2 de maig) són dies sagrats en la Fe bahá’í.
PASQUA (CALENDARI JULIÀ)
AÏDU L-FITR
AÏDU L-FITR
Església Oriental
Festivitat cristiana que commemora la resurrecció de Jesucrist tres dies després d’haver estat crucificat
Islam
És la festa del trencament del dejuni, celebrada el primer dia del mes islàmic de shawwal. Celebra la superació del dejuni del mes de ramadà.
És habitual que els musulmans iniciin el dia banyant-se i vestint robes noves, i que posteriorment es reuneixin a la mesquita per fer les oracions en comunitat.
Data variable:
La data pot variar un o dos dies en funció de l’observació de la lluna.
BELTANE
ANIVERSARI DE LA DECLARACIÓ DE BÁB
Paganisme (Moviment de la Deessa)
És un moment de connexió, és la celebració de la fertilitat. És una festivitat per celebrar el desig, la bellesa i l’atracció, la trobada amb un mateix i amb l’altre, la unió fecunda i la fertilitat de la Terra.
Fe bahá’í
Commemora el dia en què, l’any 1844, el Báb (Siyyid Ali Muhammed Shírází) va anunciar a Xiraz (Pèrsia) la seva missió de preparar el camí per a un nou enviat de Déu.
Aquest dia marca l’inici històric del calendari bahá’í i és un dels nou dies sagrats del calendari bahá’í, durant els quals les persones bahà’ís aturen la seva activitat habitual
WALPURGIS
VESAK
Paganisme (Asatrú)
Durant aquesta nit el paganisme Asatrú també commemora la nit en què, durant el seu sacrifici, Odín va rebre les “runes”, símbols sagrats d’origen diví, i va obtenir coneixement i saviesa.
Budisme
Festa principal dels budistes, especialment del corrent Theravada, que commemora el naixement, la il·luminació i el parinirvana (l’assoliment definitiu del nirvana) de Buda. Se celebra el dia de lluna plena del mes de maig.
Les formes de celebració del Vesak poden canviar molt segons la regió o el país però la llum hi juga sempre un paper destacat.
FESTA DE XAVOUT
PENTECOSTA
Judaisme
Festa del lliurament de la Torà al poble d’Israel i de la recollida dels primers fruits a Israel.
Aquesta festivitat commemora com, set setmanes després de l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte, Déu va anunciar els 10 manaments i va lliurar les Taules de la Llei a Moisès.
És una de les festes reconegudes pels acords de cooperació entre l’Estat espanyola i la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya i pot substituir una de les festes establertes amb caràcter general per l’Estatut dels Treballadors a petició de les persones vinculades a aquesta federació.
Inici de la festivitat
Aquesta festivitat comença a la posta de sol de la vigília.
Cristianisme
Festivitat que commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols de Jesucrist. S’escau el cinquantè dia després de la Pasqua i marca l’inici de l’Església i de l’activitat evangelitzadora.
PENTECOSTA (CALENDARI JULIÀ)
AïDU L-ADHA
Església oriental
Festivitat que commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols de Jesucrist. S’escau el cinquantè dia després de la Pasqua i marca l’inici de l’Església i de l’activitat evangelitzadora.
És una de les dotze festes majors de les esglésies ortoxes i va seguida d’una setmana litúrgica.
Islam
També anomenada Aïd al-Kebir, Festa del Sacrifici, Festa del Xai o Festa de l’Ofrena, és la gran festa dels musulmans i representa el punt culminant del peregrinatge a la Meca.
Commemora el sacrifici d’Ibrahim i simbolitza el respecte de Déu, la renovació de la fe i el perdó. És molt comú que els musulmans sacrifiquin un xai o un ovella i en comparteixin la carn en un àpat comunitari amb la família i els amics. Una part de la carn es dona també a les famílies més pobres.
ASCENCIÓ DE BAHÁ'U'LLÁH
SOLSTICI D'ESTIU
Fe Bahá’í
Commemora la defunció de Bahá’u’lláh, l’any 1892, a les proximitats d’Acre.
És un dels dies sagrats del calendari bahá’í, durant els quals les persones bahá’ís aturen les seves activitats habitual.
Paganisme
Solstici d’estiu.
Les tradicions Asatrú commemoren el Midsummer blót, la mort de Balder, déu del sol.
El Moviment de la Deessa celebra el Litha, una festivitat que celebra la plenitud, l’esplendor del punt àlgid, la unió, el compromís i el gaudi.
MARTIRI DEL BÁB
MARTIRI DEL BÁB
1R DE MUHARRAM
Fe Bahá’í
Commemoració del martiri del Báb, precursor de Bahá’u’lláh, que va ser afusellat a Tabriz (Iran), l’any 1850.
És un dels dies sagrats del calendari bahá’í, durant els quals les persones bahá’ís aturen les seves activitats habituals
Islam
Festa que marca l’inici de l’any musulmà i que commemora l’hègira, l’exili de Muhammad i els seus seguidors de la Meca cap a Medina, l’any 622. Marca l’inici de l’any 1445, segons el calendari islàmic.
Data variable
La data pot variar un o dos dies en funció de l’observació de la lluna.
lammas/ freyfaxi
DORMICIÓ DE LA MARE DE DÉU
Paganisme
El Moviment de la Deessa celebra el Lammas, una festivitat sobre l’abundància de la collita del cereal, la generositat i el sacrifici. És un moment d’unir-se en comunitat.
La tradició Asatrú celebra el Freyfaxi, una festivitat de la recollida de la sembra i les collites.
Església ortodoxa
Commemora la mort de de la Verge Maria i la seva resurrecció i ascenció al cel.
CHO KOR DÜCHEN
assumpció de la mare de déu
Budisme Vajrayana
Dia de la roda de l’ensenyament. Se celebra el primer sermó de Buda i és el tercer gran moment del calendari vajrayana
Església catòlica
Commemora l’elevacióa al cel de la Mare de Déu, en cos i ànima, després de la seva mort
AIXURA
DIA MUNDIAL DE LES DEESSA
Islam
Festa islàmica que se celebra el dia deu del mes de muharram. És la festa xiïta més important i commemora el martiri de Hussein, nét del Profète.
És habitual que les comunitats xiïtes facin marxes comunitàries en aquesta data.
Data variable
La data pot variar un o dos dies, en funció de l’observació de la llun
Paganisme (Moviment de la Deessa)
Festivitat per honrar a la Deessa i per a compartir els seus mites, històries i la diversitat del seu culte.
ROIX HA-XANÀ
YOM KIPPUR (DIA DE L''EXPLIACIÓ)
Judaisme
Festa que commemora el començament de l’any, la creació del món per part de Déu i el dia del judici. És el moment per fer balanç de les accions fetes durant l’any i de demanar perdó per les ofenses.
La celebració comença a la vigília, amb un sopar ritual on es consumeixen diversos aliments simbòlics com les pomes, la mel, les magranes, les pastanagues i la carbassa, entre d’altres. Durant la pregària matinal de l’endemà es fa sonar el xofar, el corn que crida a la meditació.
Aquesta celebració marca l’inici d’un període de deu dies de penediment, de reflexió i de purificació personal que acaba amb el dia de l’Expiació, el Yom Kippur.
Inici de la festivitat:
Aquesta festivitat comença a la posta de sol de la vigília.
Judaisme
Dia que la tradició jueva estableix per al penediment, l’autoavaluació i el canvi a fi de millorar en la conducta personal. És el dia festiu més important i sagrat del calendari jueu.
Des de la posta de sol de la vigília fins a la posta de sol del mateix dia, els jueus fan examen de consciència davant de Déu i demanen perdó per les faltes comeses. És habitual que en aquest dia hi hagi una gran afluència a les sinagogues, on els fidels es reuneixen en oració.
És prescriptiu fer un dejuni de tot el dia, abstenir-se de menjar, beure, fer ablucions no rituals i mantenir relacions sexuals. És un dia de repòs absolut dedicat a l’oració i el penediment.
Inici de la festivitat:
Aquesta festivitat comença a la posta de sol de la vigília.
KRIXNA JANMASTAMI
EQUINOCCI DE TARDOR
Hinduisme
Festivitat que commemora el naixement de Krixna, el vuitè avatar del déu Vixnu. El naixmenet de Krixna representa el triomf del bé sobre el mal. En aquesta data, els devots de Krixna ofereixen pregàries i celebren diversos rituals inspirats per la vida de Krixna.
Paganisme
El Moviment de la Deessa celebra la festivitat de Mabon en motiu de la maduració i els fruits de la Terra i la disminució del ritme de l’acció cap a la interiorització. És moment de compartir.
El paganisme germànic celebra el Haustblót, un moment per agrair als Déus els poders de la terra.
MAULID
Islam
Festivitat que commemora el naixement del profeta Muhàmmad, l’any 570. S’escau el dia 12 del mes de Rabiu al-Awwal, el tercer mes del calendari islàmic.
Es tracta d’una festa molt popular i alegre en què són habituals les vetlles nocturnes de pregària, les recitacions de l’Alcorà i les reunions familiars. Tanmateix alguns corrents islàmics tradicionalistes consideren que no s’ha de festejar.
És una de les festivitats recollides en l’acord entre l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya:
- Els treballadors musulmans poden acordar substituir un dels festius recollits a l’Estatut dels Treballadors per aquesta festa.
- Els alumnes musulmans estan exempts d’assistir a classe i de fer exàmens en aquesta data.
- En els exàmens, oposicions o proves selectives convocades per l’ingrés a les Administracions Públiques que s’hagin de dur a terme en aquesta data, els aspirants musulmans tenen dret a una data alternativa .
Data variable:
La data pot variar un o dos dies en funció de l’observació de la lluna
FESTA DEL SUCOT
Judaisme
També anomenada festa de les Cabanyelles o festa dels Tabernacles, és una festivitat jueva que se celebra del 15 al 22 de tixrí, entre els mesos de setembre i octubre, en commemoració dels 40 anys en què els israelites van habitar en el desert.
Durant aquesta festivitat, els jueus construeixen petites cabanes (sukkà) que simbolitzen la precarietat de condicions amb la qual va viure el poble israelita durant la seva travessa pel desert cap a la terra promesa. Durant set o vuit dies (en funció si viuen a Israel o a la diàspora) els jueus celebren trobades familiars, àpats i oracions dins d’aquestes cabanes.
La Sucot acaba amb la Simhat Torà o festa de la Torà, que marca el final del cicle de lectura anual de la Torà i l’inici d’un nou cicle. Durant la Simhat Torà, els jueus porten els rotlles de la Torà en processó, cantant i dansant al voltant de la sinagoga.
El primer, segon, setè i vuitè dies de Sucot són festivitats recollides en l’acord entre l’Estat espanyol i la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya:
- Els treballadors jueus poden acordar substituir festius recollits a l’Estatut dels Treballadors per aquestes dates.
- Els alumnes jueus estan exempts d’assistir a classe i de fer exàmens.
- En els exàmens, oposicions o proves selectives convocades per l’ingrés a les Administracions Públiques que s’hagin de dur a terme en aquestes dates, els aspirants jueus tenen dret a una data alternativa.
NAVARATRI
ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL BAB
ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL BAB
Hinduisme
Festa de culte a la Deessa en les seves diferents manifestacions (Durga, Kali, Uma, Saravasti, etc.).
L’any hinduista compta amb quatre festivitats que duren nou nits (navaratra) durant les quals es rendeix culte a la Deessa. La celebració que té lloc a la tardor és la més popular a dia d’avui.
Es tracta d’una celebració simbòlica de les nou nits de guerra del bé contra el mal. El desè dia, a diverses parts de l’Índia és habitual enfonsar la imatge de la Deessa construïda per aquell any en un riu proper o al mar, com a símbol de la victòria del bé sobre el mal.
Fe Bahá’í
És un dels nou dies sagrats de la Fe Bahá’í.
Commemora el naixement de Siyyid Alí Muhàmmad a Xiraz, Iran, l’any 1819. Després de declarar la seva missió espiritual, l’any 1844, va assumir el títol de Báb, que significa “la porta”. Pels bahá’ís, el Bab és el precursor directe de Bahá’u’lláh, fundador de la seva fe.
Aquesta data, pels bahá’ís és dia festiu en què no es treballa i el celebren en reunions comunitàries.
CONFERÈNCIA GENERAL
WINTERNIGHTS
Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies
També anomenada conferència semianual, és la reunió dels membres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies a Salt Lake City que té lloc el primer cap de setmana d’octubre. Les sessions són trameses arreu del món en diferents idiomes per tal que tots els membres puguin rebre instrucció per part dels líders de l’església.
Paganisme (Asatrú)
La celebració de La Nit d’Hivern marca l’inici del cicle d’hivern. És temps d’honorar Freya i les dísir, les avantpassades de la família que, des de l’altre món, s’ocupen dels descendents. Les comunitats asatrú es reuneixen per fer libacions sobre la terra de la tardor i pensar en les dones sàvies i poderoses. És una preparació pel moment del fred i de la foscor.
ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE BAHÁ'U'LLAH
FESTA DE LA REFORMA
Fe Bahá’í
Commemoració de l’aniversari del naixement, l’any 1817 a Teheran, de Mirzá Husayn-Alí, Bahá’u’lláh, fundador de la Fe Bahá’í.
Mirzá Husayn-Alí va néixer i es va criar al si d’una família noble. L’any 1852 Bahá’u’lláh, el nom del qual vol dir Glòria de Déu, va rebre la crida de Déu i va esdevenir portador d’una nova revelació divina, que cridava a unificar tota la humanitat i a deixar enrere les desigualtats i discriminacions per raó de religió i de gènere. Naixia així la Fe bahá’í.
Els bahá’ís celebren el naixement de Bahá’u’lláh en comunitat, llegint textos religiosos, cantant i compartint àpats.
És un dels 9 dies sagrats del calendari bahá’í, i és preceptiu no treballar i dedicar el dia a la celebració.
Cristianisme protestant
Festa que commemora el dia en què Martí Luter va penjar les seves 95 tesis a la porta de l’església de la universitat de Wittenberg, a Alemanya, l’any 1517. Aquest acte, en què Luter criticava les butlles papals i defensava que el perdó només s’obté per la gràcia de Déu i no per les obres, ha passat a la història com el moment fundador de la reforma protestant.
Els protestants solen celebrar aquesta data organitzant cultes especials de commemoració que recorden els principis compartits per tot el cristianisme protestant.
SAMHAIN
TOTS SANTS
Paganisme (Moviment de la Deessa)
Festivitat que honora els morts, els avantpassats, la saviesa i la vellesa. És una celebració dels ancestres; un moment per preparar-se per al moment més fosc de l’any i la introspecció.
Església catòlica
Festa dels sants i santes de l’Església. Se celebra en honor de totes les persones que en el si de l’Església catòlica han estat un exemple de vida i de fet cristianes, però que no tenen un dia concret de commemoració. Aquests sants i santes esdevenen figures mediadores entre Déu i els humans. Les pregàries de les cerimònies que se celebren recorden que tots els fidels són cridats a ser sants.
DIA DELS DIFUNTS
DIA DE L'ALIANÇA
Església catòlica
Dia de pregària i record per tots els fidels difunts. És molt habitual visitar els amics i familiars difunts als cementiris.
Fe Bahá’í
Commemora de la designació d’Abdu’l-Bahá com a centre de l’Aliança de Bahá’u’lláh.
Quan Bahá’u’lláh, fundador de la Fe bahá’í, va morir l’any 1892, va deixar escrit un testament que porta per nom “El llibre de l’Aliança”. En aquest llibre Bahá’u’lláh nomenava el seu fill gran, Abdu’l-Bahá, com el seu successor, cap de la Fe Bahà’í i intèrpret dels seus escrits. Abdu’l-Bahá va dirigir la Fe Bahá’í des d’aleshores fins que va morir, l’any 1921.
En aquesta data, els bahá’ís d’arreu del món reconeixen i honoren aquest nomenament i celebren la unitat de la seva Fe i la unitat essencial de totes les religions
DIVALI
Hindusime
Festa de la llum i de la deessa de la prosperitat, Lakxmi, que pot durar entre 3 i 5 dies. És una de les festes més celebrades pel conjunt de les branques i orientacions de l’hinduisme. En general és una festa que simbolitza la victòria de la llum sobre la foscor. En algunes regions també se celebra la fi de l’exili de Rama i la seva victòria sobre el dimoni Ravana.
És costum reunir-se amb la família, fer-se regals i estrenar roba nova. A alguns llocs és habitual pintar unes geometries acolorides anomenades rangoli a les entrades de les cases i il·luminar les finestres amb llums d’oli a la nit, on la llum representa la presència de la divinitat.
aniversari del naixement de guru
ASCENCIÓ D'ABDU'L-BAHÁ
Sikhisme
Commemora el naixement, l’any 1469, de Guru Nanak, fundador del sikhisme i el primer dels seus deu gurús o profetes espirituals.
Segons la tradició, quan el guru Nanak es banyava en un riu de l’Índia, va desaparèixer durant tres dies. Va ser aleshores quan Déu li va ordenar lloar el seu nom i ensenyar la vertadera manera de resar als homes i les dones. Després de 20 anys de vida missionera i predicadora, Nanak va fundar la ciutat de Kartapur, on es va dedicar a la meditació i a la reflexió religiosa amb els seus seguidors.
Si bé els naixements de tots els gurus són dies assenyalats en el sikhisme, l’aniversari del guru Nanak és especialment important. Se celebra durant tres dies durant els quals es realitzen processons, es fan lectures del Guru Granth Sahib i es comparteixen àpats comunitaris i cants sagrats.
Fe Bahá’í
Commemora l’ascenció (la mort) d’Abdu’l-Bahá, el fill gran del fundador de la Fe Bahá’í, Bahá’u’lláh. Bahá’u’lláh va deixar establert que, després de la seva mort, Abdu’l-Bahá fos l’intèrpret autoritzat dels seus escrits i centre de la seva Aliança.
Abud’l-Bahá va liderar la Fe Bahá’í des de la mort de Bahá’u’lláh, l’any 1892, fins a la seva pròpia mort, l’any 1921.
El dia de l’Ascenció d’Abdu’l-Bahá és una de les 9 festes sagrades del calendari bahá’í i és preceptiu no treballar.
PRIMER DIUMENGE D'ADVENT
COMMEMORACIÓ DEL BODHI
Cristianisme (esglésies d’Occident)
Marca l’inici de l’any litúrgic cristià a Occident, quatre diumenges abans del Nadal. És un temps de preparació per al naixement de Jesús, l’encarnació de Déu.
Al voltant d’aquesta data s’han popularitzat algunes pràctiques com la de tenir a les cases corones o calendaris d’advent. Les corones d’advent són rodones i estan fetes de branques verdes i embolicades amb un llaç vermell. Tenen quatre espelmes i se n’encén una cada diumenge d’advent. Els calendaris d’advent tenen 24 finestres i cada dia se n’obre una. Originalment, darrere cada finestra hi havia una representació religiosa. Actualment és habitual que hi hagi xocolata, dolços o petits obsequis.
Budisme
Festivitat que commemora el despertar espiritual del Buda, sota l’arbre de la il·luminació.
S’explica que Siddharta Gautama (príncep indi del segle VI aC) es va asseure a meditar per alleujar el patiment i després d’una llarga pràctica va arribar al nirvana, a la il·luminació, l’alliberament del sofriment i el coneixement de la veritable essència de la realitat.
El dia del Bodhi és celebrat pel budisme de tradició Mahayana. En la tradició zen del Japó s’anomena Rohatsu, que significa “vuitè dia del dotzè mes lunar”. Segons aquesta tradició, Buda assoleix la il·luminació quan l’estrella de l’alba s’aixeca sobre l’horitzó. És habitual que els monestirs zen programin sesshin -retirs de meditació intensiva- d’una setmana i que meditin tota la nit del setè al vuitè dia, la matinada en què es commemora el Bodhi o Rohatsu.
HABUKKÀ
immaculada concepció de maria
immaculada concepció de maria
Judaisme
També anomenada, Festa de la Dedicació o Festa de les Llums, és la festa que commemora la recuperació del Temple de Jerusalem, l’any 165 aC, després que el rei Antíoc IV Epífanes l’hagués profanat. El Temple fou alliberat pels macabeus i retornat als israelites. Malgrat el saqueig, hi van trobar un petit recipient amb oli, que va permetre encendre la menorà, el canelobre de set braços, i mantenir-lo encès durant 8 dies.
La Hanukkà commemora aquest fet i dura 8 dies. Cada vespre s’encén una espelma d’un canelobre de nou braços anomenat, en hebreu, hanukkiyà.
Inici de la festivitat
Aquesta festivitat comença a la posta de sol de la vigília.
Església catòlica
Festivitat que celebra la doctrina segons la qual la Mare de Déu va ser concebuda sense el pecat original.
S’explica que, quan Maria fou concebuda per santa Anna i sant Joaquim, fou preservada del pecat original per voluntat divina. Per aquest motiu, va viure tota la seva vida lliure de pecat.
Aquesta creença històricament va ser molt debatuda entre els teòlegs, fins que l’any 1854 va ser declarada dogma pel papa Pius XI.
YULE
NADAL
Paganisme
Les tradicions paganes de Catalunya celebren el solstici d’Hivern.
Pel Moviment de la Deessa, és una festivitat de celebració del ressorgiment del sol; un moment de la concepció i de celebració de l’immaterial, de silenci i de quietud.
Per les comunitats Asatrú, el Yule és una festivitat que comença la nit del solstici d’hivern i se celebra durant 12 dies, fins l’últim dia de l’any. És un moment de recordar els avantpassats en família. També s’honora Balder, el sol, que reneix el dia del solstici. Durant el Yule, les famílies vinculades a la tradició Asatrú adornen les llars amb ornaments ancestrals com corones de fulla perenne o l’arbre de Yule.
Cristianisme
Festa cristiana que commemora, des del segle IV, el naixement de Jesucrist i l’encarnació de Déu a la Terra.
Les comunitats cristianes celebren Nadal, però amb matisos diferents: de calendari, de ritus i de pràctiques. És un temps de joia i de compartir en família i comunitat
EPIFANIA
NADAL (CALENDARI JULIÀ)
Cristianisme
Festivitat cristiana que commemora la manifestació de Déu als homes, en la persona de Jesús. El cristianisme occidental commemora la primera manifestació de Jesucrist als gentils amb el record de l’arribada dels Reis d’Orient a Betlem per adorar Jesús.
Església oriental
Festa cristiana que, des del segle IV, commemora el naixement de Jesucrist.
makar sankranti
TEOFANIA
Hinduisme
Celebració del solstici d’hivern hindú.
Església oriental
Commemoració, per part de les esglésies orientals, de la revelació de Jesucrist com a fill de Déu, després del seu baptisme al riu Jordà
THORRABLÓT
Paganisme (Asatrú)
És una festivitat en què s’honora el déu Thor, el déu del tro, perquè faci retrocedir les tempestes hivernals. És un moment de celebració. Les comunitats Asatrú es reuneixen, fan blóts (ofrenes als déus) i comparteixen àpats, lectures i històries sobre Thor.
