Impulsar el llenguatge de programació des d’Educació Infantil

La robòtica educativa és una cosa tangible, manipulable, que requereix l’ús d’artefactes tecnològics capaços de ser programats (robots), mentre que el pensament computacional no requereix res tangible i sí d’experiències en la resolució de problemes, en la codificació i en la programació. Tanmateix, és de la robòtica del que es fa ús el món educatiu, per accedir o portar l’alumnat al desenvolupament del pensament computacional.

Són ja diversos els estudis que proven que el desenvolupament del pensament computacional en edats primerenques afavoreix enormement la competència i capacitació en diferents habilitats i destreses1

– 1González González, Carina. (2018). L’ensenyament-aprenentatge Pensamiento Computacional en edades tempranas: una revisión del estado del arte. 10.13140/RG.2.2.36740.63368.-

 

– Ibarra Núñez, Marcos Manuel & Caguana, Lucia & Rodríguez, Daniel. (2019). PENSAMIENTO COMPUTACIONAL EN PRE-ESCOLARES.

 

– Blanco, Andres. (2021) Pensament computacional. 

Una altra qüestió rellevant és la manera d’introduir aquests conceptes, i en aquest punt totes les investigacions coincideixen a fer-ho de la manera més transversal possible (i no treballar-los únicament de manera específica), és a dir, aprofitar-se del pensament computacional i la robòtica per aprendre i treballar continguts de les diferents àrees o focus d’interès del currículum (per exemple, càlcul, ciències, etc.).

Com a centre educatiu serà important preguntar-se per què volem començar el Pensament Computacional o la Robòtica a Ed. Infantil, potser per ser una escola “innovadora”, perquè la resta d’escoles ja ho estan realitzant, perquè és una demanda de les famílies, per millorar l’aprenentatge de l’alumnat, o de vegades, simplement perquè està de moda.

Per això és important ser conscient dels beneficis que implica aplicar les eines de la computació al món que ens envolta, ja que desenvolupa habilitats lingüístiques i numèriques, estimula la creativitat, fomenta la resolució de problemes i l’aprenentatge col·laboratiu.

A la pregunta: 

És possible dur a terme el pensament computacional sense ordinador?

Podem respondre que el Pensament Computacional com un altre llenguatge introdueix idees potents de la informàtica, en el seu diàleg amb l’alfabetització d’una manera lúdica, estructurada i adequada al desenvolupament. L’enfocament Desendollat com una possibilitat (PCD), desenvolupat en aquestes pàgines, entén l’aprenentatge del Pensament Computacional com una nova alfabetització per al segle XXI que dóna suport als infants en el desenvolupament de noves maneres de pensar en ells mateixos i en el món.

Per tal d’acostar el Pensament Computacional a les escoles, hem preparat una guia estructurada en 30 propostes, dissenyades per treballar durant l’etapa d’Educació Infantil i primer Cicle de Primària, i adaptables a qualsevol entorn d’aprenentatge. Els alumnes s’iniciaran en l’estructuració de pensament, la resolució de problemes i el pensament computacional en el context de la creació dels seus propis projectes. A més, per reforçar la connexió d’alfabetització, el pla de treball podria integrar-se de manera transversal a qualsevol projecte treballat a l’aula.

Per tal d’ajudar-nos a millorar els continguts i afinar la nostra manera d’ensenyar, podem utilitzar eines per recollir feedback dels alumnes. Moltes vegades descobrirem necessitats específiques que ens portaran a incloure més material o exemples, que no hauríem imaginat d’utilitat pels nens.

Observar a l’aula és un procés que requereix uns objectius concrets i suposa que l’observador s’ha d’adaptar a cada situació, a cada observació i a cada alumne observat. La finalitat de realitzar aquestes observacions és conèixer millor tots i cadascun dels nostres alumnes per poder-los descriure, documentar les diferents observacions i avaluar els diferents ítems o objectius programats i establerts a cada situació.

Aquestes són les propostes de pautes d’observació que utilitzem durant l’elaboració d’activitats a l’aula: (PAUTA 1PAUTA 2).

 

Com a docents també haurem de reflexionar sobre el nostre rol, tenint en compte sempre que APRENEM FENT, APRENEM JUNTS. El docent hauria d’exercir de guia del grup, dinamitzant i donant consells, però sempre respectant els temps que necessiten els alumnes, és important que es trobin amb reptes i evitar en la mesura del possible preveure, anticipar i explicar tot allò que els podria passar, abans de que passi. La missió principal del docent serà acompanyar i observar durant els processos. Per això, les preguntes que formulem als nostres alumnes són molt importants, i haurien de tenir les característiques següents:

El currículum d’educació infantil té com a objectiu desenvolupar unes capacitats que permetin als alumnes “créixer i desenvolupar-se integralment al món d’avui” (GENCAT, 2016). Partint d’aquestes capacitats, les hem volgut vincular amb les cinc dimensions que componen el pensament computacional. Com es mostra a la taula següent, les quatre primeres dimensions són les que tenen més relació amb les capacitats, ja que són les que tenen més possibilitat d’interacció i joc. A l’educació infantil, abans de representar la informació per escrit, es fa un treball de joc, manipulació i interacció amb els materials i l’entorn, que prepara l’alumne per adquirir les competències comunicatives durant l’etapa d’educació primària.

 

Les propostes estan estructurades per parts, a l’inici de cadascuna sempre recomanem les sessions que es podria treballar cadascuna, però això dependrà del tipus de grup que tinguem i del que vulguem aprofitar cada proposta, per tant, serà sempre aproximat.

La primera part ENS ORGANITZEM és on oferim consells sobre l’organització de la sessió, detallem els objectius i valors que treballarem, quines dimensions estan més implicades en la proposta i quin serà el material necessari.

Seguidament, hem volgut utilitzar un símil de quan estem a la platja, i seguirem amb el

ENS MULLEM ELS PEUS, en aquesta secció proposem una dinàmica de Check-In inicial, unes preguntes inicials (que podrem adaptar i ajustar al nivell del nostre grup) i una presentació de la sessió i del material cap als alumnes.

ENS ENDINSEM, en aquesta secció és on els alumnes podran experimentar i jugar, és on desenvolupem l’activitat, i suggerim diferents nivells de cada proposta, amb la finalitat d’ajustar-nos a la individualitat i característiques de cadascun dels nostres alumnes.  

PROFUNDITZEM, aquí recomanem una dinàmica de Check-out, amb diferents preguntes de tancament (amb l’objectiu de fer el pensament visible), i poder recollir així el feedback dels alumnes, i convidem a la mateixa reflexió docent de com ha anat la sessió i com podríem millorar-la.

Ens agradaria destacar que, quan comencem a dissenyar aquestes propostes, prenem consciència de la quantitat d’activitats que fem al nostre dia a dia que ja treballen el pensament computacional. Creiem que és bo disposar de ferramentes que ens permetin reconèixer-les i potenciar-les.

Adjuntem l’enllaç de les propostes del primer bloc, i estarem encantats de rebre feedback d’aquestes. (ENLLAÇ PROPOSTES)

Anna Matamala (amatamala@fedac.cat / @annamr_17

Oscar de Paula (opaula@fedac.cat / @odepaula80)

Loading